La indignació que des de fa un temps recorre Barcelona no cridaria tant l’atenció si no fós per la resignació que la precedeix. Estant habituats al consentiment i la impotència generalitzades, la resposta social a l’atac de l’Estat contra les nostres condicions de vida només pot entendre’s com un moment de ruptura.

Les places abarrotades de persones que per primer cop trenquen l’aïllament i debaten entre elles, els constants talls de carrer bloquejant el curs de la normalitat, la gent acorralant a les unitats d’antidisturbis, els habitatges en perill blindats per veïns i veïnes que aturen desnonaments, els barris que s’auto-organitzen al marge de representants, les persecucions contra immigrants sabotejades per solidaris… Aquestes i moltes altres són les múltiples expressions d’una força que s’està descobrint a si mateixa, i que ve a anunciar la fi de l’obediència massiva.

Ara el repte és mantenir viva aquesta força i desenvolupar-la fins al final. No només per a contenir l’ofensiva capitalista que en aquest moment concret empobreix les nostres vides, sinó per a acabar també amb les condicions que ja la feien miserable abans. Aquests dies ens hem demostrat que podem fer molt més del que crèiem. Però encara podem anar més lluny. Valem per a molt més que per a donar cops a una olla, o per a prendre una plaça. Podem copejar qualsevol cosa que ens separi d’una vida que valgui la pena, i podem prendre tot allò que necessitem per a acostar-nos a ella. Ara nosaltres decidim.

De nosaltres depèn deixar que aquesta força mori prematurament, reduint-la a unes quantes demandes formulades als mateixos dirigents que ens estan duent a l’escorxador, o fer-la madurar fins que qüestioni la misèria des de les seves arrels, des de les relacions de poder que estructuren la societat. Mitjançant les mobilitzacions i la lluita en el carrer, mitjançant l’auto-organització, l’acció directa, i el suport mutu. Amb la solidaritat davant els atacs dels patrons, els desnonaments, les agressions sexistes, la pobresa, l’expulsió i la repressió.

Que la manifestació del diumenge no sigui la fi d’un moment puntual de protesta, sinó l’inici d’un procés permanent de revolta.

PERQUÈ SI NO CANVIEM TOT, NO CANVIARÀ RES.
19 DE JUNY, TOTES I TOTS AL CARRER

Bloc Anticapitalista Antiautoritari
Manifestació contra les retallades
19 de juny 17:00 Pl Catalunya (davant del Banc Central)