AIXÒ ÉS UNA CRIDA A L’ACCIÓ
Avui hem ocupat un hotel de luxe en el centre de la ciutat. Com una crida a l’acció. Com una denúncia de la desigualtat. Com un advertiment. Per a comunicar-nos entre aquelles que som colpejades per la crisi econòmica. Oblidades pels mitjans de comunicació. Menyspreades pels poders polítics. Llençades a les escombraries de l’economia de mercat capitalista. Nosaltres, que existim a l’ombra, avui sortim a la llum. Com una invitació a deixar de viure la crisi des de la resignació. Com una denúncia dels qui generen les crisis per a extorsionar-nos més encara. Com un desafiament a travessar la crisi per a experimentar una altra realitat.
HOTELS DE LUXE, VIDES PRECÀRIES?
Hem ocupat un hotel de luxe perquè és un símbol d’unes ciutats que es construeixen en contra de la gent que les habita. Cada plaça hotelera, cada apartament per a turistes i homes de negocis, és una família desnonada, un habitatge menys, una vida impossible. Els hotels de luxe destrueixen la vida comunitària, les relacions quotidianes, la memòria col·lectiva, la capacitat de lluita i resistència. És més: en ells, hi ha luxe per a tothom menys pels seus treballadors. La subcontractació, les empreses de treball temporal, la rotació laboral, els ritmes intensius de treball, les baixes retribucions, la manca de drets: són laboratoris preferents d’unes realitats laborals que s’han estès per tot el cicle productiu metropolità. Però nosaltres rebutgem el xantatge de triar entre la precarietat o l’atur. Rebutgem una economia que no busca resoldre les necessitats de la col·lectivitat, sinó posar la col·lectivitat al servei d’una minoria. En els hotels de luxe hi ha un món paral·lel on la crisi no existeix. Però que sàpiguen que a tothom li agrada viure bé. Per això hem vingut avui: per a reapropiar-nos del que és nostre, i repartir-ho. Fartes d’esperar, fem una crida a tota la gent trepitjada per la crisi per a què ens organitzem per a la lluita social.
AVUI HEM OCUPAT UN HOTEL, DEMÀ…
… serà la seu d’un banc, de la patronal, d’una constructora, d’un partit polític. La nostra crisi s’acabarà quan deixem de patir-la en solitud, de lamentar-nos des de la impotència, quan fem front a l’ofensiva capitalista, quan tinguem prou forces. Avui desitgem lluitar juntes, organitzar-nos i recolzar-nos, generar conflicte per aturar les retallades socials, mobilitzar-nos per a imposar els nostres interessos, empoderar-nos per a autoorganitzar el treball i repartir la riquesa, per aprendre a crear una economia social i solidària que foradi del capitalisme en els seus fonaments fins a extingir-lo. Avui hem vingut a menjar-nos la “crisi” dels rics, a sacsejar el carrer, a parlar a les que estan com nosaltres, a conèixer-nos en l’acció.
QUE REBENTI EL CAPITALISME!!!!!!
[Comitè de l’ocupació dels hotels de luxe i del que faci falta]
Barcelona, 1 de maig del 2010