Durant la matinada del 7 al 8 hem atacat a cops de martell tres sucursals bancàries al carrer Santuari, al barri del Carmel. Tots els seus vidres i els caixers exterior han sigut trencats.

No lluitem contra la crisi, lluitem contra el capitalisme!

No lluitem contra la crisi perquè no creiem que abans que parlessin d’ella nosaltres visquéssim millor. No lluitem contra la crisi perquè si aquesta acabés tornarem a la normalitat del treball, a la normalitat de pagar per tot, a la normalitat de ser governats/des. No lluitem contra la crisi perquè aquesta és la forma amb la que el capitalisme reforça la seva dominació. No lluitem contra la crisi perquè només és una conseqüència. Lluitem contra el capitalisme que el causant de totes les nostres crisis. Lluitem contra l’Estat que és l’encarregat de defensar el capital mantenint la pau social.

Hem volgut atacar els bancs per ser uns dels responsables de les nostres misèries. Encara que hem volgut causar danys ha sigut sobretot un atac simbòlic. Hem volgut assenyalar-los però volent deixar clar la manera que creiem que se’ls ha de tractar.

Vàries pintades fent referència a les nostres motivacions acompanyaven els cops donats. Entenem que només amb paraules això no cau, per això hem decidit atacar. Pero alhora tambè entenem que només atacant nosaltres això tampoc resulta i que necessitem compartir amb altres aquesta lluita, per això volem s’entengui no només el contingut sinó també les formes de les nostres pràctiques.

Aquest ha sigut un petit gest, ho sabem, no esperàvem més. Sabem que és un petit gest entre molts altres que altra gent també fa. Però què passaria si juntéssim els petits gestos que ja s’estan donant? Què passaria si fessim els petits gestos que ens falten per fer?