Category Archives: Bcn

[Barcelona] Sabotajes contra vehículos de carne.

Comunicado:

En la noche del 29 de mayo de 2010, realizamos lo que para todos nosotros fue nuestra primera acción directa. El objetivo era una empresa de distribución carnica situada en Gava, Barcelona. Con un poco de miedo y nervios nos acercamos a ella con el rostro cubierto. Cuando estabamos situados delante de ella, puede ver en los ojos de mis compañeros como la idea de abandonar el plan rondaba por sus cabezas; ese era también mi pensamiento. Pero no abandonamos, saltamos el muro que nos separaba de la realidad que hay detrás de la explotación animal y pasamos a la acción. Pinchamos 7 ruedas de los dos vehiculos que se encontraban en el recinto y pintamos las siglas FLA en la caja del camión y el capo de la furgoneta.

Abandonamos el lugar. Para esa noche solo teniamos planeados ese objetivo pero al ver los resultados de nuestra primera experiéncia nos acercamos a otra distribuidora carnica cercana a nosotros. Saltamos de nuevo un muro y pinchamos en esta ocasión tres ruedas de tres camiones y de nuevo firmamos con las siglas FLA en ellos.

FLA Barcelona

[Barcelona] Huelga del sector público del 8 de junio de 2010

La CNT-AIT de Barcelona quiere dar apoyo a la convocatoria de huelga en la ciudad de Barcelona del próximo martes 8 de junio. La CNT-AIT hace un llamamiento a los trabajadores y trabajadoras afectados para que se unan a las manifestaciones convocadas, así como a la realización del día de huelga contra el grave recorte social que significa la política económica tanto del gobierno catalán como español

A la situación actual, con una tasa de paro oficial que supera al 20% de la población activa, con recortes salariales generalizados en el sector privado y un empeoramiento en las condiciones laborales, se une ahora el mayor recorte salarial en el sector público realizado desde el final del franquismo.

Congelación de las pensiones, recortada en una media de un 5% de los sueldos de los trabajadores del sector público, empresas públicas y concertadas, incremento de impuestos como el IVA mientras se rebaja los impuestos que afectan a las rentas altas y a las empresas, argumentando la necesidad imperiosa de reducir drásticamente el déficit público.

No esperamos nada de ningún gobierno, ya que éstos evidentemente realizan las políticas que consideran oportunas en función de los intereses estatales con consonancia con los de las empresas. Sólo con la contundencia y la mano dura necesaria se conseguirá parar el empeoramiento en las condiciones laborales de todos los sectores productivos.

¡¡¡NO A LOS RECORTES SOCIALES Y LABORALES!!!

CNT-AIT BARCELONA

http://barcelona.cnt.es/pivot/entry.php?id=702

Agencia Confederal de Prensa CNT-Barcelona

Federación Local de Sindicatos de Barcelona

Pl. Duc de Medinaceli, 6, Entr. 1ª (Metro Drassanes, L-3)

Tel/Fax: 933 170 547 – sov(a)barcelona.cnt.es

[Barcelona] Organización Trans catalana excluída del congreso internacional sobre transexualidad

Comunicado de prensa.

Asociación ATC LIBERTAD excluida de Congreso internacional sobre transexualidad
Es una verguenza la exclusión de ATC del congreso que se celebrará en los primeros dias de junio en Catalunya

Es miserable y mezquino que miembros de La Asociación de Transexuales de Catalunya, no puedan asistir al congreso y su solicitud de incripción haya sido ignorada olimpicamente.

Hace 8 años que ATC está trabajando por los derechos humanos de las personas transexuales. Quien tenga dudas que haga una busquedad con nuestros nombres en google y verá curada su ignorancia.

Nadie se explica que las personas transexuales Catalanas no puedan asistir al congreso, porque la mayoria esta en exclusion social, es decir, sin ingresos suficientes para su supervivencia y el programa GLTB de la Generalitat de Catalunya ha girado la cara a este colectivo y en cambio subvenciona el congreso con una elevada cantidad de euros.

En una Catalunya, donde debemos apretarnos los cinturones la clase trabajadora y en donde nuestros gobernantes para una foto son capaces de cualquier locura con el dinero del contribuyente, asi va el país, los que menos tenemos somos los que tenemos que dar el callo.

Nadie en el movimiento LGTB en Cataluña comprenderá que ATC sea marginada del congreso a pesar de ser una asociación que esta en el Consell nacional de Catalunya. ¿Que podemos esperar de este Consell Nacional cuando sus dirigentes hacen distinciones entre unos y otros?.

Gina serra
Presidenta de ATC libertad

[Barcelona] Mostra del Llibre Anarquista de Barcelona 2010

Hola.

Aquest any la Mostra del Llibre Anarquista de Barcelona es trasllada a Ciutat Vella. Com en edicions anteriors, la Mostra es un espai destinat a profunditzar en les idees anarquistes, donar cabuda al pensament crític i buscar claus que ens ajudin afrontar la realitat en la que vivim. Tot
mitjançant presentacions de llibres i escrits, debats etc..

Per tractar de arribar a totes aquelles persones que puguin estar interessades, en aquesta ocasió, a mes dels cartells, el tríptic y la pàgina web, hem realitzat una falca radiofònica. Convidem a totes les ràdios lliures afins a les idees anarquistes ha emetre aquesta falca si ho desitgen y ajudar-nos amb la difusió d’aquestes jornades.

Enviem dos versions de la falca, una en Castella i l’altre en Català. Tan una com l’altre estan en mp3, qualsevol problema de format fiqueu-vos en contacte amb nosaltres. De la mateixa manera, per qualsevol pregunta, qüestió etc. no dubteu en escriure al nostre correu.

Per mes informació sobre el programa consulteu la web de la Mostra.

Gracies,

Salut i Anarquia

llibreanarquista@riseup.net

http://www.llibreanarquista.net/

[Barcelona] Vint encaputxats destrossen màquines expenedores i tanques de l’estació de ferrocarrils de la UAB

La companyia assegura que els actes vandàlics s’han incrementat darrerament, coincidint amb la posada en funcionament de màquines que obliguen a validar el bitllet en entrar i sortir de l’estació.
L’estació de ferrocarrils de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va ser objecte aquest dimecres d’un acte vandàlic que va destrossar part del mobiliari. Cap al migdia, una vintena d’encaputxats van llançar pots de pintura sobre les màquines expenedores i van trencar algunes tanques amb puntades de peu. Els encaputxats van aprofitar el canvi de torn del personal de seguretat per actuar.

L’estació ja ha recuperat la normalitat aquest dimecres i l’empresa, Ferrocarrils de la Generalitat, ha presentat una denúncia davant Mossos d’Esquadra.

http://www.3cat24.cat/noticia/693225/catalunya/Vint-encaputxats-destrossen-maquines-expenedores-i-tanques-de-lestacio-de-ferroc

[Barcelona] Charlas y actos por una mediterránea libre!

Sab. 29 de mayo:
* PUNTO DE INFORMACIÓN Y ENCUENTRO (TODO EL DIA)
* LUGAR: Espai Obert (C/Violant d’Hongria 71)
* Metro L1 y L5 Plaça de Sants o L5 Badal
* Habra comedor, y toda la información logística necesaria para la setmana

Dom. 30 de mayo:
* CHARLA-DEBATE: LA EXPLOTACIÓN ASALARIADA
* LUGAR: CSO La Revoltosa (c/Rogent, 82 L1,L2 Clot)
* HORARIO: 17h

* PUNTO DE INFORMACIÓN:
* LUGAR: CSO La Revoltosa (c/Rogent, 82 L1,L2 Clot)
* HORARIO: 16h – 20h

Lun. 31 de mayo:
* CHARLA-DEBATE: TRANSGÉNICOS
* LUGAR: Plaça Osca (Mapa L1, L5 Pça. Sants)
* HORARIO: 18h

* PUNTO DE INFORMACIÓN:
* LUGAR: Plaça Osca (Mapa L1, L5 Pça. Sants)
* HORARIO: 16h – 20h

Mar. 1 de junio:
* CHARLA-DEBATE: CRISI ENERGÉTICA Y PETRODEPENDÉNCIA: LOS CONFLICTOS DEL PETROLIO
* La charla la realizara el colectivo “Repsol Mata” (blog)
* LUGAR: Plaça dels Àngels (MACBA) (Mapa L1, L2 Universitat)
* HORARIO: 18h

* PUNTO DE INFORMACIÓN:
* LUGAR: CNT – Libreria “La Rosa de Foc” (C/Joaquin Costa 34 L1,L2 Universitat)
* HORARIO: 16h – 20h

Mie. 2 de junio:
* CHARLA-DEBATE: PALESTINA: EL PAPEL DE LA UE Y ACTUACIÓN DEL MOVIMIENTO ANARQUISTA EN EL CONFLICTO
* LUGAR: Plaça Comerç (Mapa L1 Sant Andreu)
* HORARIO: 18h

* PUNTO DE INFORMACIÓN:
* LUGAR: CSO La Gordíssima (C/Pons i Gallarza 10, L1 Sant Andreu)
* HORARIO: 16h – 22h

Jue. 3 de junio:
* CHARLA-DEBATE: LOS CIE’s (CENTROS DE INTERNAMENTO DE EXTRANJEROS)
* La charla la realizara el colectivo “TeKedasDondeKieras” (blog)
* LUGAR: FORAT DE LA VERGONYA (Entre c/ Arc de St. Cristòfol i c/ Jaume Giralt) L1 Arc de Triomf, L4 Jaume I, L1 y L4 Urquinaona
* HORARIO: 18h

* PUNTO DE INFORMACIÓN:
* LUGAR: Ateneu Llibertari del Casc Antic (c/Fonollar 13-15 L1 Arc de Triomf, L4 Jaume I)
* HORARIO: 16h a 20h

Vie. 4 de junio:
* CHARLA-DEBATE: CAPITALISMO Y CRISIS ENERGÉTICA: TAV (Tren de Alta Velocidad) Y MAT (linia de Muy Alta Tensión)
*

* LUGAR: Espai Obert (C/Violant d’Hongria 71 L1,L5 Plaça de Sants, L5 Badal)
* HORARIO: 16:30h

* PUNTO DE INFORMACIÓN:
* LUGAR: Espai Obert (C/Violant d’Hongria 71 L1,L5 Plaça de Sants, L5 Badal)
* HORARIO: 16h – 20h

Sab. 5 de junio:
* PUNTO DE INFORMACIÓN Y DE ENCUENTRO:
* LUGAR: Espai Obert (C/Violant d’Hongria 71 L1,L5 Plaça de Sants, L5 Badal)
* HORARIO: A partir de las 10h

Dom. 6 de junio:
* CUMBRE EUROMEDITERRANIA (APLAZADA PARA LA 3ª SEMANA DE NOVIEMBRE)

* MARCHA HACIA EL CIE DE ZONA FRANCA
* HORA DE LA CONCENTRACIÓN: 16:30H delante del CIE
* SITIO DE QUEDAR: a las 15:30H (C/Violant d’Hongria amb C/Torrent de Perales, Mapa)
* Organiza: “TeKedasDondeKieras”

Lun. 7 de junio:
* CUMBRE EUROMEDITERRANIA (APLAZADA PARA LA 3ª SEMANA DE NOVIEMBRE)

Manifestación Internacional de Lucha Trans-Intersex

Sábado 5 de junio del 2010 a las 19h

En Pl. Universitat- Metro L1 y L2- BARCELONA (Estado Español)

Organiza: Red Internacional por la Despatologización Trans

Convoca: Trans-Block, Xarxa d’Acció Trans-Intersex de BCN

Más info en www.stp2012.info

stp2012@gmail.com

———

El próximo mes de junio, la ciudad de Barcelona acogerá diversos acontecimientos de especial relevancia para las personas trans a nivel mundial.

El día 2 de junio a las 20h en el Espai Francesca Bonnemaison, c/ Sant Pere més Baix, 7 (Barcelona) se presentará oficialmente el primer libro en castellano sobre despatologización trans titulado “El género desordenado: Críticas en torno a la patologización de la transexualidad” editado por Miquel Missé y Gerard Coll-Planas y publicado por EGALES. (más información en www.elgenerodesordenado.wordpress.com)

Los días 4 y 5 de junio tendrá lugar en la ciudad el Congreso Internacional sobre Identidad de Género y Derechos Humanos (más información en www.congenid.org).

El sábado 5 de junio a las 19h tendrá lugar una marcha internacional de visibilidad trans e intersex organizada por la Red Internacional por la Despatologización Trans y bajo el lema STOP TRANS PATHOLOGIZATION (www.stp2012.info)

Os esperamos a tod@s en las calles, una vez más, la Resistencia Trans!

[La Rimaia – Barcelona] “Els veïns prefereixen una biblioteca popular a un espai de luxe per a turistes”

Mercè Rubià, Barcelona [L’ACCENT 178]
Divendres, 21 de maig de 2010 15:59

>> Entrevista a Manu Simarro, de la Universitat Lliure La Rimaia.

Dissabte 15 de maig la Universitat Lliure La Rimaia ha celebrat un “Festival maratonià” per donar suport al projecte davant l’amenaça del desallotjament. Hi han actuat fins a 12 grups des del balcó de l’edifici, situat a la Gran Via (Barcelona). L’acte, a més, ha servit de presentació de la campanya “Això no té remei: nosaltres o ells”.

En parlem amb en Manu Simarro, membre de la Rimaia des dels seus inicis.

Mil persones contra el desallotjament amb unes grans actuacions musicals, diverses intervencions d’entitats donant-vos suport i marxa fins a Sants. Èxit rotund?
Sí. Tot ha sortit com havíem previst, i això no passa sovint. Un miler de persones reapropiant-se de la via pública com a espai de lluita, festa i creació no es veu tots els dies. Els grups, tot i que actuaven desinteressadament, van donar-ho tot i van fer gresca de la bona. Tanmateix, volíem que no només fos un jornada festiva, sinó també reivindicativa. Per aquest motiu vam convidar a les entitats que fan ús de l’espai i que ja se’l senten seu a pujar al balcó a dir la seva. La Trobada de Lluites per l’Educació Pública i Popular, la Xarxa Social per l’Habitatge, l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample i la Campanya Estem Totes Enredades, van amanir una jornada festiva explicant-nos la seva lluita i alhora donant-nos suport. I per acabar, vam voler dur a la pràctica la màxima que diu que la unió fa la força, i gairebé 400 persones vam marxar fins a la plaça Josep Pons a celebrar els 13 anys d’un projecte del que tenim molt a aprendre: Can Vies.

Què s’ha fet de diferent a la Rimaia per aconseguir aquest suport social i veïnal?
Suposo que no em fet res de nou, simplement dur les nostres paraules a la pràctica, com per exemple el suport mutu. Des del principi La Rimaia ha volgut teixir aliances amb altres projectes de centres socials i universitats lliures i per això participem de la Xarxa d’Universitats Lliures i convoquem periòdicament reunions amb tots els centres socials per coordinar-nos i definir estratègies conjuntes. Pel que fa al barri, cal dir que el veïnat està fart d’hotels de luxe -i és que a La Rimaia en volen fer un- i necessita altre tipus de projectes, és a dir prefereixen tenir una biblioteca popular, una teteria o un espai per fer ús d’Internet gratuïtament que no un espai de luxe per a turistes. A més a més, molts d’ells col·laboren intensivament del projecte, col·laborant, per exemple, a fer més gran la Biblioteca Popular Espontània o interpel·lant a la regidora del districte Assumpte Escarp perquè aturi la concessió del permís per fer un hotel.

Alguns dels vostres projectes diferencials són els tallers d’informàtica o electricitat, a més de les classes preparatòries per a la prova d’accés a Grau Superior. Com funcionen? Han estat la porta d’entrada per a la gent del barri?
El Hacklab, l’Acadèmia Nikola Tesla o l’Escola Freinet són alguns dels pilars bàsics de La Rimaia i del seu projecte pedagògic alternatiu. Aquests s’emmarquen en la lògica de la transmissió de coneixement de manera horitzontal i sense intercanvis monetaris, i alguns d’ells tenen per objectiu donar suport a d’altres centres socials o crear cooperatives de treball. Els tallers estan oberts a tothom, però principalment criden l’atenció de veïns i veïnes, molt d’ells migrats, que troben en La Rimaia una oportunitat per l’autoformació i el coneixement lliure. Els horaris els podeu trobar a www.larimaia.org , però la majoria són diaris. Cal dir també, que aquests no són els únics projectes pedagògics que hi ha a la Rimaia. Un taller de Belles Arts, un col·lectiu per al lleure i el creixement personal de la mainada com Orelles Verdes o un grup d’historiadors investigadors i un d’estudi pel decreixement, són altres exemples.

La Rimaia sorgeix principalment a partir de persones involucrades en la lluita contra Bolonya del curs passat. Amb aquesta lluita, dieu, vau veure que “la Universitat està al servei de la societat i la societat al servei de les grans empreses”. Heu optat ara, doncs, per la desvinculació de la lluita a les facultats?

És cert que La Rimaia neix a partir del desencís d’un grup de gent amb l’actual situació que viuen les universitats. No dic res de nou, si dic que les universitats han iniciat un camí, que sembla irreversible, cap a la mercantilització. Tanmateix, altres dinàmiques que no tenen a veure amb el Procés de Bolonya, sinó que persisteixen a les universitats des de fa temps, com l’ensenyament jeràrquic i fet mercaderia o la manca d’esperit crític, també ens desencisen. Per aquest motiu vam decidir crear un projecte des de la base, per dur a terme un projecte gairebé antagònic amb el projecte universitari actual. Vam veure que el diàleg amb el poder és inútil, i que només creant espais horitzontals d’autonomia, podem guanyar cada dia, en la quotidianitat, als poderosos, a l’hora que gaudim de construir quelcom totes plegades.

La vostra és una aposta per a la creació d’universitats lliures, com a forma de contrapoder i autoaprenentatge, o cal seguir també amb la lluita dintre dels murs de les escoles, instituts i universitats?
La Rimaia com a tal no participa -pel moment- de la lluita dins els murs de les escoles, instituts o universitats, ja que com dius és un projecte que pretén crear contrapoder. Tanmateix, cal dir que moltes de les activistes que participen a La Rimaia, són estudiants a les universitats i molts d’ells gent molt activa dins el moviment estudiantil. Si em permets, m’agradaria usar una afirmació que la Trobada de Lluites per l’Educació Pública i Popular va dir des del balcó durant la jornada de dissabte: “Cal i val la pena lluitar per la pública, però és també necessari crear projectes populars des de la base que algun dia puguin desplaçar aquestes institucions”.

Cada cop hi ha més col·lectius i projectes vinculats a la Rimaia, no només com a punt de reunió. Així doncs, si us desallotgen, tindrem una tercera Rimaia? És la pròpia Rimaia un projecte de llarga durada més enllà de l’espai que ocupa?
La Rimaia és un projecte, no un edifici, i això és una cosa que totes tenim molt clara des del principi. El dia que ens van desallotjar de Casanova, 17, va venir ja molta gent i vam ocupar la Seu del Districte. Al vespre, una manifestació molt gran va okupar l’edifici actual a Gran Via, 550 i els dies següents les assemblees eren plenes de col·lectius i gent nova que volien vincular-se a La Rimaia. En aquests gairebé quatre mesos no hem deixat de créixer, i ara ens toca afrontar un desallotjament més. El 18 de març ja vam patir un, el 2 de febrer un altre, i això ens ha dut a deixar de tenir por. No tenim por, però tenim molta ràbia i també molta alegria així que després del desallotjament caldrà posar-se a treballar per la tercera Rimaia, que esperem que sigui encara més gran que aquesta!

“Això no té remei: Nosaltres o ells”. Ha arribat l’hora de posicionar-se?

Efectivament. Ha arribat l’hora de senyalar l’enemic, ells. Ells són les elits que deliren aixecant Europa, els que fan regnar la por i la desconfiança entre les classes populars a cop de retallades socials, ordenances autoritàries i mercats bursàtils especulatius. Ells són els polítics corruptes, els grans empresaris i banquers, els especuladors i nosaltres.. Nosaltres som qualssevol i -com ja he dit- no tenim por, però tampoc por perquè ja hem començat. Per tant, sí, és hora de prendre posició contra ells, apagar la tele i començar a organtizar-nos i a trobar-nos als carrers, a les places, les cooperatives i els centres socials, però també als llocs de treball, la xarxa o les associacions, i lluitar pel que és nostre: ho volem tot!

[Barcelona] Solidaritat amb la Rimaia


El 12 de Maig es va resoldre el mandat de desnonament del nou edifici [ 1, 2] okupat per la Universitat Lliure de La Rimaia. Front aquesta situació, i després de l’experiència de l’anterior desnonament [1, 2, 3] i tot i l’assetjament dels mossos, en tot aquest temps han continuat les jornades [ 1, 2], xerrades, debats [ 1, 2, 3], cursos, tallers y cinefòrums [ 1, 2], com resposta a la sentència del proces civil que pretén desbaratar aquest més de 3 meses intensos d’activitats i socialització de coneixements; fent una crida a la solidaritat.

Després dels brutals desallotjaments de Poble Sec i de Viladecans [1], [2], aquest mes de maig s’iniciaren els ” desallotjaments exprés” de Gracia i Sants, a més de desallotjaments i enderrocaments de cases al barri de Vallcarca i la imminent amenaça contra els espais alliberats de Korneyà. Això anticipa la intenció d’impedir noves okupacions, i d’anar desallotjant gradualment les ja consolidades. La necessitat d’ espais al marge del control institucional genera propostes com la del barrio de Sants, en el que es reclama la recuperació d’antics edificis, para un ús veïnal i cooperatiu, que ja formaven part de la cultura popular i que segueixen abandonats i sense activitat, clamant sobre la destrucció institucional del barri i el territori.

La necesitat d’espais al marge del control institucional genera propostes com la del barri de Sants, on es reclama la recuperació d’antics edificis, per us veïnal i cooperativo, que formaven part de la cultura popular i que segueixen abandonats i sense activitat, cridant l’atenció sobre la destrucció institucional del barri i/o el territori.

els dies 17, 18, 19 i 20 de Juny, estan previstes unes Jornades Europees d’Okupació, en les que es pretén compartir experiències i analitzar el nou context legal i repressiu que s’està portant a terme contra els espais alliberats i reformular estratègies com a espais espais de lluita.

La resposta a aquesta dinàmica de desallotjaments, front l’allau d’habitatjes buits, ve precedida por la vella consigna de sempre: “Un desallotjament, una altra okupació!”.

+ Info: El bosc de Can Seguí de Viladecans! :: nova okupació Terrassa :: Cabanyal [ 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11] :: cso el niu de la guatlla :: okupacions rurals :: CGT [1,2] :: La Forja :: okupando las ondas

+info:>>>especulació i ocupació:: La Rimaia :: InfoUsurpa

[Barcelona] Desallotjada la Ruinosa de Vallcarca després de 10 anys d’okupació

Ahir dijous 20 de maig diverses furgonetes de la Guardia Urbana van desallotjar La Ruinosa al carrer Argentera. Ahir dijous 20 de maig diverses furgonetes de la La Guarra Urbana va desallotjar La Ruinosa al carrer Argentera.
Després de 10 anys d’okupació, la finca ha estat desallotjada i parcialment enderrocada. Aquesta era una de les okupacions més antigues al barri de Vallcarca. Diverses persones van ser explusades de casa seva per haver de assistir a l’enderrocament de llurs habitatges. Malestar entre els veïns ara que el plà urbanistic deixa al descobert l’extensió de territori a destruir.
Tot i així aquells qui pretenen destruir el teixit associatiu i combatiu per mitjà de la destrucció física del barri fracassaran.

Vallcarca resisteix!…més del que es creuen!

[Barcelona] Comunicado de Rodrigo Lanza desde el CP Cuatre Camins (16 de Mayo de 2010)

Antes que nada un saludo a todxs lxs que ayudáis a superar nuestras propias fronteras y aquellas impuestas, a quienes habéis ayudado a que las voces de lxs presxs salgan de estos muros, a todxs los que estáis leyendo esto y participando, apoyando, creyendo y luchando por un futuro en el cual “la sociedad” abra los ojos y vea su hipocresía, su cinismo y crueldad, donde lxs atacadxs no tengan ya más la necesidad de defenderse pues nadie lxs ataca, un futuro donde nos escuchemos antes de mandar a callar, donde nadie juzgue ni sea juzgado, un futuro en libertad.
En estos momentos me encuentro junto a vosotrxs, sigo secuestrado dentro de una cárcel del estado español, pero en este momento, en este día y los venideros seguiremos resistiendo y luchando juntxs. Hoy es el momento de unión de ambos mundos, separados por muros, alambras y barrotes, es un momento en el que nos juntamos para decir basta, para demostrar que no somos vasallxs de un sistema que encarcela al pobre, a la víctima de un mundo que nos ha juzgado antes de poder elegir, que no queremos ser partícipes de un negocio corrupto al que llaman justicia, un negocio que basa su moral, si es que la tiene, en el dinero y los intereses políticos de unos pocos. Estamos aquí para que nos escuchen, para dar la cara, mirar nustros verdugos y decirles: “no os tenemos miedo, y tampoco lograréis hacernos flaquear o agachar la cabeza, hoy no, y mañana…será hoy también”.
Os podría decir muchas cosas de la libertad, seguro que cada unx de nosotrxs podría, pero la verdad es que luego de más de 2 años entre rejas y sin saber aún lo que me falta, cada día que paso aquí se me hace más deifícil definirla, cada vez es un concepto que, para mí, abarca más de lo que llegué a pensar, la libertad se resiste a separarse de mí, ha entrado conmigo a la cárcel, la respiro cada día y la siento fluir por mis venas, me recibió al nacer y estoy convencido de que seguirá siendo parte de mi mientras siga soñando y luchando por mis sueños, por nuestros sueños, pues mi libertad es también vuestra. La libertad es de quien la lucha, de quien la valora y respeta, de quien la hace parte de su vida, pilar de sus ideas e inspiración de sus palabras… como veis, cada día se me hace más difícil definirla. Pero lo que tengo más claro es que la libertad no me la otorgará un juez, ni un dictamen, ni una absolución, libertad no es tan sólo una palabra impresa en un auto de excarcelación o en un diccionario.
Hoy, como preso, os puedo decir que estoy con ustedes y kisiera poder decirle alxs demás presxs que no piensen ni un segundo que están solxs. Hoy como preso, me alegro enormemente al saber que mi voz no se queda entre 4 paredes, hoy sé que mi voz es la de muchxs que viven la trágica realidad de no ser escuchadxs. Hoy, como preso, me abrazo a la esperanza de ver algún día cómo se derrumban los muros de las prisiones y lucharé por ello. Hoy, como preso, sueño con el día en el cual ya no haya necesidad de decir esa palabra: preso. Hoy, como persona, me siento libre.
Gracias por haberme-nos escuchado
Rodrigo Lanza
C.P. Quatre camins
16/05/2010

http://www.absoluciondetenidos4f.blogspot.com/

[Barcelona] La CUP denuncia que hi ha 80.000 pisos buits a Barcelona

L’ACCENT.CAT
Dimecres, 19 de maig de 2010 06:26

La Candidatura d’Unitat Popular de Barcelona ha fet pública avui la seva campanya sobre urbanisme i habitatge.

Després de dur a terme des de fa unes setmanes una campanya de cartells, adhesius i propaganda per la xarxa amb la xifra de 80.000, avui dimecres 19, la candidatura de l’esquerra independentista ha explicat en roda e premsa els motius i idees principals de la campanya. La presentació s’ha fet al carrer Vallespir número 25 de la capital catalana, es tracta d’un dels immobles de la ciutat on el veïnat pateix des de fa anys l’assetjament immobiliari.

>> Volen impulsar una iniciativa ciutadana per redreçar la política municipal

La CUP denuncia que “un 25 per cent de la població té problemes per a accedir a un lloc on viure. El 80% del pressupost familiar es destina a l’habitatge. El 2009 hi va haver una vintena de desnonaments diaris”. La Candidatura explica que 80.000 representa els pisos buit que hi ha a la ciutat, però aclareix que “no es tracta d’una xifra real perquè els estudis i informes sobre la qüestió no disposen de xifres absolutes per la dificultat d’establir els criteris sobre pisos o locals buits”.

Expliquen que la intenció és reunir-se amb entitats i col·lectius de la ciutat per, “dur a terme una iniciativa ciutadana que redreci la política municipal” en els àmbits d’urbanisme i habitatge.

[Barcelona] Nou grup de consum ecològic al barri del Congrés

A principis del mes de maig, la Xarxa de Consum Solidari posa en marxa un nou grup de consum ecològic al districte de Sant Andreu, concretament al barri del Congrès i els Indians. El grup estarà situat al local i botiga de l’associació AFOCA – Associació de Foment per a l’Ocupació contra l’Atur (C/Cardenal Tedeschini, 67 local) i el proper dilluns 24 de maig a les 20.30h. està prevista una reunió informativa a la seva seu. Si voleu participar en aquest projecte, podeu contactar amb grupsdeconsum (at) xarxaconsum.org

[Barcelona] Què fa por de l’Universitat Lliure La Rimaia?

Rimaia
GEOMORF Escletxa estreta i profunda situada a la part superior d’una llengua glacial, entre aquesta i el glaç de la paret rocallosa d’un circ.

Universitat
1 ant 1 Totalitat, conjunt de totes les persones o coses d’una classe determinada.
2 Institució docent integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, segons els països, on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.

Lliure
1 adj No subjecte al domini d’altri. S’oposa a serf i a esclau.
2 adj 1 No sotmès a un poder extern, a una autoritat arbitrària.

Universitat lliure La Rimaia: espai, físic i abstracte, estàtic i dinàmic, que aglutina individualitats i col·lectivitats, objectius i subjectivitats qualsevols, per tal de transformar la realitat més immediata, a través de l’autoconeixement i la coneixença col·lectiva, constructiva i destructiva, de les persones, variables o no, que en formen part en un determinat moment.

GÈNESIS D’UNA ESCLETXA

Hem nascut de la decisió de construir col·lectivament maneres d’enfrontar la situació present. Una situació compartida, un present cada dia més atomitzat, més precari, més elitista,

Hem nascut perquè la llista sense fi d’incoherències, injustícies i corrupció ens força a actuar. Sentim que no actuar activament avui significa haver legitimat pasivament la perpetuació del desastre. La ciutat governada des dels interessos privats, per al benefici privat -de molt pocs-; l’espai públic neutralitzat políticament, entès com a espai productiu i de consum d’on tot conflicte massa intens ha de ser evaquat i difamat; el centre de la ciutat transformat en parc temàtic per al consum i gaudi del turista -en que a totes i tots ens volen convertir-. Això en un moment de crisi en el que totes les violències estructurals s’intensifiquen: violència urbanística, laboral, educativa, migratòria, de gènere, etc

Hem nascut com una illa més en l’arxipèlag de resistències que recorre les esquerdes d’aquest món glaçat. Volem aprofundir en els espais que s’obren i els espais que ens queden de confluència i autoorganització al barri, a la ciutat, i arreu; volem aprofundir en un coneixement lliure i compartit que ens faci més forts i més sàvies i savis, que ens obri a pràctiques alliberadores, i que posi a les nostres mans eines que ens ajudin a sostenir-nos i a sostenir una altra manera de fer les coses enmig de la hostilitat de la situació present.

Hem nascut per a prendre la veu i els fets, hem nascut per trencar el gel, hem nascut per contaminar i ésser contaminats per maneres de fer i per coneixements sotmesos que s’oposen directament a la lògica del benefici privat i de l’empresa jeràrquica, hem nascut per construir col·lectivament maneres d’enfrontar tot aquest ordre de tristesa. Esteu totes i tots convidats!

La història comença amb les lluites contra l’Espai Europeu d’Educació Superior. Amb Bolonya nosaltres hem après la lliçó; tothom ocupa el seu lloc en el decorat productiu d’una Universitat i el silenci i el pasotisme son el pa de cada dia, aquest procés no és més que la signatura d’un contracte que s’estava complint desde ja fa temps: la Universitat al servei de la societat i la societat al servei de les grans empreses.

La història continua quan moltes de nosaltres, a part d’haver viscut una certa corrosió als instituts o universitats, ens trobem amb un món laboral precari i robotitzant, quan hem tingut la sort de trobar feina.
D’altres també estem cansades de que l’oci impliqui alcoholització i diners, molts diners. O que al barri no ens coneguem amb la cambrera o el forner, i que la presencia policial o la visita a l’Oficina de Treball General siguin els veïns més propers i coneguts.

D’on venim? De tot arreu, perquè no som un grup tancat, ni ho pretenem, volem construir-nos amb qualsevol persona, compartint preocupacions i esperances.

Com que partim de la complexitat del món en què vivim, els nostres camps de treball són diversos i amplis, però el nostre eix més fort és l’educatiu. Prenem com a referència l’educació ja sigui recolzada o de manera autoformativa, per tal de transformar la nostra realitat des de l’aquí i ara. Realitzant una constant crítica a la institució educativa, que moltes vegades quadricula les nostres ments, alhora que fem també una autocrítica per no caure en la negació absoluta a tot allò ja existent. Hi ha moltes coses que no ens agraden i que volem canviar, cooperant, compartint, recuperant espais buits, trencant esquemes obsolets, inventant la manera de relacionar-nos amb el món.
Per això l’experiència educativa que està començant pretén ser també una experiència de coneixença i solidaritat creant una xarxa de relacions a diferents àmbits; tant amb altres projectes pedagògics de caire alternatiu, amb els treballadors i treballadores aturats, que reclamen condicions laborals dignes o que tenen conflictes a les seves empreses, com amb les diferents associacions que funcionen al barri de St. Antoni i rodalies.

PROJECTES EN MARXA.

CURS D’ELECTRICITAT NIKOLA TESLA
El curs pretén aportar les eines per a la preparació i obtenció del grau mig d’instal·lacions elèctriques i automàtiques, també es proposa crear una xarxa de recursos de coneixements, de manera que la gent del barri pugui recórrer a les participants del curs quan els hi calgui un cop de mà.
Les matèries que es treballaran seran: Electrotècnia, Instal·lacions d’interior, instal·lacions especials, instal·lacions domòtiques, instal·lacions de telecomunicació, instal·lacions d’enllaç.

CURSOS PREPARATÒRIS DE FORMACIÓ PROFESIONAL CELESTINE FREINET
Es tracta d’aportar les eines necessàries per a poder presentar-se als exàmens d’accés als cursos de Formació Professional de Grau Superior.
Les classes, que tindran un nivell aproximat al de 4t d’ESO, seran les següents:
Llengua castellana, catalana, anglès o francès (optativa), matemàtiques, ciències de la natura, ciències socials, tecnologia i plàstica.
Es farà una presentació del curs el dia 16 d’octubre a les 19h. Es farà un pica-pica amb presència de totes les professores i els estudiants interessats, per acabar de definir horaris. També es mostrarà l’aula habilitada per a aquest ús.
El curs començarà el dia 19 d’octubre i finalitzarà el 6 de maig, just abans de l’exàmen. Els horaris es distribueixen de dilluns a divendres, als vespres, entre les 20h-20:30h i 22h-22:30h.
L’únic cost de les classes és el dels materials personals que es puguin necessitar.

BIBLIOTECA ESPONTÀNIA
Partint de la base de que el barri només compta amb una biblioteca pública (per a 90.000 habitants), es fa evident la necessitat de dinamitzar la cultura del llibre al nostre barri, I alhora fer-ho en base a la participació popular, per a que aquesta esdevingui no tan sols un servei sinó principalment un procés d’aprenentatge i col·laboració intergeneracional.

Què tenim?
Documents: 1150 llibres, selecció de revistes, fanzines i altres documents.
Temàtica: Apartat de tema pedagogia i ensenyament en general. També abarquem diferents temes polítics : països catalans, independentisme, anarquisme, ciència política… Així com una gran selecció de llibres de psicologia, filosofia, història, art. ..
Servei de prèstec: És gratuit amb un sistema de prèstec
Altres serveis: Sala de lectura amb taula, cadires i ordinadors amb connexió a internet.

CREACIÓ-EXPOSICIONS
Qualsevol persona que vulgui mostrar al barri les seves creacions, en el format que sigui, (fotografia, quadres, il·lustracions, escultura…) pot disposar de l’espai per exposar durant un temps. Passa’t per la teteria a comentar-nos-ho!

TETERIA
La teteria és un espai on podreu trobar la tranquilitat que manca en una ciutat estressant com Barcelona. Aquí podreu degustar una gran varietat de tès i sucs naturals, en un entorn acollidor, caracteritzat per la seva senzillesa i comoditat. Un lloc on compartir experiències i idees en un ambient de distensió.

CURS DE FOTOGRÀFIA
Curs de tècnica fotogràfica bàsica. Volem experimentar amb la fotografia artística i amb el fotoporiodisme, amb l’objectiu de que els alumnes puguim expresar les seves inquietuts i els seus sentiments mitjançant la fotografia.
Horaris: Cada dimats d’11 a 13h.

PROJECTES BETA.
Aquests projectes encara estan per construïr, ja sigui per manca de gent, o manca d’infraestructura. Si teniu ganes de saber més, pregunteu a la teteria!

CURS D’HISTÒRIA DE LA VIDA QUOTIDIANA
Volem aprendre i expressar la història mitjançant les persones, per això estem preparant un curs d’historia a través dels individus, les seves experiències i els sentiments amb els que les han viscut. Per això vindrà gent de diferents edats i estils per explicar la nostre història desde diferents vessants individualistes.

TALLER D’ESTÈTICA
L’estètica com a afectació del món, un nosaltres com un nervi sensible, patològicament sensible, i els músculs són els nostres instints, la raó es troba dins d’aquella classe de nervis que tot ho barreja i diferencia de manera altanera, si bé volguès declarar-se, però no pot fugir de la seva naturalesa animal.
Va haver-hi un temps en que l’home va planejar la seva fugida del món, en aquesta empresa es van condemnar els cossos i els desitjos, pretensions del cel i l’eternitat. Ara en canvi, l’establiment explota el món de l’estètica com la seva forma de subsistència, la pornografia, l’era dgital, la impremta a color, la televisió, internet, la publicitat abrasiva són els dispositius estètics que reventen els nostres sentits.

El taller d’estètica és un espai comú per analitzar les nostres relacions amb el món. Aprendrem com dominar les tècniques de la voluptuositat tals com el disseny i l’edició de video en un únic sentit: fer un curt-circuit als missatges dominants, amb el ple domini d’una reflexió política de l’estètica.
El taller només començarà quan existeixi gent interessada. Ho fem, ho vivim, ho sentim?

HACKLAB
Per anys, mesos i dies, les nostres xarxes i comunitats d’individus han estat intercanviant saviesa, dissenyant mons, experimentant amb joguines i dispositius. Som l’expressió d’un miler de pensaments, som migrants entre la Ciutat i la Xarxa; busquem un lloc per als nostres intercanvis i pràctiques per a poder obrir espai-temps discontinus.

HABITACIÓ SUBJECTIVA
L’habitació subjectiva és un espai obert a experiències i a reflexions, a accions i pensaments íntima i políticament relacionats amb la vivència del cos i del gènere, dues característiques que compartim universalment però que vivim i expressem amb particularitats ifninites.
Des del treball col·lectiu, a partir de les individualitats i de la biopolítica. Treballarem entorn les opressions i els reptes que compartim; amb tots els materials al nostre abast, des del feminisme clàssic a la pospornografia, des del situacionisme a l’acció directa, des de la reflexió teòrica al desig. Crearem un espai a partir del qual subvertir o reafirmar imposicions i llibertats.
L’habitació subjectiva s’anirà desenvolupant per si mateixa, en reformulació constant, i pretendrà sempre trobar noves maneres de portar la reflexió a l’acció i l’acció a la reflexió; la paraula al fet i el fet a la paraula. El canvi al cos i a l’entorn, la transformació a través d’allò quotidià però també d’allò polític.

PRÀCTIQUES PIRATES – ESTUDIS ESTRATÈGICS
Presentem una investigació sobre els pirates a l’inici i al final de l’edat moderna, com a expressió polemològica i figura de transició. La pirateria com a pràctica econòmica. La pirateria com a pràctica política de base contemporània de zones i èpoques on la pacificació imperial esdevé insoportable o insostenible. L’edat d’or de la pirateria: “practicar el comunisme, difondre l’anarquia”. Expressió de l’agudització del conflicte entre “formes de vida”. Milers de pràctiques pirates escombren metròpolis oceàniques.
Es durà a terme des del febrer fins al maig.

COL·LECTIUS QUE FAN ÚS DE L’ESPAI.

58 I MÉS
El col·lectiu 58 i + parteix dels desallotjats del Rectorat el 18 de març que estan engegant una campanya per denunciar la repressió que els i les estudiants van patir l’any passat pel sol fet de denunciar un sistema universitari que amb el Procés de Bolonya, només ens fa avançar cap a la decadència del coneixement crític i el sotmetiment a criteris empresarials en el si de la universitat, tant en funcionament com en estructura. La millor arma per silenciar les veus és la imposició i la repressió. Nosaltres però, tenim consciència individual i col·lectiva de la seva estratègia, i per tant no permetrem que trenquin el teixit solidari. Som insubmissos, rebels i sí, volem alterar l’ordre públic perquè volem destruir l’ordre antidemocràtic establert.

DÁTE CUENTA
Creat el 1999, el nostre objectiu és donar a coneixer realitats desateses pels mitjans de comunicació, o bé perquè no ineteressen, o bé perquè no tenen temps d’explicar-les de forma exhaustiva, mitjançant eines diverses, com la fotografia, el video i el disseny gràfic i web. Tots els projectes es tracten des de dins i amb implicació per donar un punt de vista lliure, senzill i original. Periodisme gràfic lliurel realitzat des d’una organització sense ànim de lucre.

PRIMERA TROBADA DE LLUITES PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA I POPULAR
Des del Grup d’Estudi de la Universitat Pública juntament amb organitzacions i sindicats que treballen amb la defensa de l’educació pública i popular estant preparant la “1ª trobada de lluites per l’educació pública i popular” que es durà a terme el 31 d’octubre.

UNIVERSITAT LLIURE LA RIMAIA
Gran Via de les Corts Catalanes 550
Barcelona Mira també:
http://larimaia.org/

[Barcelona] Aparece un joven muerto en el Centro de Internamiento de Zona Franca

Las fuentes policiales e interior hablan de normalidad, con la idea de que todo se cierre rápido.

No toleraremos su “normalidad”. Una nueva muerte bajo dependencias policiales del Estado. Justo en la semana en que un grupo de personas se trasladaron a la Audiencia Nacional para denunciar la impunidad que siguió a la muerte o asesinato de sus hijxs o familiares (Diego Viña, Xosé Tarrio, Antonio Pallas, David Chacón, Miguel del Buey) mientras se encontraban bajo dependencias policiales, o carcelarias o como consecuencia directa de su paso por éstas. Esta semana se trató de romper el silencio bajo el que se producen estas muertes, 30 en lo que va de año. 779 desde el 2001. La Coordinadora de Solidaridad con las Personas Presas y el Comité de Denuncia de Galicia se trasladaron a las puertas de la sede de lo contencioso administrativo de la Audiencia Nacional para denunciar, para poner en el centro de la agenda una situación alarmante. Los medios de comunicación convencionales han respondido con silencio. No pasa nada. Normalidad cuanto antes, que todo este en orden. Que no se muestren las cloacas del Estado.

Justo un día después nos llega la noticia de que una persona de 22 años ha aparecido muerta en una celda del CIE de Zona Franca. Le encontraron ayer por la mañana. Desde el principio las fuentes policiales se han apresurado a acallar las posibles dudas. “Fue un suicidio”. Y a resaltar las virtudes de la nueva instalación carcelaria para migrantes (Ver artículo de El periódico)(1).

Sin embargo desde hace bastante tiempo ya se vienen anunciando las situaciones de malos tratos y posibles torturas que acompañan los procedimientos de internamiento y expulsión de personas migrantes. Al parecer se encontraba solo en una celda. Según ha denunciado SOS Racismo hay indicios que permitirían afirmar que se encontraba en aislamiento. La respuesta gubernamental ha sido que no existe el aislamiento en los CIES. Es cierto. A diferencia que otras instituciones represoras, los CIES no cuentan con un reglamento que explicite un determinado sistema sancionador. Legalmente no existe un régimen de aislamiento en los CIE. Pero bien sabemos que lo real y lo legal en el ámbito penal y carcelario nunca tiene nada que ver.

Los testimonios de muchas personas que han pasado por los CIE permiten afirmar que los policías nacionales, encargados de custodiar a las personas encarceladas en dichas instituciones, adoptan medidas como el aislamiento para castigas a aquellxs que “no se porten bien”. También estos testimonios relatan malos tratos proferidos de manera sistemática: insultos racistas, desprecios, agresiones, amenazas, etc(2).

Lo cierto es que Mohamed A ha muerto, y es absolutamente intolerable. De momento no hay nada claro. Pero lo que si que muchxs tenemos claro es que no vamos a tolerar la normalidad que pretende imponer el Estado. Las muertes bajo custodia no entran dentro de lo que nosotrxs consideramos como normalidad; tampoco consideramos que la existencia de los CIE y los mecanismos de expulsión entren dentro de nuestra normalidad; ni las redadas racistas que multiplican las fronteras de los países ricos para las personas migrantes.

Hoy se ha conocido que una persona ha muerto en la cárcel del racismo de Estado. Pero cada día hay historias cotidianas de sufrimiento acumulado generado por los procesos de fronteras, internamiento y expulsión. Esperemos que la respuesta colectiva ante todo esto esté un poco más cerca. Al menos parece que se va construyendo en el día a día.

No permitiremos que todo se cierre rápido, No podemos tolerar su normalidad,

¡Ni una muerte más en dependencias policiales o carcelarias!
¡Tancarem els centres d´internament i les presons!

—————————-

(1)El títular es una nueva muestra de racismo periodístico: “Un ‘sin papeles’ se suicida en un centro de internamiento de BCN”. Por un lado define a la persona muerta como un “sin papeles” favoreciendo la construcción del proceso de no-persona al que se somete a las personas migrantes por los estados europeos racistas; y por otro de manera irresponsable da total validez a la versión policial sin que se haya realizado autopsia alguna. Ante todo, que todo parezca “normal”. http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idn

(2)Ver entre otros “Voces desde dentro y para quien quiera oir”. Informe sobre el CIE de Aluche (http://www.transfronterizo.net/spip.php?article140) o Informe sobre la situación de los CIE de CEAR (http://www.transfronterizo.net/spip.php?article140).

[Barcelona] Desalojado el local social de Vallcarca

Hoy jueves 13/5 a las 8 AM 6 furgonetas de antidisturbios de la Guardia Urbana y un amplio dispositivo de seguratas han tomado el barrio y han desalojado 2 viviendas y un centro social el “3 assalt”, dejando en la calle unas 10 personas y destruyendo el único centro social que quedaba en Vallcarca. Lugar donde hacíamos comedores, cenadores y distintas actividades para el barrio. No nos han dejado sacar las cosas del local, todo el material del comedor: cocinas, neveras , ollas…libros y computadoras que han ido a parar a los contenedores de escombros.

Este desalojo no es casual.

Justo en fin de semana anterior, habíamos realizado unas jornadas de denuncia del conflicto urbanístico en Vallcarca, organizado por lxs destintxs vecinxs del barrio en las esplanadas (antiguas casas) y en el 3 assalt. Días después, allí estaba troya!!!! destruyendolo todo!!

Así vemos la prioridad del ayuntamiento: desarticular los lugares de reunión, dando preferencia a desalojar los centros sociales (3 en 2 meses), y disolver cualquier intento de autorganización vecinal.

Gastan nuestro dinero en destruir proyectos sociales y autogestionados, dejando grandes solares, durante mucho tiempo. para seguir con su política de degradación del barrio. Porque construir (de momento) no van a construir nada.

Echan a lxs vecinxs de sus casas, cierran los comercios de toda la vida, nuestros lugares de reunión…..Ante el silencio y la connivencia de los medios de comunicación, el ayuntamiento y las constructoras hacen negocio con total impunidad. Dinero público para beneficios privados!!!!

La destrucción avanza si no hacemos nada por pararla.

No al plan urbanístico!!!

Vallcarca despierta!!!!!

Reestructuración urbanística: un claro ejemplo de como se hacen las cosas en Vallcarca

Ante la necesidad de construir rápidamente ciudades enteras, nos disponemos a construir cementerios de hormigón armado, en las que grandes masas de la población están condenadas a morirse de aburrimiento.

Internationale Situationniste # 3, 1959

La lógica del mercado se extiende a todos los ámbitos de la vida . Hipotecando nuestro presente y futuro,haciéndonos creer de que somos las personas responsables de la crisis económica y por defecto tenemos que pagarla con nuestro trabajo. Todo está regido por sus leyes y su lógica: desde nuestra manera de ganarrnos el pan hasta como curarnos las enfermedades y dolencias. Y la forma en cómo y dónde debemos vivir, no puede escapar de ella. Ahí tenemos a la reestructuración urbanística que nos perjudica a todas las personas que no pertenecemos a esa clase exclusiva, minoritaria y parasitaria, que nos legisla, nos gobierna y nos oprime.

Vallcarca no sirve al capital así como es, o mejor dicho como era. No se ajusta a los intereses de la casta de empresarios de nuestra querida Barcelona. Vallcarca es un tumor a extirpar, como tantos otros barrios similares.

Maquinas, grúas, policías, seguratas. Poco a poco vienen, nos echan a la calle, destruyen nuestras casas a veces con nuestras cosas dentro, y además nos roban nuestros lugares de encuentro, espacios de creación y reflexión.

Se derriban las viejas torres, llenas de encanto, con sus jardines melancólicos, para elevar horrores modernos donde meter diez, veinte veces el número anterior de habitantes.

No solo nos quedamos sin casa, sino que también perdemos lazos humanos, partes de nuestro pasado y de nuestra historia, referentes de todo tipo. Pero el mercado, ese desconocido omnipresente, nada entiende de ello. Él solo ve números, negocios, inversiones; nosotras exponentes de formas de vida, pedazos de nuestra historia, porciones irrecuperables nuestras.

«Vallcarca es un barrio goloso para la especulación: súbitamente se ha vuelto céntrico (al menos en relación a su situación anterior, cuando era un barrio residencial), y tiene un metro a la puerta. Es, además, lugar de paso en el ascenso o la bajada de turistas del Parque Güell: para la mirada clasista y pacata de nuestros ediles, era una vergüenza que había que erradicar, y de paso hacer negocio. Están en ello…»

Pero si intentamos ver mas allá, notaremos que el verdadero tumor es esta plaga urbanística-destructora que se extiende como una mancha de aceite por toda la ciudad —y más allá de sus fronteras. Y veremos que ese MERCADO anónimo del cual hablamos, en este caso, no son ni más ni menos que el Ayuntamiento de Barcelona y el grupo empresarial Nuñez y Navarro, que como dioses modernos se creen con la capacidad de hacernos vivir donde ellos quieren y como ellos quieren.

No al plan urbanístico!!!

Vallcarca despierta!!!!

¡Podrán destruir los instrumentos, pero no acabarán con la música!

[Barcelona] Cimera euromediterranea a BCN

Benvolgudes companyes

Amb motiu de la Cimera Europea per la Unió de la Mediterrània que se celebrarà a l’Estat espanyol per la presidència de torn del govern de Zapatero, un col•lectiu anticapitalista i antiautoritari ha decidit no quedar-se callat davant les provocacions del poder culpable de la crisi mundial i està disposat a denunciar la hipocresia i la falsedat dels que manen i a fer sentir la veu dels oprimits pels mitjans que calguin.

Durant el mes de juny, acudiran a Barcelona els caps d’estat de diferents països entre ells els membres de la Unió Europea o altres Estats com Israel i Egipte per tractar temes com immigració, energies, comerç, control social, turisme… Aquest seguit de reunions no tenen altre objectiu que consolidar el seu poder i gestionar la crisi econòmica inherent al sistema capitalista per mantenir la pau social.

Des d’aquest col•lectiu anticapitalista fem una crida internacional per tal que tothom qui pugui vingui a Barcelona entre els dies 29 de maig i 7 de juny per combatre els poders establerts i trencar el silenci de la pau social.

A Barcelona durant aquells dies s’han organitzat un seguit d’actes, mobilitzacions i xerrades que conformaran una contra cimera en que es tractaran els mateixos temes que a la cimera “oficial” però des del punt de vista autònom, llibertari, combatiu. Des del col•lectiu convidem a totes les companyes a unir forces i autoorganitzar-se contra el sistema establert.

Salut i que la lluita continuï!!!

BurnCapitalismNow@riseup.net

[Barcelona] Contracumbre en Barcelona – BurnCapitalismNow

Benvolgudes companyes

Amb motiu de la Cimera Europea per la Unió de la Mediterrània que se celebrarà a l’Estat espanyol per la presidència de torn del govern de Zapatero, un col•lectiu anticapitalista i antiautoritari ha decidit no quedar-se callat davant les provocacions del poder culpable de la crisi mundial i està disposat a denunciar la hipocresia i la falsedat dels que manen i a fer sentir la veu dels oprimits pels mitjans que calguin.

Durant el mes de juny, acudiran a Barcelona els caps d’estat de diferents països entre ells els membres de la Unió Europea o altres Estats com Israel i Egipte per tractar temes com immigració, energies, comerç, control social, turisme… Aquest seguit de reunions no tenen altre objectiu que consolidar el seu poder i gestionar la crisi econòmica inherent al sistema capitalista per mantenir la pau social.

Des d’aquest col•lectiu anticapitalista fem una crida internacional per tal que tothom qui pugui vingui a Barcelona entre els dies 29 de maig i 7 de juny per combatre els poders establerts i trencar el silenci de la pau social.

A Barcelona durant aquells dies s’han organitzat un seguit d’actes, mobilitzacions i xerrades que conformaran una contra cimera en que es tractaran els mateixos temes que a la cimera “oficial” però des del punt de vista autònom, llibertari, combatiu. Des del col•lectiu convidem a totes les companyes a unir forces i autoorganitzar-se contra el sistema establert.

Salut i que la lluita continuï!!!

+info: http://burncapitalismnow.wordpress.com/

[Barcelona] Documental xilè sobre les okupacions a Barcelona i rodalia + debat

Diumenge 9 d’abril a les 18h a la Rimaia (Gran Via, 550):

Documental xilè sobre les okupacions a Barcelona i rodalia l’any 1999 + debat amb la ponència de persones provinents de diferents col·lectius i localitats presents en aquell context i el posterior

L’okupació com a mètode d’expressió política d’inconformisme i desobediència civil per a la creació d’espais socials lliures ja fa història en aquest país. Així, amb aquest documental realitzat l’any 1999 farem una retrospectiva al context passat del moviment social okupa per poder-lo comparar amb els temps actuals i construir noves vies d’actuació per al futur, tot analitzant les virtuts i les mancances que l’integren.

Aquest esdeveniment suposa una bona oportunitat per a conèixer-nos, enfortir el moviment amb l’aprenentatge mutu i, de pas, fer de la Rimaia un espai encara més fort davant la imminent repressió a la qual se la vol exposar.

Per això, com sempre, esteu totes i tots convidades a aquesta activitat i a fer-ne la màxima difusió pel seu èxit.

Gràcies per la participació i fins diumenge!!!

[Barcelona] Un vigilante jurado, condenado por insultos homófobos en Barcelona.

Jorge Pérez, el vigilante de seguridad de la tienda Lefties ubicada en la calle Pelai de Barcelona, insultaba de forma reiterada a la víctima, F.C., con frases como “maricón de mierda”.
Un vigilante jurado, condenado a pagar 1.000 euros de indemnización por insultos homófobos a un viandante

Barcelona * Paisos Catalans
Jorge Pérez, vigilante de seguridad de la tienda Lefties ubicada en la calle Pelai de Barcelona, ha sido condenado a una multa de 120 € y a indemnizar con 1.000 € a un hombre que le denunció por vejaciones homófobas, ya que le insultaba y se mofaba cuando le veía pasar por la calle con ropa femenina.

[Barcelona] Llamamiento a la solidaridad con los represaliados de TMB

Como ya informamos anteriormente, tenemos a varios compañeros sancionados por la lucha de los 2 días.

Compañeros:

El compañero TEO, conductor de Horta, al que los mossos acusan de agresión en la puerta de Zona Franca (con un paraguas abierto)..Aunque todos recordamos las imágenes de la espalda del compañero, el fiscal pide 5 AÑOS DE CARCEL Y 6.000 EUROS DE MULTA POR RECIBIR UNA PALIZA.

El compañero Andréu, técnico de la cochera Pablo Diez, acusado de romper un cristal de un autobús y condenado a dos años de cárcel y 3000 euros de multa. La acusación la hizo un mosso sin ninguna prueba, fue su palabra contra la del compañero…

El compañero Valentín, conductor de Zona Franca, sancionado por la dirección de TMB con 45 días de suspensión de empleo y sueldo, el “delito” fue conducir el autobús como marca el reglamento y discutir con un mando…

Los compañeros Mercader y Ortiz, Delegados, 30 días de suspensión de empleo y sueldo por oponerse a los servicios interlíneas y quitar papeles de las carteleras…

El compañero Pubill ,tambien Delegado y conductor del Triangle acaba de hacer 15 días de sanción por unas declaraciones en Radiorosko..

Estos compañeros se enfrentan a graves problemas económicos, por lo que desde el Comité de Convenio vamos a colaborar con ellos.Es importante ECHARLES UNA MANO Y NO ABANDONARLOS A SU SUERTE.

Estamos apelando, en primer lugar, a la solidaridad de la plantilla, donde, como esperábamos, estamos teniendo muchísima ayuda.

En segundo lugar, nos queremos dirigir a las organizaciones que en su día nos echaron una mano con nuestra lucha para que en la medida de vuestras posibilidades colaboren con nuestros represaliados.

Para los que quieran colaborar económicamente, el número de cuenta del comité de convenio es el siguiente:

2100-0647-91-0200245171

El resultado de lo que se recaude, así como el destino de las ayudas, lo haremos público para que todos los compañeros sepan los resultados de esta campaña de solidaridad con los compañeros sancionados y denunciados por el “grave delito” de luchar por un descanso digno.

COMITÉ DE CONVENIO TMB

[Barcelona] Acció solidària amb les 5 de Madrid!



Setze persones sota vigilància pel fet de negar-se a declarar davant la policia a Madrid i cinc detingudes…

Què han fet? Us estareu preguntant…

L’acusació formal? Desordres públics i furt.

Eus aquí la nostra versió:

Cinc companyes tancades per reivindicar la reapropiació del coneixement, encausades per confrontar els interessos de les grans editorials que imposen preus prohibitius sobre un bé com la paraula escrita que hauria de ser universal i que converteixen el saber en una mercaderia…

El llibre, que ha estat acompanyant de moltes de nosaltres, ara ens fot les banyes amb els interessos privats dels de sempre!

La cultura per a qui pugui pagar-la?

No hi estem d’acord, i precisament per això prenem el relleu de les nostres germanes de Madrid, tot assenyalant que la façana i les estanteries de “Casa del Libro” i de totes les llibreries controlades per grans grups editorials no són espais de difusió, si no que són còmplices i obstacles per la lliure circulació de coneixements!

Una abraçada a la penya de Madrid de les vostres germanes de Barcelona!

Signat per ja sabeu qui! 😉 Mira també:
http://bolognaburnsmadrid.wordpress.com/
http://centrodemedios.org/Bolonia-Fucking-Up-Group-Accion-de.html

[Barcelona] 1 de mayo: 100 Antikapitalistas ocupan el Hotel Mandarín Oriental

El Hotel esta situado en pleno paseig de Gràcia.

Barcelona * Paisos Catalans
Un centenar de activistas Antikapitalistas ocuparon el Hotel Mandarín Oriental de Barcelona, situado en los números 38-40 del Paseo de Gràcia de Barcelona, para protestar contra los recortes sociales con motivo del Día del Trabajador.
Los activistas finalizaron sobre las 19.30 horas en el hotel, de cinco estrellas, una marcha que comenzó tres horas antes en la Via Laietana de la capital catalana. Un portavoz del colectivo explicó que un grupo de personas (que cifró en 400) ocupó el hall y el comedor del hotel esgrimiendo carteles críticos con “la Europa del capital”.
Los activistas permanecieron dentro unos 10 minutos hasta ser desalojados por agentes antidisturbios de los Mossos d’Esquadra. El colectivo eligió el Hotel Mandarín por ser “un símbolo del lujo” en oposición con la situación de crisis económica actual.

[Barcelona] Comitè de l’ocupació dels hotels de luxe i del que faci falta

AIXÒ ÉS UNA CRIDA A L’ACCIÓ

Avui hem ocupat un hotel de luxe en el centre de la ciutat. Com una crida a l’acció. Com una denúncia de la desigualtat. Com un advertiment. Per a comunicar-nos entre aquelles que som colpejades per la crisi econòmica. Oblidades pels mitjans de comunicació. Menyspreades pels poders polítics. Llençades a les escombraries de l’economia de mercat capitalista. Nosaltres, que existim a l’ombra, avui sortim a la llum. Com una invitació a deixar de viure la crisi des de la resignació. Com una denúncia dels qui generen les crisis per a extorsionar-nos més encara. Com un desafiament a travessar la crisi per a experimentar una altra realitat.

HOTELS DE LUXE, VIDES PRECÀRIES?

Hem ocupat un hotel de luxe perquè és un símbol d’unes ciutats que es construeixen en contra de la gent que les habita. Cada plaça hotelera, cada apartament per a turistes i homes de negocis, és una família desnonada, un habitatge menys, una vida impossible. Els hotels de luxe destrueixen la vida comunitària, les relacions quotidianes, la memòria col·lectiva, la capacitat de lluita i resistència. És més: en ells, hi ha luxe per a tothom menys pels seus treballadors. La subcontractació, les empreses de treball temporal, la rotació laboral, els ritmes intensius de treball, les baixes retribucions, la manca de drets: són laboratoris preferents d’unes realitats laborals que s’han estès per tot el cicle productiu metropolità. Però nosaltres rebutgem el xantatge de triar entre la precarietat o l’atur. Rebutgem una economia que no busca resoldre les necessitats de la col·lectivitat, sinó posar la col·lectivitat al servei d’una minoria. En els hotels de luxe hi ha un món paral·lel on la crisi no existeix. Però que sàpiguen que a tothom li agrada viure bé. Per això hem vingut avui: per a reapropiar-nos del que és nostre, i repartir-ho. Fartes d’esperar, fem una crida a tota la gent trepitjada per la crisi per a què ens organitzem per a la lluita social.

AVUI HEM OCUPAT UN HOTEL, DEMÀ…

… serà la seu d’un banc, de la patronal, d’una constructora, d’un partit polític. La nostra crisi s’acabarà quan deixem de patir-la en solitud, de lamentar-nos des de la impotència, quan fem front a l’ofensiva capitalista, quan tinguem prou forces. Avui desitgem lluitar juntes, organitzar-nos i recolzar-nos, generar conflicte per aturar les retallades socials, mobilitzar-nos per a imposar els nostres interessos, empoderar-nos per a autoorganitzar el treball i repartir la riquesa, per aprendre a crear una economia social i solidària que foradi del capitalisme en els seus fonaments fins a extingir-lo. Avui hem vingut a menjar-nos la “crisi” dels rics, a sacsejar el carrer, a parlar a les que estan com nosaltres, a conèixer-nos en l’acció.

QUE REBENTI EL CAPITALISME!!!!!!

[Comitè de l’ocupació dels hotels de luxe i del que faci falta]

Barcelona, 1 de maig del 2010