La manifestación ha empezado en el Mercat de Sant Antoni y ha pasado por el edificio desalojado esta mañana donde se ha leido un comunicado. Hay alrededor de 500 personas. Los 9 detenidos siguen en comisaria, el equipo legal no ha sido en ningún momento avisado por los mossos d´esquadracde las detenciones
mas información: www.lahaine.org
S’han produït diverses detencions [1] [2] i es crida a una
El 12 de Maig es va resoldre el mandat de desnonament del nou edifici [ 1, 2] okupat per la Universitat Lliure de La Rimaia. Front aquesta situació, i després de l’experiència de l’anterior desnonament [1, 2, 3] i tot i l’assetjament dels mossos, en tot aquest temps han continuat les jornades [ 1, 2], xerrades, debats [ 1, 2, 3], cursos, tallers y cinefòrums [ 1, 2], com resposta a la sentència del proces civil que pretén desbaratar aquest més de 3 meses intensos d’activitats i socialització de coneixements; fent una crida a la solidaritat.
Després dels brutals desallotjaments de Poble Sec i de Viladecans [1], [2], aquest mes de maig s’iniciaren els ” desallotjaments exprés” de Gracia i Sants, a més de desallotjaments i enderrocaments de cases al barri de Vallcarca i la imminent amenaça contra els espais alliberats de Korneyà. Això anticipa la intenció d’impedir noves okupacions, i d’anar desallotjant gradualment les ja consolidades. La necessitat d’ espais al marge del control institucional genera propostes com la del barrio de Sants, en el que es reclama la recuperació d’antics edificis, para un ús veïnal i cooperatiu, que ja formaven part de la cultura popular i que segueixen abandonats i sense activitat, clamant sobre la destrucció institucional del barri i el territori.
La necesitat d’espais al marge del control institucional genera propostes com la del barri de Sants, on es reclama la recuperació d’antics edificis, per us veïnal i cooperativo, que formaven part de la cultura popular i que segueixen abandonats i sense activitat, cridant l’atenció sobre la destrucció institucional del barri i/o el territori.
els dies 17, 18, 19 i 20 de Juny, estan previstes unes Jornades Europees d’Okupació, en les que es pretén compartir experiències i analitzar el nou context legal i repressiu que s’està portant a terme contra els espais alliberats i reformular estratègies com a espais espais de lluita.
La resposta a aquesta dinàmica de desallotjaments, front l’allau d’habitatjes buits, ve precedida por la vella consigna de sempre: “Un desallotjament, una altra okupació!”.
+ Info: El bosc de Can Seguí de Viladecans! :: nova okupació Terrassa :: Cabanyal [ 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11] :: cso el niu de la guatlla :: okupacions rurals :: CGT [1,2] :: La Forja :: okupando las ondas
+info:>>>especulació i ocupació:: La Rimaia :: InfoUsurpa
1:05: Acaban de detener alrededor de 8 personas solidarias, mas información en breves.
Concentración de respuesta a las 20,30hs en metro Sant Antoni, salida del bar 3 Tombs.
11.00: Se siguen sacando cosas del edificio. Siguen concentradas unas 80 personas. Se llama a la protesta contra este desalojo y contra la represión a la okupación.
8:30 Se convoca una concentración para esta mista tarde a las 20:30 en la parada de metro Sant Antoni, frente al bar Tres tombs. Se sigue necesitando apoyo urgente frente a la Rimaia y en la concentración
Universitat Lliure La Rimaia: Gran Via 550, Barcelona. Urgell
8:00: están sacando a los okupantes de la Rimaia, hay alrededor de 60 personas concentradas en solidaridad, se necesita apoyo urgente. La solidaridad es un arma!!
6:45: alrededor de 30 personas se concentran en solidaridad, la gente grita: “La Rimaia es queda al barri” y “No podràn desallotjar la cultura popular”. Los solidarios han cortado la Gran Via, seguidamente han aparecido 5 furgonetas mas que han cargado y acorralado a un rincón de la calle a los manifestantes para facilitar el desalojo. Se han producido varias agresiones contundentes por parte de los Mossos. El dispositivo policial es de unas 14 furgonas.
A las 6 de la mañana han llegado efectivos de los mossos d´esquadra para proceder al desalojo de la Rimaia, situada en la Gran Via, en pleno corazón de Barcelona. La llegada de estos ha sido completamente inesperada puesto que los abogados en ningún momento han sido avisados del desalojo que se ha ejecutado por la via civil.
Comunicat de la assemblea de la Universitat LLiure La Rimaia
HAN DESALLOTJAT LA UNIVERSITAT LLIURE “LA RIMAIA”!
Després de patir un desallotjament el 2 de febrer al c/casanova 17 avui, 14 de juliol, altra vegada ha vingut la brigada dels mossos d’esquadra a treure’ns de gran via 550. Després de mesos de treball per rehabilitar l’espai abandonat per la saga Guerrero Gilabert – coneguts per nombroses denúncies d’assetjament immobiliari, per estar dins el procés judicial del cas Pretòria i per controlar Gaesco, líders en la inversió bursàtil – els mercenaris del capital han actuat i ens han fet fora d’un edifici del barri i pel barri.
Un cop més el poder polític s’ha posat al costat dels especuladors, dels lladres del nostre temps i de les nostres vides. Un cop més no han servit de res les reivindicacions veïnals (l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample va exposar a davant de la regidora del districte Assumpta Escarp una moratòria de llicències hoteleres i que la Universitat Lliure La Rimaia no fos desallotjada de la seva seu a gran via 550). Un cop més els mossos d’esquadra han entrat de matinada sense seguir el procés que la via civil comporta. Un cop més qui mana en aquesta ciutat prefereix estar al costat dels rics, dels que volen fer hotels, dels que destrossen els espais de relació al barri, dels que només pensen amb la lògica del mercat.
Ells tenen dret a especular i nosaltres no tenim dret a l’habitatge ni als espais alternatius d’acció social fora del circ ridícul i infame de l’ajuntament de Barcelona.
Nosaltres treballem per a recuperar els espais buits i omplir-los de pensament, de reflexió i d’acció per aturar el seu projecte; el projecte de treure’ns dels nostres barris, dels nostres espais de trobada, i posar-hi aquesta ciutat-aparador pels turistes i pels lobbies empresarials. Com veieu, qualsevol espai popular suposa una amenaça al “model Barcelona”, al parc turístic en que es vol convertir la ciutat, on el dret a especular passa per sobre dels drets col.lectius i de les iniciatives populars. Volen reprimir-nos i recloure’ns a les perifèries, als llocs allunyats de la vista pública. Volen amagar-nos i fer-nos còmplices del seu gran negoci empresarial. Encara no han entès que aquest és un esforç inútil.
La Universitat Lliure La Rimaia és un projecte popular i autogestionat lliure d’interessos econòmics. A La Rimaia s’hi fan desenes d’activitats i allotja nombrosos col·lectius i entitats. És tracta d’un espai de trobada, de formació, de reflexió i d’acció entorn altres maneres de veure el món, que obre una escletxa dins un model cada cop més alienant i individualista; un sistema cada cop més podrit, al cap i a la fi. La Rimaia allotja l’única biblioteca popular del barri, una magnífica teteria, aules de formació, un espai d’informàtica amb internet disponibles per a tothom i múltiples espais polivalents oberts a totes les veïnes. Un indret per la trobada i la transformació social, per fer-nos més fortes i més lliures.
La Rimaia planta batalla. Continua i no aflaca. No podran desallotjar la cultura popular!
Lo que ha pasado y sigue pasando es muy triste.
Ayer, los casi 50 participantes del espectáculo ZERO RESPONSABLES, antes del ensayo general, fueron reunidos e informados por parte del Vice Rector de Cultura de la Universidad de Valencia, que Francisco Camps en persona, repito, Francisco Camps, había llamado al Rector de la Universidad para que se suspendiese la representación del espectáculo y las consecuencias que tendrían los participantes si no se le hacía caso.
La Universidad le explicó que aquello era un acto artístico, de libre expresión y de democracia; y que la Universidad no iba a actuar como en los peores tiempos del Franquismo.
Aún así, la Universidad les comunicó a los participantes lo ocurrido para que supiesen a lo que podían enfrentar si si seguían adelante.
Todos y todas los participantes decidieron continuar adelante pese a que es muy probable que ahora empiecen a caer actores y actrices de repartos ya establecidos y acciones similares a las que ya nos tiene acostumbrada nuestra amiga y mujer preocupada por el sector Inmaculada Gil Lázaro. (Desaparición de los premios de Teatres, cambio de nombre de Festivales, censura, mentiras, programación de sus amigos, y demás lindezas…)
Creen los participantes, que las razones de esto, ha sido la nota de prensa enviada a los medios invitando a asistir al pase gráfico que ha llegado a las manos del equipo de Camps en donde se leía un fragmento de la obra.
Por lo visto, Camps, cuando leyó el fragmento entró en cólera, y en lugar de recibir a las víctimas del accidente, (que es lo que llevan esperando desde hace cuatro años), ha intentado parar y censurar este acto.
Puesto que es muy posible que esta información no salga en la prensa, os invito a que reenviéis este correo a todos vuestros contacto.
A eso de las 12 del día de ayer 8 de julio un grupo de cabrxs encapuchadxs salió a la calle en el frontis de la USACH y levantó barricadas, quebrando los esquemas de normalidad del lugar y saboteando el tránsito vehicular de la céntrica Alameda. Al transcurrir 20 minutos aproximadamente llegaron lxs pacxs con guanaco incluido a reestablecer el funcionamiento normal de aquella parte de la gran máquina que es la ciudad. Después de provocar desórdenes en el Sistema lxs cabrxs entraron a la U, para nunca ser identificadxs ni capturadxs por lxs perrxs de presa del poder, teniendo que conformarse éstxs con tan sólo unos bidones de bencina y unas botellas encontradas en el interior del recinto, al que accedieron con permiso de lxs respectivxs encargadxs. Una vieja a la que supuestamente le cayó un molotov en la mano chilló que lxs capucha eran cobardes porque escondían sus rostros para no ser identificadxs por lxs vigilantes del orden impuesto. Todo esto se produce un día después de la reelección del perro y fiel amigo de las putas FF.EE. Juan Manuel Zolezzi como rector de la institución.
El 20 de abril de 2007 los “gerentes” de la Universidad de Burgos, la clase política de la ciudad y las autoridades locales concedían el título de doctor Honoris Causa al cardenal Antonio María Rauco Varela, arzobispo de la diócesis de Madrid y uno de los personajes que más se ha destacado dentro de la iglesia católica por su intolerancia, actitud homófoba e inquisitorial.
Simultáneamente a la celebración miembros de la comunidad universitaria, entre los que se encontraban estudiantes y profesores, y algunos burgaleses que consideraban inaceptable dicho nombramiento se concentraron en las puertas de la Facultad de Derecho que había sido previamente cerrada por orden de la Subdelegación del Gobierno.
Tras un abucheo generalizado al paso de Rouco y su sequito, los numerosos concentrados recorren el recinto universitario animando a otros estudiantes a unirse a la protesta. Cuando se regresa al lugar de la concentración (autorizada) la policía toma posiciones e impide que se desarrolle la protesta en las inmediaciones de la entrada de la Facultad de Derecho.
Esta situación y el largo tiempo que transcurre hasta que termina la ceremonia obliga a los manifestantes a dirigirse a la Facultad de Humanidades, mientras se esta entrando en dicha facultad la cola de la manifestación es acosada por dos coches de policía local hasta el punto de que una de las personas que se encontraban al final de la marcha fue golpeada tras un acelerón realizado por el vehículo policial, desde el interior del mismo, los agentes tiran del extremo de una de las pancartas para hacerse con ella provocando una situación de caos.
Ante estos hechos los manifestantes recriminan a la policial su actitud mientras terminan de entrar en la facultad para después recoger las pancartas y dar por terminada la protesta.
Varias semanas después de estos hechos, una persona será detenida y dos más procesadas acusadas de daños sobre el vehículo policial, atentado contra la autoridad enfrentándose a una elevada petición fiscal en la que se solicitan importantes sanciones económicas, entre las que se añadiría el pago de unas gafas de sol y un lujoso reloj propiedad de uno de los agentes y que supuestamente habrían sido dañadas tras estos hechos.
2007-2010
Tres años hace que Eduardo Francés, por aquel entonces simultáneamente concejal de Cultura y Policía Local, abandonase su cargo político no sin antes haber dado instrucciones a sus agentes de cómo actuar ante quienes osaran cuestionar sus “métodos”. Para entender sus ansias de venganza debemos remontarnos hasta el verano de 2005, cuando en el marco de la lucha vecinal contra el parking de Eladio Perlado y la especulación, sus agentes aporrearon a un barrio entero. Aquel parking de Gamonal no llegó a realizarse debido a la oposición vecinal, pero desde aquel entonces se impone una política de mano dura contra cualquier oposición a modo de resarcimiento.
Ahora con las únicas pruebas del testimonio de los policías a los que la “justicia” reconoce un poder especial llamado “presunción de veracidad” se pretende enviar a la cárcel a tres personas u obtener de ellas miles de euros en concepto de multa enviando de esta manera un claro mensaje atemorizador al resto de población: si protestas, luchas, piensas te joderemos
Han pasado tres años desde estos hechos, mientras los escándalos por pederastia y usura de la iglesia católica no han dejado de incrementarse. Los casos de corrupción política no han dejado de incrementarse mientras los de abajo nos vemos inmersos en eso que llaman CRISIS, y que no es sino otra de las caras del CAPITALISMO, injusticia social, desigualdad y usura.
El proceso contra estas tres personas que se ha celebrado durante esta mañana revela como no se duda en perseguir con todos los medios a quienes se atreven a denunciar este estado de cosas
El próximo martes 6 de julio se celebrará la vista oral en la que se juzgará a las personas que fueron procesadas tras las protestas por la investidura como doctor Honoris Causa al cardenal Rouco Varela por parte de la Universidad de Burgos.
El 20 de abril de 2007 la Universidad de Burgos concedió la mención de doctor Honoris Causa a Antonio María Rouco Varela, arzobispo de Madrid y presidente de la Conferencia Episcopal Española en medio de una serie de protestas por parte de miembros de la comunidad universitaria.
En medio de una Facultad de Derecho blindada por orden de la Subdelegación de Gobierno, se llevó a cabo un acto de investidura que contó desde un principio con la abierta oposición de gran parte de profesores y alumnos de la Universidad de Burgos.
Semanas después de las protestas una persona fue detenida y tres más fueron procesadas bajo el pretexto de haber dañado un vehículo policial, pantalla jurídica que esconde el verdadero deseo de criminalizar a las personas que dejan oír su voz disconforme en la ciudad de Burgos.
Ahora, después de tres años de aquellos hechos, tres personas serán juzgadas bajo acusaciones policiales fabricadas para perseguir políticamente a quines optan por no guardar silencio ante sus imposiciones.
Es preocupante ver como determinados casos de represión se repiten con escesiva frecuencia en Burgos, por eso desde DV aprovechamos para expresar nuestra solidaridad con los procesados.
Entre l’horta i la Ribera, la Universitat d’Estiu de l’horta arriba enguany a l’Albufera
Sota la pinada vora mar, en un indret màgic per nosaltres, entre l’horta i la Ribera, a la vora de l’Albufera té lloc la nova edició de la Universitat d’estiu de l’horta. Terres de marjal, de conreu d’arròs, de pesca, xarxes i séquiols…de platja de pinada, guanyada ara fa uns anys, als despropòsits del formigó d’abans. I en un espai, on a més a més, s’han trobat mestres d’arreu per construir una escola de valors a les escoles d’estiu de Renovació Pedagògica…enguany a El Saler!
La implicació en la lluita per la defensa de l’horta, el seu patrimoni, la seua diversitat, el valor ecològic de les seues terres, els substrats històrics dels pobles que hi han treballat…esdevé en curiositat, en necessitat de descobrir peculiaritats, es treure el nas en diversos indrets i en plantejar interrogants, preguntes per desfer. Així naix la 9a. edició de la Universitat d’Estiu de l’Horta!!!
Us proposem una edició diferent, començarem dijous 15 de juliol i acabarem diumenge 18 de juliol, com sempre tindrem d’agricultura tradicional, tallers, xerrades, taules rodones, dinars i sopars fets amb productes frescos i de l’horta i actuacions a les nits!
Per a inscriure’s podeu enviar un correu-e a : perlhorta@perlhorta.ws o telefonar al: 655 520 291
Més info en la seua web: http://www.perlhorta.ws/nova/node/964
Jornades d’educació lliure i llibertària.
Divendres 25 de juny a les 19h:
Xerrada. Què és la Xarxa d’Universitats Lliures?
Ateneu Llibertari Alomà
c/misser sitges, 9 baixos, Tarragona
La Xarxa d’Universitats Lliures (XUL) és la conseqüència de la cooperació entre diferents projectes sensibilitzats en l’educació i la formació. S’entén, tal com ha quedat més que demostrat amb la imposició de l’anomenat Pla Bolonya, que el coneixement no ha d’estar subjecte a les lleis de mercat, ni tampoc ha de ser un factor d’exclusió social o de jerarquització. Donada la situació global, on els diners són al cim de l’escala de valors de la classe dominant, és de sentit comú crear iniciatives d’autoaprenentatge col•lectiu i socialitzar la informació, tot plegat mitjançant iniciatives autogestionades al marge de les institucions públiques o privades, amb uns altres valors que l’esfera del poder mai arribarà a entendre, com son la solidaritat, el suport mutu, la col•lectivitat, l’assemblearisme, l’igualitarisme, etcètera.
Per tot això ja hi ha grups de persones treballant aquesta temàtica educativa, creant la XUL com a eina de cooperació i coordinació. Aquesta és una invitació a assistir a les activitats de la xarxa i els col•lectius que l’integren, per si tens curiositat o comparteixes les mateixes.
El Aula de Software Libre de la Universidad de Córdoba y el Espacio Social y Cultural “Al Borde” de Córdoba organizan la conferencia que pronunciará el fundador del movimiento del Software Libre Richard Stallman en el salón de actos de la Facultad de Derecho de la Universidad de Córdoba el 21 de junio de 2010 a las 17 horas (situación del lugar de la conferencia).
La conferencia será el acto final de unas jornadas abiertas a todos sobre Software libre, cultura libre y redes sociales libres que se llevarán a cabo el 17, 18 y 21 de Junio de 2010 con el siguiente programa:
Fecha: jueves, 17 de junio de 2010 / lunes, 21 de junio de 2010
300 personas, estudiantes y solidarixs con la causa palestina, boicotean el I Encuentro Hispano-Israelí en la UAM, por el ataque a la flotilla
La primera victoria del día se anunciaba con la ausencia del embajador de Israel, Raphael Schutz, negándose a enfrentarse en público a la rabia y solidaridad generada en el pueblo ante los crímenes de estado que continuamente comete Israel contra el pueblo palestino. Un criminal que no ha dudado en justificar estos actos y burlarse de las víctimas.
En el primer día de selectividad, el campus de Cantoblanco amaneció cubierto de pintadas solidarias, denunciando el terrorismo del Estado de Israel, las continuas masacres contra el pueblo palestino y las/os solidarias/os internacionales, así como, por la presencia del embajador de la entidad sionista.
Decididos/as a impedir que este acto político-empresarial se celebrara con total impunidad, la multitud se dirige hacia donde estaba programado el acto inaugural, que finalmente es anulado ante las fuertes protestas de los/as solidarios/as.
Las autoridades universitarias declaran falsamente que el acto se había suspendido, pero la protesta continúa hasta el Parque Científico de Madrid –un edificio que alberga múltiples empresas privadas en el seno del campus- donde iba a celebrarse el Encuentro Hispano-Israelí.
La segunda victoria del día se consigue con la entrada en el salón de actos, pese a la presencia policial y de seguridad privada, boicoteando el encuentro que ante la presión, ahora sí, es cancelado.
Cuando la gente descubre que la policía está escoltando a varios delegados, los manifestantes reaccionaron con rabia, impidiendo la huída de un coche de la policía municipal que es zarandeado, golpeado y cubierto de pintura.
Como estudiantes de la UAM, estamos satisfechas/os por la respuesta de los/as participantes en la protesta y declaramos que nunca permitiremos que la UAM sea un espacio de impunidad y colaboracionismo con la política del terror y ocupación del Estado de Israel.
Animamos a la gente a que acuda a las convocatorias de solidaridad con Palestina.
ISRAEL ASESINA, LA UAM PATROCINA.
Ver también: Noticia en El País
La companyia assegura que els actes vandàlics s’han incrementat darrerament, coincidint amb la posada en funcionament de màquines que obliguen a validar el bitllet en entrar i sortir de l’estació.
L’estació de ferrocarrils de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va ser objecte aquest dimecres d’un acte vandàlic que va destrossar part del mobiliari. Cap al migdia, una vintena d’encaputxats van llançar pots de pintura sobre les màquines expenedores i van trencar algunes tanques amb puntades de peu. Els encaputxats van aprofitar el canvi de torn del personal de seguretat per actuar.
L’estació ja ha recuperat la normalitat aquest dimecres i l’empresa, Ferrocarrils de la Generalitat, ha presentat una denúncia davant Mossos d’Esquadra.
Desde la asamblea autónoma de estudiantes nos han hecho llegar el programa de actividades de las jornadas de presentación que preparan para los próximos 27 y 28 de mayo. Las actividades tendrán lugar en el salón de actos de la Facultad de Humanidades y Educación y contarán con la presentación pública de este colectivo estudiantil que apuesta por la autoorganización y de la revista Sabotaje.
La semana que viene los días 27 y 28 de mayo, jueves y viernes, se realizaran unas jornadas de presentación de la asamblea autónoma de estudiantes y del proyecto de la revista sabotaje, en la facultad de Humanidades y Educación de la Universidad de Burgos, por la necesidad de la autoorganización estudiantil no sujeta a directrices de partidos ni sindicatos.
Es el momento de recuperar las riendas de nuestras vidas, es el momento de tratar de cambiar las cosas, los estudiantes nada tenemos que perder porque nada tenemos, es ahora el momento en el cual autónomamente debemos decidir hacia donde queremos avanzar y que esperamos de lo que nos rodea, somos el futuro y por ello es nuestra la responsabilidad de decidir como lo queremos vivir, atados a la dictadura del capital y sus férreas relaciones mercantiles, que nos hacen infinitamente miserables, o si ya es el momento de mostrarnos abiertamente en contra de la delegación, del mundo de la mercancía, de las relaciones jerárquicas a las que nos someten.
Consideramos que es ahora o nunca cuando debemos saber cual es el camino que vamos a elegir, el de la subordinación y dominación o el de la libertad.
P
| Mercè Rubià, Barcelona [L’ACCENT 178] |
| Divendres, 21 de maig de 2010 15:59 |
|
Dissabte 15 de maig la Universitat Lliure La Rimaia ha celebrat un “Festival maratonià” per donar suport al projecte davant l’amenaça del desallotjament. Hi han actuat fins a 12 grups des del balcó de l’edifici, situat a la Gran Via (Barcelona). L’acte, a més, ha servit de presentació de la campanya “Això no té remei: nosaltres o ells”. En parlem amb en Manu Simarro, membre de la Rimaia des dels seus inicis. Mil persones contra el desallotjament amb unes grans actuacions musicals, diverses intervencions d’entitats donant-vos suport i marxa fins a Sants. Èxit rotund? Què s’ha fet de diferent a la Rimaia per aconseguir aquest suport social i veïnal? Alguns dels vostres projectes diferencials són els tallers d’informàtica o electricitat, a més de les classes preparatòries per a la prova d’accés a Grau Superior. Com funcionen? Han estat la porta d’entrada per a la gent del barri? La vostra és una aposta per a la creació d’universitats lliures, com a forma de contrapoder i autoaprenentatge, o cal seguir també amb la lluita dintre dels murs de les escoles, instituts i universitats? Cada cop hi ha més col·lectius i projectes vinculats a la Rimaia, no només com a punt de reunió. Així doncs, si us desallotgen, tindrem una tercera Rimaia? És la pròpia Rimaia un projecte de llarga durada més enllà de l’espai que ocupa? |
El 12 de Maig es va resoldre el mandat de desnonament del nou edifici [ 1, 2] okupat per la Universitat Lliure de La Rimaia. Front aquesta situació, i després de l’experiència de l’anterior desnonament [1, 2, 3] i tot i l’assetjament dels mossos, en tot aquest temps han continuat les jornades [ 1, 2], xerrades, debats [ 1, 2, 3], cursos, tallers y cinefòrums [ 1, 2], com resposta a la sentència del proces civil que pretén desbaratar aquest més de 3 meses intensos d’activitats i socialització de coneixements; fent una crida a la solidaritat.
Després dels brutals desallotjaments de Poble Sec i de Viladecans [1], [2], aquest mes de maig s’iniciaren els ” desallotjaments exprés” de Gracia i Sants, a més de desallotjaments i enderrocaments de cases al barri de Vallcarca i la imminent amenaça contra els espais alliberats de Korneyà. Això anticipa la intenció d’impedir noves okupacions, i d’anar desallotjant gradualment les ja consolidades. La necessitat d’ espais al marge del control institucional genera propostes com la del barrio de Sants, en el que es reclama la recuperació d’antics edificis, para un ús veïnal i cooperatiu, que ja formaven part de la cultura popular i que segueixen abandonats i sense activitat, clamant sobre la destrucció institucional del barri i el territori.
La necesitat d’espais al marge del control institucional genera propostes com la del barri de Sants, on es reclama la recuperació d’antics edificis, per us veïnal i cooperativo, que formaven part de la cultura popular i que segueixen abandonats i sense activitat, cridant l’atenció sobre la destrucció institucional del barri i/o el territori.
els dies 17, 18, 19 i 20 de Juny, estan previstes unes Jornades Europees d’Okupació, en les que es pretén compartir experiències i analitzar el nou context legal i repressiu que s’està portant a terme contra els espais alliberats i reformular estratègies com a espais espais de lluita.
La resposta a aquesta dinàmica de desallotjaments, front l’allau d’habitatjes buits, ve precedida por la vella consigna de sempre: “Un desallotjament, una altra okupació!”.
+ Info: El bosc de Can Seguí de Viladecans! :: nova okupació Terrassa :: Cabanyal [ 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11] :: cso el niu de la guatlla :: okupacions rurals :: CGT [1,2] :: La Forja :: okupando las ondas
+info:>>>especulació i ocupació:: La Rimaia :: InfoUsurpa
Rimaia
GEOMORF Escletxa estreta i profunda situada a la part superior d’una llengua glacial, entre aquesta i el glaç de la paret rocallosa d’un circ.
Universitat
1 ant 1 Totalitat, conjunt de totes les persones o coses d’una classe determinada.
2 Institució docent integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, segons els països, on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.
Lliure
1 adj No subjecte al domini d’altri. S’oposa a serf i a esclau.
2 adj 1 No sotmès a un poder extern, a una autoritat arbitrària.
Universitat lliure La Rimaia: espai, físic i abstracte, estàtic i dinàmic, que aglutina individualitats i col·lectivitats, objectius i subjectivitats qualsevols, per tal de transformar la realitat més immediata, a través de l’autoconeixement i la coneixença col·lectiva, constructiva i destructiva, de les persones, variables o no, que en formen part en un determinat moment.
GÈNESIS D’UNA ESCLETXA
Hem nascut de la decisió de construir col·lectivament maneres d’enfrontar la situació present. Una situació compartida, un present cada dia més atomitzat, més precari, més elitista,
Hem nascut perquè la llista sense fi d’incoherències, injustícies i corrupció ens força a actuar. Sentim que no actuar activament avui significa haver legitimat pasivament la perpetuació del desastre. La ciutat governada des dels interessos privats, per al benefici privat -de molt pocs-; l’espai públic neutralitzat políticament, entès com a espai productiu i de consum d’on tot conflicte massa intens ha de ser evaquat i difamat; el centre de la ciutat transformat en parc temàtic per al consum i gaudi del turista -en que a totes i tots ens volen convertir-. Això en un moment de crisi en el que totes les violències estructurals s’intensifiquen: violència urbanística, laboral, educativa, migratòria, de gènere, etc
Hem nascut com una illa més en l’arxipèlag de resistències que recorre les esquerdes d’aquest món glaçat. Volem aprofundir en els espais que s’obren i els espais que ens queden de confluència i autoorganització al barri, a la ciutat, i arreu; volem aprofundir en un coneixement lliure i compartit que ens faci més forts i més sàvies i savis, que ens obri a pràctiques alliberadores, i que posi a les nostres mans eines que ens ajudin a sostenir-nos i a sostenir una altra manera de fer les coses enmig de la hostilitat de la situació present.
Hem nascut per a prendre la veu i els fets, hem nascut per trencar el gel, hem nascut per contaminar i ésser contaminats per maneres de fer i per coneixements sotmesos que s’oposen directament a la lògica del benefici privat i de l’empresa jeràrquica, hem nascut per construir col·lectivament maneres d’enfrontar tot aquest ordre de tristesa. Esteu totes i tots convidats!
La història comença amb les lluites contra l’Espai Europeu d’Educació Superior. Amb Bolonya nosaltres hem après la lliçó; tothom ocupa el seu lloc en el decorat productiu d’una Universitat i el silenci i el pasotisme son el pa de cada dia, aquest procés no és més que la signatura d’un contracte que s’estava complint desde ja fa temps: la Universitat al servei de la societat i la societat al servei de les grans empreses.
La història continua quan moltes de nosaltres, a part d’haver viscut una certa corrosió als instituts o universitats, ens trobem amb un món laboral precari i robotitzant, quan hem tingut la sort de trobar feina.
D’altres també estem cansades de que l’oci impliqui alcoholització i diners, molts diners. O que al barri no ens coneguem amb la cambrera o el forner, i que la presencia policial o la visita a l’Oficina de Treball General siguin els veïns més propers i coneguts.
D’on venim? De tot arreu, perquè no som un grup tancat, ni ho pretenem, volem construir-nos amb qualsevol persona, compartint preocupacions i esperances.
Com que partim de la complexitat del món en què vivim, els nostres camps de treball són diversos i amplis, però el nostre eix més fort és l’educatiu. Prenem com a referència l’educació ja sigui recolzada o de manera autoformativa, per tal de transformar la nostra realitat des de l’aquí i ara. Realitzant una constant crítica a la institució educativa, que moltes vegades quadricula les nostres ments, alhora que fem també una autocrítica per no caure en la negació absoluta a tot allò ja existent. Hi ha moltes coses que no ens agraden i que volem canviar, cooperant, compartint, recuperant espais buits, trencant esquemes obsolets, inventant la manera de relacionar-nos amb el món.
Per això l’experiència educativa que està començant pretén ser també una experiència de coneixença i solidaritat creant una xarxa de relacions a diferents àmbits; tant amb altres projectes pedagògics de caire alternatiu, amb els treballadors i treballadores aturats, que reclamen condicions laborals dignes o que tenen conflictes a les seves empreses, com amb les diferents associacions que funcionen al barri de St. Antoni i rodalies.
PROJECTES EN MARXA.
CURS D’ELECTRICITAT NIKOLA TESLA
El curs pretén aportar les eines per a la preparació i obtenció del grau mig d’instal·lacions elèctriques i automàtiques, també es proposa crear una xarxa de recursos de coneixements, de manera que la gent del barri pugui recórrer a les participants del curs quan els hi calgui un cop de mà.
Les matèries que es treballaran seran: Electrotècnia, Instal·lacions d’interior, instal·lacions especials, instal·lacions domòtiques, instal·lacions de telecomunicació, instal·lacions d’enllaç.
CURSOS PREPARATÒRIS DE FORMACIÓ PROFESIONAL CELESTINE FREINET
Es tracta d’aportar les eines necessàries per a poder presentar-se als exàmens d’accés als cursos de Formació Professional de Grau Superior.
Les classes, que tindran un nivell aproximat al de 4t d’ESO, seran les següents:
Llengua castellana, catalana, anglès o francès (optativa), matemàtiques, ciències de la natura, ciències socials, tecnologia i plàstica.
Es farà una presentació del curs el dia 16 d’octubre a les 19h. Es farà un pica-pica amb presència de totes les professores i els estudiants interessats, per acabar de definir horaris. També es mostrarà l’aula habilitada per a aquest ús.
El curs començarà el dia 19 d’octubre i finalitzarà el 6 de maig, just abans de l’exàmen. Els horaris es distribueixen de dilluns a divendres, als vespres, entre les 20h-20:30h i 22h-22:30h.
L’únic cost de les classes és el dels materials personals que es puguin necessitar.
BIBLIOTECA ESPONTÀNIA
Partint de la base de que el barri només compta amb una biblioteca pública (per a 90.000 habitants), es fa evident la necessitat de dinamitzar la cultura del llibre al nostre barri, I alhora fer-ho en base a la participació popular, per a que aquesta esdevingui no tan sols un servei sinó principalment un procés d’aprenentatge i col·laboració intergeneracional.
Què tenim?
Documents: 1150 llibres, selecció de revistes, fanzines i altres documents.
Temàtica: Apartat de tema pedagogia i ensenyament en general. També abarquem diferents temes polítics : països catalans, independentisme, anarquisme, ciència política… Així com una gran selecció de llibres de psicologia, filosofia, història, art. ..
Servei de prèstec: És gratuit amb un sistema de prèstec
Altres serveis: Sala de lectura amb taula, cadires i ordinadors amb connexió a internet.
CREACIÓ-EXPOSICIONS
Qualsevol persona que vulgui mostrar al barri les seves creacions, en el format que sigui, (fotografia, quadres, il·lustracions, escultura…) pot disposar de l’espai per exposar durant un temps. Passa’t per la teteria a comentar-nos-ho!
TETERIA
La teteria és un espai on podreu trobar la tranquilitat que manca en una ciutat estressant com Barcelona. Aquí podreu degustar una gran varietat de tès i sucs naturals, en un entorn acollidor, caracteritzat per la seva senzillesa i comoditat. Un lloc on compartir experiències i idees en un ambient de distensió.
CURS DE FOTOGRÀFIA
Curs de tècnica fotogràfica bàsica. Volem experimentar amb la fotografia artística i amb el fotoporiodisme, amb l’objectiu de que els alumnes puguim expresar les seves inquietuts i els seus sentiments mitjançant la fotografia.
Horaris: Cada dimats d’11 a 13h.
PROJECTES BETA.
Aquests projectes encara estan per construïr, ja sigui per manca de gent, o manca d’infraestructura. Si teniu ganes de saber més, pregunteu a la teteria!
CURS D’HISTÒRIA DE LA VIDA QUOTIDIANA
Volem aprendre i expressar la història mitjançant les persones, per això estem preparant un curs d’historia a través dels individus, les seves experiències i els sentiments amb els que les han viscut. Per això vindrà gent de diferents edats i estils per explicar la nostre història desde diferents vessants individualistes.
TALLER D’ESTÈTICA
L’estètica com a afectació del món, un nosaltres com un nervi sensible, patològicament sensible, i els músculs són els nostres instints, la raó es troba dins d’aquella classe de nervis que tot ho barreja i diferencia de manera altanera, si bé volguès declarar-se, però no pot fugir de la seva naturalesa animal.
Va haver-hi un temps en que l’home va planejar la seva fugida del món, en aquesta empresa es van condemnar els cossos i els desitjos, pretensions del cel i l’eternitat. Ara en canvi, l’establiment explota el món de l’estètica com la seva forma de subsistència, la pornografia, l’era dgital, la impremta a color, la televisió, internet, la publicitat abrasiva són els dispositius estètics que reventen els nostres sentits.
El taller d’estètica és un espai comú per analitzar les nostres relacions amb el món. Aprendrem com dominar les tècniques de la voluptuositat tals com el disseny i l’edició de video en un únic sentit: fer un curt-circuit als missatges dominants, amb el ple domini d’una reflexió política de l’estètica.
El taller només començarà quan existeixi gent interessada. Ho fem, ho vivim, ho sentim?
HACKLAB
Per anys, mesos i dies, les nostres xarxes i comunitats d’individus han estat intercanviant saviesa, dissenyant mons, experimentant amb joguines i dispositius. Som l’expressió d’un miler de pensaments, som migrants entre la Ciutat i la Xarxa; busquem un lloc per als nostres intercanvis i pràctiques per a poder obrir espai-temps discontinus.
HABITACIÓ SUBJECTIVA
L’habitació subjectiva és un espai obert a experiències i a reflexions, a accions i pensaments íntima i políticament relacionats amb la vivència del cos i del gènere, dues característiques que compartim universalment però que vivim i expressem amb particularitats ifninites.
Des del treball col·lectiu, a partir de les individualitats i de la biopolítica. Treballarem entorn les opressions i els reptes que compartim; amb tots els materials al nostre abast, des del feminisme clàssic a la pospornografia, des del situacionisme a l’acció directa, des de la reflexió teòrica al desig. Crearem un espai a partir del qual subvertir o reafirmar imposicions i llibertats.
L’habitació subjectiva s’anirà desenvolupant per si mateixa, en reformulació constant, i pretendrà sempre trobar noves maneres de portar la reflexió a l’acció i l’acció a la reflexió; la paraula al fet i el fet a la paraula. El canvi al cos i a l’entorn, la transformació a través d’allò quotidià però també d’allò polític.
PRÀCTIQUES PIRATES – ESTUDIS ESTRATÈGICS
Presentem una investigació sobre els pirates a l’inici i al final de l’edat moderna, com a expressió polemològica i figura de transició. La pirateria com a pràctica econòmica. La pirateria com a pràctica política de base contemporània de zones i èpoques on la pacificació imperial esdevé insoportable o insostenible. L’edat d’or de la pirateria: “practicar el comunisme, difondre l’anarquia”. Expressió de l’agudització del conflicte entre “formes de vida”. Milers de pràctiques pirates escombren metròpolis oceàniques.
Es durà a terme des del febrer fins al maig.
COL·LECTIUS QUE FAN ÚS DE L’ESPAI.
58 I MÉS
El col·lectiu 58 i + parteix dels desallotjats del Rectorat el 18 de març que estan engegant una campanya per denunciar la repressió que els i les estudiants van patir l’any passat pel sol fet de denunciar un sistema universitari que amb el Procés de Bolonya, només ens fa avançar cap a la decadència del coneixement crític i el sotmetiment a criteris empresarials en el si de la universitat, tant en funcionament com en estructura. La millor arma per silenciar les veus és la imposició i la repressió. Nosaltres però, tenim consciència individual i col·lectiva de la seva estratègia, i per tant no permetrem que trenquin el teixit solidari. Som insubmissos, rebels i sí, volem alterar l’ordre públic perquè volem destruir l’ordre antidemocràtic establert.
DÁTE CUENTA
Creat el 1999, el nostre objectiu és donar a coneixer realitats desateses pels mitjans de comunicació, o bé perquè no ineteressen, o bé perquè no tenen temps d’explicar-les de forma exhaustiva, mitjançant eines diverses, com la fotografia, el video i el disseny gràfic i web. Tots els projectes es tracten des de dins i amb implicació per donar un punt de vista lliure, senzill i original. Periodisme gràfic lliurel realitzat des d’una organització sense ànim de lucre.
PRIMERA TROBADA DE LLUITES PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA I POPULAR
Des del Grup d’Estudi de la Universitat Pública juntament amb organitzacions i sindicats que treballen amb la defensa de l’educació pública i popular estant preparant la “1ª trobada de lluites per l’educació pública i popular” que es durà a terme el 31 d’octubre.
UNIVERSITAT LLIURE LA RIMAIA
Gran Via de les Corts Catalanes 550
Barcelona Mira també:
http://larimaia.org/
La Universitat Lliure La Rimaia, situada al número 550 de la Gran Via, està duent a terme una campanya contra el seu desallotjament. Dimecres passat, dia 12 de maig, la secretaria judicial va presentar-s’hi per comprovar que els okupants no se n’havien anat; un procediment habitual en la via civil. L’assemblea de l’espai okupat va convocar un esmorzar solidari per a rebre la funcionaria, que se’n va tornar per on va venir.
Val a dir que La Rimaia actual va ser ocupada el mateix dia en què van desallotjar-ne la seu anterior, situada tan sols dos carrers enllà. L’okupació va inaugurar-se en la mateixa manifestació com a resposta al desallotjament fa uns quants mesos.
Ahir va dur-se a terme una jornada de suport a la Universitat Lliure, en la qual, al llarg de la tarda, van actuar diversos grups, com At Versaris, La Pegatina o Elèctrica Dharma des de les finestres del primer pis de l’edifici.
Cap a les 21:30h les persones que s’hi havien congregat van decidir prendre la Gran Via fins que van acabar els concerts, a les 23h. S’estima que hi havia vora mil persones sota La Rimaia. Els concerts van alternar-se amb intervencions de membres de La Rimaia i amb crits de “La Rimaia es queda al barri”.
Després del concert, es va decidir d’anar en manifestació per la Gran via, Diputació i Creu Coberta fins al barri de Sants, on s’estava desenvolupant una jornada pel 13è aniversari de Can Vies. La manifestació, espontània, va ser seguida per unes 500 persones, i la policia no va intervenir-hi en cap moment, per bé que va deixar-se veure força, especialment quan es va passar pel davant de la seu del districte, on van desplegar-se uns quants membres de la unitat d’antiavalots de la Guàrdia Urbana.
Tot va acabar amb aplaudiments en arribar a la plaça on s’estava duent a terme la jornada, i la gent estava animada i contenta per com havia anat tot plegat.
La lluita contra el desallotjament de La Rimaia continua. D’alguna manera, sembla que la gent no restarà impassible davant els continus desallotjaments dels Mossos. Cal destacar que en les últimes setmanes s’han desallotjat diverses cases okupades recentment i s’han detingut les persones que hi havia dins. Així mateix, la setmana passada van desallotjar tota una illa de cases al barri de Vallcarca.
—————
Més informació:
MARTES 18
13h:La perversa relación entre delito y pena.
A cargo de miembros del seminario “Sociedades de Control y Biopolítica”.
No se trata de comprender el castigo y la pena en función de la evolución de la ciencia jurídica (de su progreso como una disciplina científica y como un fenómeno ahistórico) para así poder comprender las políticas penales, sino tratar de abordar el castigo en sus manifestaciones específicas de historicidad. Para ello deben abordarse tres cuestiones fundamentales, el análisis de los dispositivos de poder, del modelo productivo (y la lucha de clases), y los mecanismos de creación de subjetividad que actúan en torno a la manifestación específica e histórica del castigo. Se trata en esencia de romper con la relación directa entre delito y pena, y negar el principio de la significación independiente del castigo, esto es entenderlo siempre en interrelación con el resto de instituciones y con los aspecto no penales de la políticas social.
17h: Infancia y maternidad tras los muros.
Por Mª José Gea, alumna de doctorado de la UCM e Igor Sádaba, profesor de Sociología de la UCM.
Se trata de la presentación de la investigación en curso sobre la situación de la maternidad en prisiones de la Comunidad de Madrid llevada a cabo por los ponentes. Además se tratará de abordar de forma general la cuestión carcelaria en nuestros días, centrándose principalmente en el caso concreto de las mujeres encarceladas que cumplen condena junto a sus hijos en las cárceles españolas.
MIÉRCOLES 19
17h: La cadena perpetua encubierta en el Estado español
Por Manuel Pinteño, preso que tras 33 años de encierro entre rejas, sale en libertad el 3 de Marzo de 2010. También asistirá una compañera del Grupo de apoyo.
Las jornadas serán en el Aula Social Autogestionada. Ambos días habrá comedor vegano sobre las 14:30 además de distribuidoras anticomerciales.
Organiza: Aula Social y Federación de Estudiantes Libertarixs – Somosaguas
Durante el pasado año la Consejería de Educación de la Comunidad de Madrid reestructuró el sistema público de formación del profesorado no universitario. En teoría, el nuevo modelo suponía trasladar el peso de los CAP’s (los antiguos centros de formación permanente del profesorado) a los centros escolares, manteniendo sólo 5 centros de formación del profesorado (que ahora se denominan CTIF’s) en toda la Comunidad de Madrid. En la práctica, el nuevo modelo ha supuesto el desmantelamiento del sistema público de formación del profesorado no universitario. Apenas se ha oído alguna fingida pataleta de algún sindicato subvencionado. Es normal, pues los sindicatos son cómplices necesarios de una medida que les beneficia al obtener una mayor clientela para sus cursos que suponen jugosos ingresos que ayudan a sostener sus burocracias.
Después del desmantelamiento de la red de formación, Lucía Figar y sus acólitos se han propuesto dar una vuelta de tuerca al nuevo modelo de formación del profesorado. Aparte de la nueva estructuración, ahora resulta que también los contenidos impartidos van a ser acordes a los valores y principios de los súbditos afines a la lideresa Esperanza Aguirre. Así nos hemos enterado (ya demasiado tarde, por desgracia) del curso organizado en el CTIF Madrid-Capital titulado “Cuestiones sobre la España de 1931-1939” con ponentes como Pío Moa o José María Marco, intelectuales de renombrado prestigio entre los círculos más reaccionarios y asalariados de los medios de comunicación de esa misma derecha que a su vez los ensalza cuando estos dicen y escriben lo que saben que quiere escuchar dicha derecha mediática.
Esperamos que esto no sea el inicio de un nuevo modelo de formación basado en los principios de la nueva ultraderecha democrática. No nos gustaría ver que se usan las instituciones públicas y estatales para difundir el creacionismo en Biología, o la separación de sexos en el aula como “método didáctico”, por poner sólo algunos ejemplos.
Desde el Sindicato de Enseñanza e Intervención Social vamos a luchar con todos los medios a nuestro alcance para que no se vuelva a repetir una situación tan vergonzosa.
Señora Lucía Figar, no está bien financiar con dinero público actividades de intelectualillos amiguetes. Después hablará de la casta del cine subvencionada por el PSOE. Demasiadas barrigas agradecidas. No vamos a quedarnos callados si intenta convertir la formación del profesorado en un nuevo Telemadrid.
Setze persones sota vigilància pel fet de negar-se a declarar davant la policia a Madrid i cinc detingudes…
Què han fet? Us estareu preguntant…
L’acusació formal? Desordres públics i furt.
Eus aquí la nostra versió:
Cinc companyes tancades per reivindicar la reapropiació del coneixement, encausades per confrontar els interessos de les grans editorials que imposen preus prohibitius sobre un bé com la paraula escrita que hauria de ser universal i que converteixen el saber en una mercaderia…
El llibre, que ha estat acompanyant de moltes de nosaltres, ara ens fot les banyes amb els interessos privats dels de sempre!
La cultura per a qui pugui pagar-la?
No hi estem d’acord, i precisament per això prenem el relleu de les nostres germanes de Madrid, tot assenyalant que la façana i les estanteries de “Casa del Libro” i de totes les llibreries controlades per grans grups editorials no són espais de difusió, si no que són còmplices i obstacles per la lliure circulació de coneixements!
Una abraçada a la penya de Madrid de les vostres germanes de Barcelona!
Signat per ja sabeu qui! 😉 Mira també:
http://bolognaburnsmadrid.wordpress.com/
http://centrodemedios.org/Bolonia-Fucking-Up-Group-Accion-de.html
Aparecieron pintadas fascistas en La Plata.
Un grupo que firma como “vanguardia de la juventud nacionalista” reivindica el golpe del 76.
La Plata * Rep Argentina
Aparecieron pintadas fascistas en el comedor universitario y en algunas facultades de la Universidad Nacional de La Plata. Están firmadas por “Escuadra La Plata”, perteneciente al grupo “vanguardia de la juventud nacionalista” y reivindican el golpe genocida del 24 de marzo de 1976 con textos como el siguiente: “El 24 de marzo es el día de la venganza terrorista”.
El pasado viernes 23 de abril, la Brigada Provincial de Información de la Policía Nacional detenía al vecino de Pozuelo, Pablo G.P. en la puerta de su casa, por un supuesto delito de desordenes públicos. Fue trasladado a la Comisaría de Moratalaz donde permaneció durante toda la mañana y parte de la tarde. Finalmente, ante la falta de pruebas, fue puesto en libertad, no sin antes haber sido interrogado acerca de su militancia política y su participación en las movilizaciones frente a la reunión de Ministros de Educación de la UE que se celebró en Madrid entre el 14 y el 20 de abril.
De esta misma manera, el lunes 26 de abril eran detenidos dos vecinos más, Héctor M.S. y Javier M., también por un supuesto delito de desórdenes públicos en relación a una acción por la cultura libre llevada a cabo por la plataforma Bolonia Fucking Up Group – http://www.centrodemedios.org/Bolonia-Fucking-Up-Group-Accion-de.html-Am… han pasado la noche en comisaría y finalmente han sido puestos en libertad tras declarar en los Juzgados de Plaza de Castilla en el mediodía de hoy.
Nuestros tres compañeros realizan una actividad política de izquierdas en sus respectivas facultades. Son activistas conocidos, comprometidos y que no tienen nada que esconder. A pesar de ello, han sido investigados. Y lo han sido por ser de izquierdas, por reivindicar una Universidad pública y popular frente al proceso de Bolonia, por denunciar a quienes mercantilizan la Universidad y por movilizarse pacíficamente junto con estudiantes del resto de Europa.
Nuestros tres compañeros también luchan en su barrio. Los tres son militantes del Colectivo 1984 (Pozuelo-Aravaca) y participaron en la organización de las fiestas de Primavera que se celebraron este fin de semana en el barrio de Rosa Luxemburgo.
Desde el Colectivo 1984 queremos denunciar el seguimiento injustificado que está llevando a cabo la Brigada Provincial de Información de la Policía Nacional sobre militantes de nuestro colectivo. Denunciamos la arbitrariedad de las detenciones y las amenazas recibidas. Queremos que nuestros vecinos conozcan la verdad, que sepan porqué se investiga a los jóvenes del barrio y se les detiene con formas espectaculares pese a que los cargos judiciales no pasen de ser delitos menores. La policía, teniendo tan sólo imágenes de compañeros, ha sabido sus nombres, números de teléfonos, lugares de residencia y militancia política. Dado que estos compañeros jamás han sido investigados por ninguna orden judicial que los considerara sospechosos de cometer ningún acto ilegal, llegamos a la conclusión de que estos compañeros ya habían sido vigilados por la policía, no por su presunta vinculación con ningún delito, sino simplemente por su militancia política pública de izquierdas. La policía nacional española vigila y hostiga a ciudadanos por sus ideas políticas. Esto es intolerable y exigimos la rendición de cuentas de sus autoridades políticas, la Delegada del Gobierno de Madrid en primer lugar.
Queremos que sepan que sus detenciones no van a silenciar nuestras luchas. Que vamos a seguir produciendo y difundiendo pensamiento crítico y cultura popular, que continuaremos denunciando las agresiones fascistas, que seguiremos haciendo actividad feminista, que continuaremos reivindicando lo público y popular para las mayorías sociales, que seguiremos construyendo barrio, en Pozuelo y Aravaca, desde abajo y a la izquierda. Con nosotr@s se han equivocado… no nos van a poder callar.
La lucha es el único camino.
Colectivo 1984
Nuestras compañeras detenidas fueron liberadas ayer a las 16h de la tarde, tras pasar en algunos casos más de 24 horas encerradas. Se encuentran bien y fueron arropadas por una concentración de alrededor de 50 personas frente a los juzgados de Plaza de Castilla, donde se esperó para su puesta en libertad.
110 adhesiones de colectivos de todo el mundo se adhieren al comunicado de repulsa a las detenciones de que han tenido lugar en consecuencia de la acción de Expropiación de la Casa del Libro, llevada a cabo durante la Contracumbre de Ministros de Educación Europeos que se celebró en Madrid del 8 al 14 de Abril.
La Plataforma Bolonia Fuckin`Up Group, organizadora de la contracumbre, convoca a una concentración (+rueda de prensa) el próximo lunes 3 de mayo a las 19h en Sol, bajo el lema “Encerrasteis mi cuerpo por liberar nuestra mente, solidaridad con las 5 estudiantes detenidas”. Además anima a todas las asistentes a traer un libro para “liberarlo” allí mismo y continuar con la lucha por la cultura y la educación libre. Repartiremos cientos de libros en la plaza de Sol para demostrarles que seguiremos luchando contra la mercantilización de la cultura y la educación.
En breves relanzaremos un comunicado al que pediremos adhesiones individuales. Así que manténganse atentos a próximas noticias.
Para más información actualizada: http://bolognaburnsmadrid.wordpress.com
Para más información de la contracumbre y las acciones llevadas a cabo:
http://bolognaburnsmadrid.wordpress.com o www.centrodemedios.org
La xerrada enmarcada dintre de les jornades “Recuperem les arrels. Construïm el futur” i organitzada pel SEPC ha estat criminalitzada.
Hui vora les 12 del matí ha tingut lloc a la UV una conferència a càrrec de Carles Sastre ex militant de Terra Lliure; “La lluita clandestina per la independència”. A primera hora del dia periòdics com “Las provincias” anunciaven i criminalitzaven aquesta xerrada i al seu ponent, afirmant que la xerrada era apologia del terrorisme.
Com era d’ esperar, s’ han personat davant de la facultat de geografia i història estudiants propers al PP com “Generació Universitària”. L’ exageració per part d’ aquests “universitàris” ha provocat que una decena de mitjans de comunicació acudiren, sense estar convidats, a una xerrada sobre història del independentisme ocupant de gom a gom el Saló de Graus de la Facultat de Geografia i Història. Impedint, així, que varis estudiants pugueren accedir. Les persones a les quals ha estat imposible asistir a la conferència (ja que el Saló de Graus té limitacions d’ espai) han tingut que suportar fora la presència d’ estudiants militants del PP i afins al partit que esperaven l’ eixida del ponent.
Aquest fet no deuria haver transcendit més, però pareix ser que al estar suspessos els enderrocs al Cabanyal, les joventuts “peperes” tenen que invertir el seu temps lliure provocant situacions surrealistes i tenses al voltant de xerrades de caire històric per a poder criminalitzar després. Una volta més els radicals que governen aquesta ciutat han vist frustat el seu intent d’ enfrontament amb la resta d’ estudiants que només volien informació de “la lluita clandestina per la independència” i tindre una visió històrica més ampla.
AVEU (asociación valenciana de estudiantes universitarios), ha comunicat que tractarà de dur a la UV als tribunals per permetre una conferència sobre història del moviment independentista. Per altra banda, “Generació estudiantil” ha acusat a Carles Sastre d’ assasí i terrorista afirmant que “no tuvo vergüenza cuando asesinó a tres inocentes, hoy sí que lo ha tenido de salir del Salón de Grados y mirarnos a los ojos”.(sic)
Aquesta pàgina de contrainformació tot i no compartir plenament la ideologia amb el SEPC, si que és amant de la memòria dels moviments revolucionaris al voltant de la història. Esperem que es continuen organitzant activitats com aquestes tant en la universitat com als centres socials de València per poder gaudir de l’ altra cara de la història, l’amagada.
Infopunt
>> Entrevista a Manu Simarro, de la Universitat Lliure La Rimaia.