Aquesta nit del 25 de gener de 2011, a dos dies de l’entrada al Congrés dels Diputats de l’Estat Espanyol de la proposta de reforma de les pensions, la seu del PSOE de Lleida ha estat el blanc d’un atac motivat per la ràbia d’un grup de persones que, com tantes altres, pateixen les conseqüències de les polítiques antisocials que es duen a terme amb l’excusa de la crisi.
D’aquesta forma continua manifestant-se un sentiment que dia rere dia va creixent i que cada cop més gent comparteix. On alguns diuen que s’apliquen mesures per a mantenir un Estat del Benestar cada cop més afeblit, altres veiem la intenció d’acabar amb els pocs drets socials i laborals que encara ens queden per a posar-los en mans del capital.
Així aquesta reforma de les pensions que ara ens arriba, quan just es comencen a veure els estralls causats per la reforma laboral, no és més que un pretext per a convertir el dret a la jubilació en un negoci molt sucós per a uns, i massa prohibitiu per a uns altres.
Mentre segueixin dient-nos que som nosaltres els que ens hem d’apretar el cinturó quan altres continuen tenint beneficis astronòmics de la nostra esclavització; mentre uns quants segueixin decidint d’esquenes a una societat cada cop més cansada de ser enganyada; mentre la reforma de les pensions i la reforma laboral continuïn vigents, continuarem treballant per aconseguir la llibertat que ens estan prenent.