Per la independència total: anarquia sense límits!

Ens trobem en un moment històric on sembla ser que, una part considerable de la població, ha decidit que cal iniciar un procés emancipador nacional. Els partits polítics catalans han intentat ubicar el seu discurs segons la seva orientació política, pronunciant-se segons els seus interessos. Això ha fet que alguns partits accentuessin més, si això era possible, el seu caràcter unionista en contra de qualsevol mena de moviment que pogués arribar a qüestionar la indivisible unitat de l’Estat Espanyol. Alguns han plantejat posicions en pro d’una reformulació del model estatal. Altres han formulat plantejaments en la direcció de creació d’un nou Estat Català. I per últim queden els que després d’anys de mostrar-se fidels als seus principis, els del benefici propi, ara cerquen l’encaix en aquest procés, inventant tota mena d’eufemismes per evitar parlar d’independència.

Cal advocar per un procés que porti cap a l’emancipació individual, social i nacional. Compartim així, la lluita del poble català i de qualsevol altre per la seva autodeterminació. Els pobles i les persones hem de poder decidir lliurement el nostre propi futur.

Patim una situació alarmant amb l’excusa d’una crisi econòmica global, on als Països Catalans hem de suportar més de 200 desnonaments diaris, superem els 1.750.000 aturats, més de 2.800.000 habitants (700.000 d’ells infants) es troben en risc o per sota el llindar de pobresa… Mentrestant les élits econòmiques en surten beneficiades. Davant de tot això, cal donar una resposta ràpida a aquesta situació.

Denunciem el mal ús que per part d’alguns, els de sempre, s’ha fet d’aquesta voluntat  de ser del poble català per emmascarar una realitat de retallades, corrupció, explotació laboral, repressió, misèria, etc. a la que ells mateixos ens volen portar.

La creació d’un nou Estat Català condemnarà a l’ostracisme a gran part del territori dels Països Catalans, deixant en mans dels estats espanyol, francès i andorrà el seu esdevenir. La creació d’un estat suposa en sí mateix l’inici d’un procés constituent que determina les directrius bàsiques determinant-ne les bases legislatives. Aquest procés no és innocu de contingut polític, doncs les lleis segueixen uns models político-ideològics previs, reproduint el model econòmic de voracitat capitalista en el que vivim, no deixant participar a la població civil de la decisió de subordinació a les directrius d’organismes tals com l’FMI, el BM, la OTAN o la Unió Europea. Es continuarà defensant els interessos de l’oligarquia dominant al marge de les conseqüències que això suposi a la població. La llibertat d’un poble no és possible mitjançant la creació d’un nou estat, sinó amb la destrucció dels existents.

El full de ruta per assolir la llibertat nacional no partirà mai d’unes eleccions. Les votacions del proper 25 de novembre ens les han volgut vendre com a plebiscitàries i en realitat només persegueixen l’objectiu de consolidar una majoria absoluta pel partit que el presideix per a seguir amb les seves les polítiques neoliberals.

Cal construir la independència total a partir de processos d’empoderament col·lectiu. Hem tingut alguns exemples en les nostres terres com la indignació que envolta el moviment del 15m, la subversió de la normalitat en les vagues generals, les lluites contra els desnonaments, la insubmissió als poders fàctics de la burgesia catalana del #NoVullPagar, les mateixes protestes gestades des de la societat civil en pro de la independència… Processos sorgits al marge de les institucions, de partits, de sindicats… que els van agafar amb els pixats al ventre, obligant-los a moure’s per a poder sortir a la foto, per aprofitar-se de la situació.

Cal consolidar les decisions des de baix, amb una absoluta horitzontalitat. Apostem per la consolidació o creació de noves assemblees locals o barrials en una federació de pobles lliures i en uns marcs econòmics i laborals autogestionats. Volem l’abolició de l’estat, dels seus instruments coercitius, de la propietat privada i donar pas a la creació del comú.

Cap estructura d’estat ens farà lliures! Independència i autogestió!