Fa un any de l’explosió de color que va ser la primavera valenciana. Un any des de ens vam trobar als carrers defensant-nos de les porres, de la manipulació de la premsa, i dels insults dels polítics.
 Es pot recordar la lluita de la gent que va ser apallissada amb una abraçada?

Una abraçada? Molt bé, d’acord, però abraçem-nos com s’ho fan les companyes a Grècia, la gent antifa a Alemanya o l’autònoma a l’Itàlia.
Abraçem-nos amb els cascos ficats i els pals a les mans.
Plantem-los cara al càrrer, ara que la por canvia de bàndol.

Fem pinya contra els mercenaris i portem endavant l’ofensiva contra la repressió contínua i la misèria generalitzada que ens asfixia.

El suport mutu, la solidaritat i les barricades faran nostres els carrers una altra
vegada. Fem foc i no fugim.

El divendres 15 de febrer no hem d’oblidar que els mercenaris mai no escolten, que són gossos de l’estat i el capital i que la seua única llei és el monopoli de la violència. Trencar eixe monopoli és cosa de totes, passar de la por i l’apatia a l’acció directa amb l’alegria de la primavera que ha d’arribar.

Aquest divendres ens trobarem de nou als carrers, com ho vam fer el 29m, el 14n i totes les nits que lluny dels seus ulls fem del sabotatge una ferramenta per alliberar la nostra ràbia.

Aquest 15 de febrer, fem de la protesta un punt de trobada per tota la nostra ràbia.
La policia anirà ven carregada amb les seues porres, els seus cascos, els seus escuts i els seus llança-pilotes; perquè hem d’anar a cara descoberta per a que ens graven en video, ens fotografien i ens trenquen el cap? Perquè hem de respectar les seues lleis que ens fan esclaus assalariats o presoners de la misèria i la presó?

No t’enganyes, aquestes protestes van ser nostres només quan vam retornar els colps, ens vam trobar juntes fent fora l’enemic, l’autèntic enemic, l’estat i la seua repressió.
 
No t’oblides el teu casc, que ells no s’el deixaràn a casa!

Per un 15 de febrer salvatge i negre!