Aquest estiu refresca’t amb Cultura Obrera

capçelera

Aquest és un resum dels continguts que podràs trobar a Cultura Obrera nº36, Juliol/Agost 2010:

ACTUALITAT
L’Estat d’Israel atenta criminalment contra població civil en missió humanitària
La matinada del 31 de maig, l’armada israeliana perpetrà una matança a bord dels vaixells de la flota de la Llibertat, mentre intentaven trencar el setge de Gaza de manera pacífica per fer-hi arribar ajuda humanitària. Aquest acte criminal ha desfermat una onada de solidaritat internacional amb al poble palestí.

La gran estafa de les tomàtigues
L’Associació de Varietats Locals de Balears exigeix que es deixi d’enganar els consumidors davant la invasió de tomàtigues híbrides als mercats municipals i a les grans superfícies de Mallorca. I és que certes empreses mallorquines es volen aprofitar del renom de la tomàtiga de ramellet per fer el seu gran negoci.

El Sitio engega una nova experiència d’autogestió
El Centre Social Okupat i Autogestionat El Sitio ja està en marxa. Amb il·lusió i sense esperar res a canvi, passa a passa, va agafant forma i força. El col·lectiu que gestiona aquest espai alliberat comença a tirar endavant amb nous projectes i obre les portes a tothom que hi vulgui col·laborar i participar de l’autogestió d’aquest espai o d’altres col·lectius autogestionats.
Inclou un breu repàs del moviment d’okupació a Mallorca

Eivissa: el perill del matutisme progre
La plataforma en defensa d’Eivissa es queixa de les mentides de la batlessa Lourdes Costa i de la falta de transparència de l’Autoritat Portuària de Balears. Una vegada més, els polítics d’esquerres aproven una obra faraònica. L’ampliació del port de Vila suposa guanyar a la mar 8 hectàrees. L’efecte Matutes sembla haver quallat.

La democràcia espanyola es consolida rodant clau
L’aprovació del Codi Penal de 1995 i les reformes que successivament se li han aplicat, han provocat que la població reclusa actual a l’Estat espanyol sigui ja de quasi 77.000 interns. Així mateix, l’aplicació de l’anomenada doctrina Parot estableix de fet la cadena perpètua.

Breus:
El Suprem dicta absolució per a Núria Pòrtulas
Accions a Ciutat contra símbols del capitalisme
Això és Vida fa festa
La banca guanya
Ateneu Popular d’Eivissa
Pep Fusteret: l’absència d’un home i la presència de la seva dignitat
Es pot construir una veritable sobirania popular en temps de crisi?

MÓN
Les convulsions hel·lèniques
La crisi del deute grec i el posterior pla d’austeritat aprovat pel Govern hel·lènic, han provocat la reacció del poble grec, que ha sortit contínuament al carrer per mostrar el seu rebuig. En el marc d’aquestes protestes, el moviment llibertari grec ha agafat un fort protagonisme i ha plantejat obertament la ruptura amb el sistema.

La colonització de terres per a ús agrícola s’estén per tot el món
Empreses i estats amb doblers van a la caça de terres en qualsevol racó del món, ja sigui per especular o simplement per garantir-se una seguretat alimentària. La qüestió és que aquesta pràctica tindrà conseqüències negatives en les poblacions locals dels països espoliats i duu a un reforçament del model industrial i globalitzat de producció d’aliments.

ENTREVISTA
Entrevistam al president del Col·lectiu d’Autocultiu Responsable de Balears
El CARB lluita per a què es deixi de criminalitzar l’ús i el cultiu del cànnabis. Per això, faran un cultiu col·lectiu seguint un model que pareix que, aprofitant els buits legals que deixa l’Estat, permet conrear obertament i deixa espai per a la difusió i per poder treballar el desenvolupament terapèutic, a més de fer un ús lúdic responsable.

ECOLOGIA
Noves plagues foranes ataquen agressivament els nostres cultius
Arribades d’altres continents se’ns presenten dues espècies invasores que en forma de plaga estan essent molt agressives contra alguns cultius. Es tracta de l’arna de la tomàtiga o Tuta absoluta i del becut vermell de les palmeres. De nou la globalització significa beneficis per uns i problemes pels de sempre.

FEMINISME
Maleïdes feministes
L’antifeminisme ha estat el company inseparable dels moviments d’alliberació de la dona. La ignorància respecte al pensament i a les conquestes feministes fa que molts homes i, sorprenentment, moltes dones, es declarin antifeministes. Segles de campanyes de descrèdit han fet efecte.

LABORAL
L’empresa Select Service Partner SA assetja les seves treballadores
La multinacional Select Service Partner SA lligada al servei de venda de menjar ràpid està duent a terme un assetjament psicològic molt gran a aquelles treballadores que en breu haurien de ser contractades com a fixes. Tal és la pressió que una d’elles ha presentat una demanda judicial per danys psicològics.

El conflicte laboral contra Mercadona es trasllada a Manacor
La CNT ramifica la seva lluita dins Mercadona i trasllada el conflicte al municipi de Manacor, amb la finalitat de donar conèixer la sinistra política laboral d’aquesta empresa, així com les propostes del model anarcosindical en defensa dels drets de la classe treballadora.

HISTÒRIA
La qüestió de la dona al moviment llibertari mallorquí (1931-1936)
La Segona República va significar una època de canvis per a les dones. Per primera vegada protagonitzaven la vida pública i se les podia veure al front d’organitzacions i publicacions. L’anarquisme també va reflectir aquesta presència política i social.

OPINIÓ
La sexualitat i el capitalisme
Que ara mateix una dona sigui la ministra de Defensa o que la dona independent, ambiciosa i competitiva sigui tot un model a seguir, no són fets casuals ni fruit de les lluites per l’alliberació femenina. Com bé analitzen dos articles que comentam, la fase productiva actual del capitalisme necessita de la participació d’aquesta dona “alliberada” de les cadenes del passat. Fet que està suposant fins i tot una feminització de l’Estat.

CULTURA
Cinema: “Precious” de Lee Daniels.
Música: “I LOVE YOU! I LOVE YOU! I LOVE YOU AND I’M IN LOVE WITH YOU! HAVE AN AWESOME DAY! HAVE THE BEST DAY OF YOUR LIFE!!” de The terror pigeon dance revolt.
Llibre: “Desde abajo y desde afuera. Proyectiles” de Miquel Amorós.

CONTRAPORTADA
La lluita contra la línia de Molt Alta Tensió genera noves experiències de resistència
S’imposa una autopista elèctrica que vol arribar fins el nord d’Àfrica.

I MÉS:
– Editorial
– (Sa)tira crítica
CONCERT organitzat per Cultura Obrera, 10 de juliol a les 21h (3€): Dog Day Afternoon, Errör i Keep In Real al C.S.O.A. El Sitio (coll d’en Rabassa-Carreful).

Fem que Cultura Obrera sigui una publicació de llarga vida:

Cultura Obrera és un projecte autogestionat que no rep ni vol rebre subvencions i que no ven ni vol vendre les seves pàgines per a publicitat. Això és així perquè volem dir el que pensam sense que ningú ens condicioni. Però sobretot és així per coherència amb les nostres idees. Pensam que aquest projecte s’ha de finançar amb l’esforç i aportacions de la redacció, amb les vendes i amb la col·laboració de totes les que estam interessades en que es mantingui viu i que creixi. Cosa complicada: les despeses són moltes.
Nosaltres, per la nostra banda seguirem fent tot el que podem per què Cultura Obrera continuï el seu camí. I a tu, si creus que val la pena el que feim i que és necessari que aquesta publicació existeixi, millori i s’escampi, et demanem la teva participació. Subscriu-te aportant 10 euros anuals (si en vols aportar més ningú no t’ho recriminarà).

Subscripció Cultura Obrera:

Ingressa 10€ indicant el teu nom al número de compte de “Caixa Colonya” 2056 0011 85 4218002526.
Envia’ns les teves dades: nom, llinatges, adreça, població, CP, província, correu electrònic (o telèfon) a:
“Cultura Obrera
Llista de correus núm. 30
Costitx 07144
Balears”
O envia’ns un correu electrònic a cultura_obrera (at) riseup.net

A partir d’ara pots fer una domiciliació bancària del pagament de la teva subscripció. Només cal que ens enviïs un correu electrònic a cultura_obrera (at) riseup.net, indicant el teu nom complet, DNI i número de compte. Així, et cobrarem la renovació anualment pel teu banc, amb comoditat per tu i per la nostra gestió, i sense que et suposi cap despesa extra. Si vols cancel·lar la domiciliació també pots fer-ho a la mateixa adreça.

http://www.culturaobrera.org