Aquest dissabte a la tarda hem alliberat entre totes un espai emblemàtic al cor de la bèstia, un símbol de tot allò que ens oprimeix dia a dia.

Hem expropiat l’antiga seu del Banesto a Plaça Catalunya de Barcelona.
Avui comença un nou cicle de lluites, on les treballadores, les precàries, les aturades, i els que no tenen dret a estar aturat ni a treballar (immigrants, cuidadors, dependents,) prenem la paraula i ens posicionem.

Des del Banc Espanyol de Crèdit, situat a plaça Catalunya, es convoca un diumenge plè d’activitats:

Quina és la vaga de les que no podem fer vaga?

Ens encanta la idea de la vaga general. Ens sembla una oportunitat, molt necessària, per a exterioritzar el malestar que portem acumulat en aquests darrers anys de crisi.

La nostra vaga és una crida a l’acció, a l’estratègia col·lectiva per a generar noves formes de lluita i possibles vies per a recuperar les nostres vides.

És per això que hem decidit okupar aquest espai, el Banc Espanyol de Crèdit, un espai que portava més de cinc anys abandonat i que pretén ser un dels tants hotels de luxe dels que ni tu ni jo podrem gaudir. Sí, és cert, no és l’únic edifici abandonat ni és l’únic espai que a la ciutat-aparador de Barcelona està fet només per a aquelles que el poden pagar: més de 80.000 pisos buits i multitud de persones desnonades que com tu i com jo no arribem a pagar els lloguers abusius i les maleïdes hipoteques.

Avui, a l’Estat espanyol, ja som entre 4 i 5 milions de treballadores que no tindrem dret a vaga: els i les aturades sense feina. I milions de persones més que tenim una posició tan precària en el mercat de treball que, si fem vaga, serem sistemàticament acomiadades. Milions que treballem amb contractes temporals, i milions que treballem sense contracte, que no existim legalment i per tant no podem ni somniar en fer vaga. A totes nosaltres ens encanta la idea de la vaga general.

Hem de crear un nou moviment que proposi noves formes de fer vaga: que aturi l’economia de les poderoses, i que albergui formes d’ajuda mútua per als que la patim. Que organitzi als i les oblidades pels sindicats majoritaris, i que ens doni forces mútues quan patim els problemes laborals i socials quotidianament.

Quina és la teva vaga?

Nosaltres ja l’hem començada!

Okupem aquest espai per tal de trobar-nos i plantejar nous possibles més enllà dels que ja coneixem i no ens satisfan.

Et necessitem, ens necessitem; perquè no sabem ben bé com fer-ho, però sabem que sigui el que sigui ho volem fer plegades. Juntes ho podem tot!