ara.catOdio ! mucho odio. Ni olvido ni perdon.
lavanguardia.com * Paisos Catalans
M.P, vecino de Hospitalet de Llobregat, vivía desde hacía nueve meses ocupando “de patada” un piso vacío de protección oficial con su mujer y su hija menor de edad. Se convirtió en ocupa después de haber agotado el paro y no poder pagar el piso de alquiler donde vivía. Pero hace una semana recibió una orden de desahucio anunciándole que tenía que abandonar la vivienda de manera inminente. Finalmente, ayer por la tarde decidió ahorcarse en plena calle, en un parque de la calle Juan de Juanes en el barrio del Gornal en l’Hospitalet.
Según ha informado el presidente de la Asociación de Vecinos Carmen Amaya, M.P, de 45 años de edad, se personó esta semana en el Ayuntamiento de la localidad para pedir que realojaran a su familia en un albergue “porque hacía mucho frío para quedarse tirado en la calle con su familia”. Pero, según la Asociación de Vecinos Carmen Amaya, los servicios sociales del consistorio denegaron su petición. La misma fuente apunta que, como último recurso, el fallecido se personó en dos ocasiones, la última el mismo día del suicidio, para reclamar una demora de un mes en la ejecución del desahucio. Al no obtener una respuesta satisfactoria, a las cinco de esta tarde “ha salido con una cuerda de la vivienda que ocupaba” y ha decidido ahorcarse en el parque de las Setas, a pocos metros del piso que en pocas horas iba a tener que abandonar por la fuerza.
La víctima era electricista hasta que llegó la crisis. Una vez agotada la prestación por desempleo, pasó a cobrar una pensión de unos 300 € “debido a la depresión que sufría a raíz de no encontrar trabajo”, según la Asociación de Vecinos Carmen Amaya. Además de tener que hacer frente a un juicio por ocupación ilegal, Adigsa reclamaba a la familia 9.000 € por haber entrado “de patada” al piso. El presidente de la asociación de vecinos del barrio asegura que, poco antes de suicidarse, la víctima le llamó por teléfono para transmitirle su desesperación: “Estaba muy nervioso, me dijo que se había tomado unas pastillas, yo intenté calmarle y le dije que me esperara en la plaza para hablar sobre su situación e intentar encontrar una solución al problema, pero llegué demasiado tarde”.
Después del trágico suceso, los responsables de los servicios sociales del Ayuntamiento se presentaron en casa de los familiares para ofrecer su apoyo.
Desahucios masivos en el barrio de la Gornal…
La Asociación de Vecinos Carmen Amaya asegura que en las últimas semanas se han producido un gran número de desalojos forzosos de personas que estaban ocupando viviendas vacías de ADIGSA. Una de ellas es Manuel Torres, un padre de familia que se quedó en paro hace más de dos años y que decidió entrar “de patada” en uno de los pisos vacíos que hay en la zona. Hace días le llegó la notificación de desahucio que será ejecutada, si nada lo impide, el próximo 7 de febrero. Por su parte, la Dirección General de Atención a la Infancia y la Adolescencia (DGAIA) le ha convocado a una reunión el día 25 de este mes para hablar de la custodia de sus dos hijos. Torres vive en un piso sin agua de ADIGSA al no poder hacer frente a lo que cuesta un alquiler con la ayuda de 426 € para parados. “Somos padres de familia necesitados y aunque queramos, no podemos irnos de los pisos”
Fa 18 anys, Pedro Alvarez, un jove de 20 anys, era assassinat per un policia en l’Hospitalet, després que aquest li disparés tres trets, un d’ells en el cap. Al desembre del 2004, Roger moria en l’Hospital de la Vall D’Hebron, després que, en les festes del barri de Grácia de Barcelona, un nazi li assestés una punyalada que el va deixar més de 3 mesos en coma. Quelcom semblant li succeïa a Carlos Javier Palomino, en el 2007, en el metro de Madrid, quan tenia 16 anys. A Josep Maria Isanta, el van assassinar al maig del 2005, en les festes de La Patum de Berga, i a Alexis Grigorópulos el va assassinar un policia a Grècia fa dos anys.
Pedro, Roger, Josep i Alexis són només algunes de les víctimes del feixisme que, cada vegada amb més expectatives, intenta normalitzar-se en la via parlamentària.
El passat dijous 11 de novembre, un veí de l’Hospitalet que portava anys a l’atur, es va suïcidar a un parc públic despés de rebre una ordre judicial que l’obligava a marxar del pis de protecció oficial que ocupava amb la seva dona i la seva filla.
En plena jornada electoral, aquesta mort, com tantes altres, s’ha convertit en una notícia més de la frívola secció de successos d’alguns diaris, passant pràcticament desapercebuda… Pel contrari, a nosaltres, la mort d’una persona que ha passat tota la seva vida sent exprimit en una feina mal-pagada per després ser posat d’una puntada al carrer amb la seva família, no ens provoca indiferència, sinó fàstig, impotència i ràbia.
Ràbia contra un sistema democràtic, tant democràtic que permet escollir a milers de persones entre la misèria i el suïcidi.
Ràbia contra un sistema progressista, tant progressista que ha evolucionat fins convertir l’esclavitud laboral en un dret. En el dret de tot ésser humà a entregar la seva vida sota el xantatge de caure en la pobresa, a canvi (això si) de poder consumir tota mena de distraccions.
Ràbia contra una sistema igualitari, de ciutadans iguals amb les mateixes oportunitats. Tant iguals que mentre que uns dormen al carrer entre cartrons, uns altres tenen mansions de luxe repartides arreu del món.
Ràbia contra una sistema tolerant, que ens permet protestar tant com vulguem, a condició de que mai passem de les paraules als fets, de la queixa a la lluita.
Ràbia contra els polítics que ens somriuen mentre la gent la palma, ràbia contra els empresaris que ens escanyen sense ni tant sols donar la cara, ràbia contra els periodistes i la seves paraules enverinades, ràbia contra els jutges que arruïnen vides amb una firma,…
Ràbia, ràbia, ràbia..
Cartell enganxat a alguns barris de Barcelona
Novembre del 2010
Vivia ocupant un pis de lloguer d’ADIGSA al barri de la Gornal de l’Hospitalet MP, veí de l’Hospitalet de Llobregat, vivia des de fa nou mesos ocupant “de puntada” un pis buit de protecció oficial amb la seva dona i la seva filla menor d’edat. Es va convertir en s’ocupa després d’haver esgotat l’atur i no poder pagar el pis de lloguer on vivia. Però fa una setmana va rebre una ordre de desnonament anunciant-li que havia d’abandonar l’habitatge de manera imminent. Finalment, va decidir penjar-se al mig del carrer, al parc de les Bolets, situat al carrer Can Trias de l’Hospitalet de Llobregat.
Segons ha informat el president de l’Associació de Veïns Carmen Amaya, Juan Álvarez, MP es va presentar aquesta setmana a l’Ajuntament de la localitat per demanar que reallotjar seva família en un alberg “perquè feia molt de fred per quedar tirat al carrer amb la seva família “. Però, segons Álvarez, els serveis socials del consistori van denegar la seva petició. La mateixa font apunta que, com a últim recurs, el mort es va presentar en dues ocasions, la darrera el mateix dia del suïcidi, per reclamar una demora d’un mes en l’execució del desnonament. En no obtenir una resposta satisfactòria, a les cinc de la tarda “ha sortit amb una corda de l’habitatge que ocupava” i ha decidit penjar-se al parc de Bolets, a pocs metres del pis que en poques hores tindria d’abandonar per la força.
La víctima es dedicava al sector de la construcció fins que va arribar la crisi. Una vegada esgotada la prestació per atur, va passar a cobrar una pensió d’uns 300 euros “a causa de la depressió que patia arran de no trobar feina”, segons Álvarez. El president de l’associació de veïns del barri assegura que, poc abans de suïcidar-se, la víctima li ha trucat per telèfon per transmetre la seva desesperació: “M’ha cridat molt nerviós, dient-me que s’havia pres unes pastilles, jo he intentat calmar i li he dit que m’esperés a la plaça per parlar sobre la seva situació i intentar trobar una solució al problema, però he arribat massa tard “.
Desnonaments massius al barri de la Gornal
L’Associació de Veïns Carmen Amaya assegura que en les últimes setmanes s’han produït un gran nombre de desallotjaments forçosos de persones que estaven ocupant habitatges buits d’ADIGSA. Una d’elles és Manuel Torres, un pare de família que es va quedar a l’atur fa més de dos anys i que va decidir entrar “de puntada” en un dels pisos buits que hi ha a la zona. Fa dies li va arribar la notificació de desnonament que serà executada, si res ho impedeix, el proper 7 de febrer. Per la seva banda, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) l’ha convocat a una reunió el dia 25 d’aquest mes per parlar de la custòdia dels seus dos fills. Torres viu en un pis sense aigua d’ADIGSA en no poder fer front al que costa un lloguer amb l’ajuda de 426 euros per a aturats. “Som pares de família necessitats i encara que vulguem, no podem anar-nos-en dels pisos”, explica Torres.
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/408542/index.php