Category Archives: La Directa

[Poble Nou | Barcelona] Atac a concert nazi

última hora a setmanaridirecta.info

Pocs minuts després de les vuit del vespre, més de 150 antifeixistes que s’havien concentrat a la Rambla del Poblenou s’han manifestat pel carrer Pujades fins arribar a les portes del local on es celebrava el concert feixista. Amb pedres han aconseguit rebentar les vidrieres de les portes de la sala The Other Place. En aquell moment diverses furgonetes dels mossos d’esquadra han irromput al carrer i han carregat. Un antifeixista ha quedat detingut pels policies, que amb escuts i porres a les mans han fet una barrera d’agents per defensar la sala on es fa l’acte feixista. Altres quatre persones estan retingudes al costat dels furgons dels antiavalots, no se sap si es tracta de feixistes o d’antifeixistes. Segons el servei de premsa de mossos hi ha dues persones detingudes, sense especificar si són o no antifeixistes. A l’altra banda del cordó policial es tornen a concentrar alguns antifeixistes hores d’ara, després que s’hagin produït corredisses pels carrers del barri. Alguns testimonis parlen d’entre vuit i vint furgonetes policials a la zona i d’un mínim d’una persona ferida durant els fets. Hi ha tres ambulàncies davant de l’edifici.
Aquest local ja va ser notícia ara fa dos anys quan una operació ordenada per la fiscalia va suposar el registre de la sala, on s’hi va trobar nombrós material d’apologia de la xenofòbia i diverses armes. És un conegut punt de trobada de moters i dels anomenats “Àngels de l’Infern”. Sembla que el concert encara s’està fent a l’interior de la sala.

A partir de les 19h havia crescut la tensió al carrer Pujades, ja que mentre a l’interior de la sala musical s’aplegaven desenes de feixistes amb simbologia neonazi, entitats del barri reunides d’urgència han convocat una concentració antifeixista a les 19h a la Rambla del Poblenou, a pocs metres. També era previst que a les 20h es fes molt a prop l’assemblea d’indignades del barri, just al costat del centre cívic de Can Felipa. Fins el moment no hi havia cap mena de presència policial ni de la fiscalia, tot i que havien anunciat que controlarien l’acte i n’impedirien l’apologia de la xenofòbia. A l’interior del local hi han entrat a quarts de set diversos agents de la guàrdia urbana que han parlat amb els amos del local i no han posat cap impediment a l’activitat. Al concert, entre d’altres persones hi assisteixen, Sergio Serralvo Ramírez, el cap de llista per Cornellà de Llobregat de la Plataforma per Catalunya (amb processos judicials per agressions i amenaces l’any 2009), i Pedro Chaparro, el cap de les joventuts de Democracia Nacional. A les portes del local també s’hi apleguen nombroses càmeres de televisió i altres mitjans de comunicació. Des de la fiscalia i el Departament d’Interior s’ha anunciat que no s’impediria l’acte però si que es desplegaria un dispositiu antiavalots per si es produïen aldarulls a la via pública.

[França] Jean Marc Rouillan d’Acció Directe, eixirà en llibertat condicional desprès de 24 anys de presó

Desprès de 24 anys de presó Jean Marc Rouillan, exmembre d’Acció Directe, surt en llibertat condicional el dijous 19. Rouillan està bé de salut, tan físicament com psicològicament, i no ha renunciat mai als seus ideals. L’activista ha sofert més de 10 anys de reclusió en aïllament, 7 anys en un sol període, entre d’altres vexacions que ha estat denunciades al llarg dels anys pels seus familiar, amics i pels grups de suport que ara celebren veure’l en llibertat. La justícia francesa i els mitjans oficials li han demanat durant anys el penediment i la renúncia a parlar del seu passat, però no ho han aconseguit.

Jean Marc Rouillan no haurà de tornar a la presó per dormir, però portarà el braçalet de control i té l’obligació de treballar i d’indemnitzar a les vídues del general René Audran i del president de la Renault, Georges Besse, amb una part del seu salari. Tampoc gaudirà plenament del dret a la llibertat d’expressió, no podrà parlar del que va fer, fa més de dos dècades, ni perquè ho va fer. Amb aquesta ridícula amputació del dret d’expressió, un del mes elementals dels humans, , el govern francès només mostra que té por, una por atàvica d’una insurrecció armada,o que ressorgeixin grups armats i facin de justiciers contra banquers, empresaris, polítics, generals, i corruptes de tota mena. La justícia francesa li ho impedeix expressament sota l’amenaça de tornar-lo a empresonar, com ja va fer l’any 2007 després que ell contestés a un periodista de L’Express: “No puc parlar sobre el passat, però el sol fet de no poder-ne parlar ja és una resposta. Si m’hagués penedit o hagués escopit sobre el nostre passat, de segur em deixarien parlar”. El van condemnar per aquestes paraules a dos anys més de presó. Així les gasten a França!

El que Rouillan no pot expressar

El què Jean Marc Rouillan no pot explicar és que va promoure, fundar i encoratjar grups armats i múltiples accions violentes contra el capitalisme. No pot dir que creia que el capitalisme no cediria un canvi sense defensar-ho per les armes ni que la lluita armada era la manera de provocar una insurrecció contra la dictadura del capitalisme.

No li deixen parlar de la seva experiències en grups armats contra el sistema capitalisme, que és el causant de cents de mils de morts, de guerres, l’espoli i robatori de riquesses. Son els veritables terroristes. Exposem-ho breument. Popular: Va ser militant i membre del MIL, Movimiento Ibérico de Liberación; del GAC, Grups autònoms de Combat; del GARI, Groupes d’action révolutionnaire internationalistes, i d’Acció Directe. Grups armats que tenien les seves arrels en grups d’afinitat anarquistes, en la FAI, en els maquis, i dels que ell se sent continuador i hereu.

Acció Directe va ser l’únic grup francès que va atacar amb les armes al neoliberalisme incipient dels anys 80 de manera persistent i continuada. No els hi perdonen. Els atacs, atemptats,i sabotatges es dirigien als símbols del poder capitalisme. Per exemple, contra bancs, la borsa, contra entitats i empresses d’Israel, contra multinacionals dels EUA, contra seus del FMI, de l’OTAN, policia de tota mena, jutjats i mitjans de comunicació oficials. Subversió, sabotatge i clandestinitat eren el pa de cada dia dels membres Acció Directe.

Qui és Jean Marc Rouillan?

Jean Marc Rouillan, de 59 anys, és un francès, molt vinculat a Catalunya i a la revolució espanyola. Va lluitar contra la dictadura franquista, compromès en la lluita anticapitalista, un home d’acció, solidari amb els presoners i oprimits. Un dels pocs que va ser coherent amb el compromís de seguir la lluita armada, una lluita que duia inevitablement a la presó o a la mort.

JeanMarc Rouillan, autor de culte.

Jean Marc ruillan és també un escriptor amb una dotzena d’obres de les que es poden destacar, traduïts al castellà: Odio las mañanas, editorial Llaüt de Barcelona, sobre les presons franceses; Paul d’Epinettes de les editorials Llaüt i Pepitas de calabaza. És un relat filosòfic sobre el rol destructiu i assassí de les presons. Els seus dos llibres autobiogràfics publicats per l’editorial Virus: De memoria I. Los comienzos: otoño 1970 Toulouse, sobre la seva iniciació a la conscienciació política, les manifestacions contra el franquisme, la vida en comunitat, els exiliats anarquistes de Tolosa, la contracultura, les primeres expropiacions. De memoria II. El duelo de la inocencia: Barcelona, septiembre 1973 És el relat del comando guerriller del MIL format per Jean Claude Torres, Salvador Puig Antich i Rouillan, fins a a la detenció de Puig. Explica la vida del grup guerriller a Barcelona i argumenta la tesi que Puig Antich sí que va matar a un dels policies que el va detenir. De memoria III, la curta estació dels GARI, Tolosa 1974 sortirà al setembre, editat per Agone sobre els Grups d’Acció Revolucionaris Internacionalistes i la seva acció més destacada, el segrest del banquer Suarez.

El feixisme esborra i destrueix la memòria” va dir Jean Marc Rouillan en una ocasió i amb els seus llibres fa un esforç per a rescatar la història silenciada i tergiversada.

Jean Marc Rouillan explica l’intent d’execució de Creix,una de les poques accions polítiques del MIL (Memòries II). ¡Puig Antich tenia bones informacions d’on vivien els germans Creix, caps de l’odiada BPS; Brigada Polico Social de Barcelona, brutals torturadors de detinguts polítics. Eren una especie de germans Badia.(Miquel Badia fou el famós cap dels mossos d’esquadra de la República, també perseguidor i torturador d’anarquistes). Rouillan explica que durant una localització i seguiment de Creix va voler liquidar-lo a Urquinaona, sense esperar fer-ho en el lloc propici, al davant de la casa familiar a Pedralbes.
Cal fer un reconeixement a tots els mitjans llibertaris i anticapitalistes que han donat informació sobre Jean Marc Rouillan i els seus companys d’Acció Directe. Igualment agrair a tots els col lectius, entitats i persones que han anat demanant la llibertat de Jean Marc Rouillan, en especial al grup Tokata de València (http://boletintokata.wordpress.com/ que han traduït i difós escrits de Jean Marc Rouillan i realitzat accions per a exigir al Govern francès el seu alliberament, així com una serie de xerrades i presentacions dels llibres de jean Marc Rouillan.
La premsa oficialista francesa ja està anunciant que el perillós terrorista Jean Marc Rouillan surt en llibertat i distribueix dosis de por i pànic, quan els veritable terroristes son Sarkozy, Obama, OTAN. Sempre ens informen al revés i ens distreuen!

Txema Bofill/ La Bisbal d’Empordà, 17 de maig. 2011

(Article publicat a la Directa, ampliat)

[Països Catalans] Prou assetjament policial: per la llibertat d’expressió i informació

Doble judici contra els Mossos d’Esquadra per la persecució i assetjament contra un fotoperiodista de la Directa

La fiscalia demana per un agent de la Brigada Mòbil 18 mesos de multa per un delicte continuat d’amenaces contra el fotògraf Albert Garcia. El proper 24 de novembre i el proper 13 de desembre, el nostre company Albert Garcia, fotoperiodista, coordinador de la secció de Fotografia del nostre setmanari i afiliat al SPC, torna a comparèixer als jutjats. No és la primera vegada que l’Albert pateix l’obsessió policial. El juny de 2007 ja va ser absolt en tots els termes per cobrir una protesta okupa contra una constructora, després de ser denunciat per la Brigada d’Informació de la policia espanyola. Aquest doble judici contra els Mossos torna a palesar l’obsessió policial contra la llibertat d’informació en general i contra la Directa en particular. Obsessió manifestada en el present cas en l’assetjament personalitzat i continuat en el temps per impedir la tasca professional del nostre company. En el primer cas, impedint violentament que fes la seva feina. En el segon, amb dues visites personalitzades al seu altra lloc de feina, per amenaçar-lo, obertament, per la tasca que desenvolupa a la Directa.

Avui, a la vista dels fets i després d’haver treballat durant molts anys per restablir la justícia i combatre la impunitat, us volem informar que diferents agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra seuran com acusats per les denúncies interposades pel nostre company. Han estat anys d’evitar les dilacions policials als jutjats, de sortejar obstacles, de provar de no desistir. En aquest sentit, com a primera victòria, cal assenyalar que l’habitual dinàmica de creuar denúncies falses -tu em denuncies, jo et denuncio- per part dels Mossos s’ha estavellat. Les dues denúncies contra Albert Garcia ja han estat arxivades i sobresegudes. I ara es jutjarà la prepotència, la impunitat i fins i tot la xuleria amb que actuen determinats agents de la Brigada Mòbil, que sembla que disposin de carta. En aquesta crua realitat és particularment greu el cas de l’agent de la Brigada Mòbil Jordi S.S., amb TIP 7289. L’agent va visitar en dues ocasions consecutives l’Albert al seu lloc de feina -un bar de les Rambles de Barcelona- per dur-lo a un portal contigu i amenaçar-lo reiteradament, colpejar-lo i assegurar-li que si seguia amb la seva feina tindria problemes seriosos. No endebades i a la vista dels fets acreditats, la fiscalia demana ja per a aquest agent 18 mesos de multa per un delicte de coaccions continuades.

A l’espera d’una sentència condemnatòria, ja anunciem que exigirem l’expulsió definitiva de l’agent així com la depuració d’aquesta d’actituds, més pròpies de la màfia i de règims autoritaris que de la defensa dels drets, llibertats i garanties fonamentals.

No ens callaran mai: ni impunitat, ni brutalitat, ni assetjament.

Si ens toquen a una, ens toquen a totes.

Setmanari Directa, a 17 de novembre de 2010

[Síntesi de la persecució i l’assetjament contra l’Albert Garcia]

Cas 24 de novembre

Data i lloc dels fets: Barcelona, 20 de desembre de 2008, durant la cobertura informativa de la protesta convocada per la mort a Grècia d’un noi de 16 anys per trets de la policia en les manifestacions contra la crisi.

Fets: Mentre, acreditat, prova de desenvolupar la seva tasca professional, per cobrir gràficament la protesta, és interceptat per agents antiavalots que l ho impedeixen. Traslladat a l’espai entre dues furgonetes policials, és colpejat, amenaçat i agafat pel coll. Va ser l’únic periodista identificat al que se li va impedir desenvolupar la seva feina

Altres: Davant la gravetat de la situació, l’Albert va trucar a la Directa deixant el mòbil obert. Vam enregistrar una trucada on es poden sentir, entre d’altres: “te voy a dar una paliza en la cabeza” i al reiterada negativa a identifica

Denúncia interposada: per delictes de coaccions i amenaces contra els agents 6338, 10822 i 12359

Denúncia contra AlbertArxivada

Testimonis: Compareix un fotògraf que va cobrir els mateixos fets, que no va veure interferida la seva feina, i que només se li va sol·licitar la credencial de premsa.

http://www.setmanaridirecta.info/