Category Archives: L’informatiu

Cabanyal, especulació, infopunt, insubmissió, L'informatiu, manipulació, polítics, València

[València] El PSPV es lleva la careta. “no descartaria una prolongació de Blasco Ibañez consensuada amb els veïns”

Durant l’últim mes el PSPV-PSOE ha protagotnizat una sèrie de succesos que res tenen a veure amb la supossada imatge d’esquerrans que pretenen donar. Alarte, com a representat d’aquest partit polític va prometre als joves saharauis (quan tothom mirava) escoltar les seues exigències i respectar l’ocupació de la seu. Quan els mitjan ja no hi eren la policia va desallotjar-los i tingueren que dormir al carrer. El 19 de novembre España 2000 es manifestava a Benimaclet, uns dies després el CSB Terra era atacat per neonazis i les declaracions de Peralta parlaven d’una “riquesa democràtica”. La corrupció també els esguitava a ells (Angle Luna). I mentres que Zapatero es reunia amb el gran capital espanyol aquest cap de setmana, el candidat a l’alcaldia pel PSPV (Calabuig) afirmava que es podria donar una prolongació de Blasco Ibañez, però consensuada amb els veïns. O siga, tenyir de democràtic la destrucció d’una forma de vida. Açò demostra la utilització i manipulació del PSPV als veïns i veïnes amb fins electoralistes.

Notícia de L’Informatiu

Des que Joan Calabuig va vèncer en el procés de primàries i es va erigir com a candidat dels socialistes valencians a l’alcaldia de València, els seus esforços per desmarcar-se de les línies prèvies defensades pel seu partit en el cap i casal, i per oferir una imatge de candidat amb ofertes en positiu, han sigut més que notables. Una de les primeres campanades la va donar fa unes setmanes quan, enfront de l’oposició total dels portaveus en els Corts del seu partit a la ubicació d’un parc Ferrari en la capital del Túria, ell es va mostrar disposat al fet que la ciutat l’albergara, aclarint, això sí, que sempre que abans s’hagueren donat solucions a necessitats prioritàries (el que és el mateix que dir que no, però d’una manera més elegant). La setmana passada, en canvi, no li va importar capitalitzar el canvi de rumb del PSPV respecte al “pelotaso” de Mestalla, amb la retirada del recurs que haguera paralitzat la seua venda. No obstant això, fins ara no havia oferit un canvi de política tan notable com el que ahir va insinuar en uns desdejunis informatius.

I és que el candidat socialista a l’alcaldia de la ciutat, en un moment del seu discurs d’ahir en Los desayunos de la Agencia EFE, apuntava —segons arreplegava la nota difosa per l’agència— que en la seua visió del futur del barri del Cabanyal “no necessàriament hauria de desaparèixer una prolongació, però caldria replantejar-la per a reduir el seu impacte i acordar amb els veïns com es fa eixa arribada fins al mar”. A partir d’esta declaració, que xocava de ple amb la política de protecció i rehabilitació que ha defensat el PSPV almenys des de l’última dècada (i amb el seu projecte de La Pepri, recentment presentat), la resta de les seues declaracions (“el que necessita el Cabanyal és un pla integral pactat per les tres administracions i centrat en la rehabilitació d’habitatges, i instal·lar activitats i serveis que puguen rellançar el barri”; “en el tema del barri la Generalitat està absent i l’Ajuntament té una actitud despòtica que està en l’origen del problema”, etc.) ja tenien igual. El mal estava fet.

I els veïns quedaven estupefactes. “Jo no sé exactament què és açò d’una prolongació consensuada” comentava anit a l’Informatiu el vicepresident de l’Associació de Veïns del Cabanyal, Vicente Gallart: “Tot el que siga consensuar amb els veïns ho veig com un pas endavant, perquè fins ara l’ajuntament no ha volgut consensuar res; però l’important no és que hi haja més o menys enderrocaments, sinó quin és l’objectiu. Nosaltres la crítica que li fem a l’ajuntament no és que la prolongació tinga més o menys enderrocaments, sinó que no és un projecte pensat per a rehabilitar el barri”. Gallart, el qual afegia que “si l’objectiu que pretén Joan Calabuig és seguir obrint una avinguda a través del barri, poc consens crec que podrà trobar-ne’n”, preferia mostrar-se caut a l’hora de valorar les declaracions de Calabuig arreplegades per EFE. Bàsicament perquè és difícil entendre com es pot fer una “ampliació a mitges”. Potser, afegia el representant veïnal, “se li ha interpretat malament, perquè per descomptat el discurs del grup socialista sobre este tema fins al moment mai ha sigut en eixos termes”.

En l’àmbit polític, les reaccions eren més fortes. D’una banda el PP se centrava únicament a desmentir els atacs de Calabuig que titllaven de “despòtica” la seua actitud respecte al barri. Miquel Domínguez, regidor de Relacions amb els Mitjans de l’Ajuntament de València, assenyalava que el candidat socialista es mostrava “incapaç d’acceptar la voluntat democràtica dels valencians” i incidia, com en tantes altres ocasions, en el seu èxit electoral en les urnes del barri. No obstant açò, en tot moment evitava felicitar a Calabuig per abraçar, encara que fóra parcialment, la prolongació, potser a l’espera que arribara prompte un desmentit o matisació que a l’hora del tancament d’esta edició encara no s’ha produït.

Més dur amb la nova idea del socialista es mostrava el candidat a l’alcaldia d’Esquerra Unida, Amadeu Sanchís: “És un error del PSPV acceptar la prolongació encara que siga consensuada. Nosaltres, com Esquerra Unida, ens mantenim en la idea que el que necessita el Cabanyal és mantenir la seua trama urbana actual, sense cap tipus d’enderrocament, i a partir d’ací el que cal consensuar no és cap prolongació, sinó una rehabilitació. El que jo exigiria al PSPV és que pose damunt de la taula el pressupost que el govern central destinarà per a esta rehabilitació i fer complir l’ordre ministerial”. A més d’açò, Sanchís va titllar les declaracions d'”irresponsables”, tenint en compte que el Tribunal Constitucional encara ha de prendre una decisió sobre la legalitat dels enderrocaments. “Tots hauríem de mantenir les nostres posicions” afegia el candidat d’EU, que no podia evitar sentir-se “perplex” per unes declaracions que, segurament al llarg del dia de hui, encara portaran més cua.

Antifeixisme, Benimaclet, Impunitat, infopunt, L'informatiu, polítics, València

[València] Peralta qualifica la visita de la ultradreta a Benimaclet com a “part de la riquesa democràtica”

Notícia apareguda hui en L’informatiu que arreplega de les darreres declarions de Ricardo Peralta, (PSPV-PSOE) Delegat de Govern, que obvia les agressions feixistes i qualifica la manifestació neonazi com a “riquesa democràtica”. Vergonyós, el PSOE s’està cubrint de glòria. Retallades socials, càrregues policials al Cabanyal i durant la vaga general, mofes dels joves saharauis i permissivitat als grups feixistes. El PSPV-PSOE ja ha mostrat de part de qui està, davant les agressions només l’autoorganització als barris és la resposta. Ni els volem, ni els necessitem.

“En una societat democràtica, hem de ser conscients que existeixen diferents posicions ideològiques, i el límit de totes elles està en el compliment de la legalitat”. Amb eixes paraules, establint una equidistància entre les parts, el Delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Ricardo Peralta, establia ahir el seu punt de vista sobre la manifestació de simpatitzants ultradretans per Benimaclet del passat divendres, i les posteriors visites intimidatòries dels seues sequaços a alguns dels seus comerços. Unes accions que han despertat el lògic malestar dels residents del barri, víctimes d’estes amenaces, per als quals el Delegat no va tenir cap paraula de solidaritat.

“Si respecten la legalitat forma part de la riquesa democràtica”, apuntava Peralta, que es vantava de tenir constància que en el barri “va tenir lloc una manifestació d’ultradreta que es va desenvolupar amb absoluta normalitat”; i açò a pesar que, arran d’eixa marxa, moltíssims comerciants del barri es van veure forçats a tancar els seus establiments en jornada laboral, per temor de la presència organitzada d’individus que fan gala de no respectar els drets humans. En canvi, el Delegat del Govern assegurava ignorar l’episodi d’intimidació succeït en Benimaclet dilluns passat, en el centre social Terra, del que va assegurar no tenir “constància de cap denúncia”.

Al marge de la manifestació, que no va baixar el to intimidatori malgrat tenir una convocatòria no superior a les 40 persones, l’incident més destacat —i del qual ja va donar compte este diari— el va protagonitzar dilluns passat el líder d’España 2000 i un grup dels seus sequaços, entre els quals es trobaven diversos caps rapats d’estètica neonazi. El succés, en el qual, segons testimonis presencials, els radicals van proferir amenaces de mort a alguns dels clients del bar, va ser denunciat ahir per Acció Popular Contra la Impunitat. No obstant això, Peralta va insistir ahir a llevar ferro a l’assumpte, perquè segons les seues paraules, “més enllà que ens puga resultar sorprenent eixa ideologia en la mesura que no dóna resposta als problemes de la societat actual, forma part de la vida democràtica”.

Malgrat tot, havent-hi precedents d’assassinats a mans d’ultradretans (recent, com el de Carlos Palomino, propers i inoblidables com el Guillem Agulló), resulta difícil mantenir la fredor de Ricardo Peralta amb els clients i propietaris del Centre Social Terra que, segons han denunciat, el dilluns van haver d’escoltar amenaces com “si continuas mirándome, saco la navaja y te apuñalo en el corazón” (o “volveremos cuando queramos. Y si yo quisiera, vendrían una noche cinco encapuchados y os quemarían el bar”). El Delegat del Govern no mostrava empatia amb ells ni realitzava cap gest de condemna a les accions ultradretanes, però Benimaclet en ple s’unia a ells ahir al matí per a llançar un comunicat conjunt de solidaritat i denúncia.

“Les entitats i comerços de Benimaclet denunciem la situació de pressió, atac i por que s’ha creat sobre algunes de les associacions i comerços d’este barri per part d’este grup violent”, apuntava el comunicat que ahir de matí, nombroses associacions del barri llegien a la seua plaça principal. A més, afegien, “exigim una reunió amb els responsables de la Delegació del Govern al País Valencià per cercar mesures i solucions a esta situació de provocacions, agressions i atacs”; una situació que s’ha traduït en una “sensació d’indefensió i impotència”, per a contrarestar la qual demanen “el posicionament d’institucions, organitzacions i partits polítics en contra d’aquest tipus de violacions dels nostres drets més fonamentals”.

Malauradament, la resposta del Delegat del Govern —que per altra banda continua negant-se a obrir una Fiscalia contra els delictes d’odi, com ja n’hi ha a Madrid i Barcelona— a esta demanda dels veïns davant l’amenaça de la extrema dreta, va ser la que acabem d’exposar.

L’informatiu

[Benimaclet] Els veïns de Benimaclet denuncien davant la Fiscalia amenaces de mort i agressions d’España2000

corrupció, Crisi, Crítica, especulació, infopunt, L'informatiu, manipulació, polítics, València

[València] Rita Barberá, l’alcaldessa de l’atur

València i Saragossa han sigut les dos ciutats de l’Estat on més grans esdeveniments s’han produït en el últims dos anys. Lluny de convertir-se en els pols d’atracció de llocs de treball són les dues localitats, de les set més poblades, on més s’ha incrementat l’atur.
Els grans esdeveniments han sigut la punta de llança de les polítiques del Consell de Francisco Camps i de l’alcaldessa de València, Rita Barberá. A més, en concret a la capital del Túria s’han centrat la majoria d’este tipus de projectes que s’han emportat una gran quantitat de milions d’euros que no s’han traduït en la creació de llocs de treball com demostren clarament les dades d’atur extretes del Servei Valencià d’Ocupació (Servef) en el últims dos anys.

Una edició de la Copa de l’Amèrica, dos grans premis de la Fórmula 1 i gran quantitat d’activitats com les dos temporades d’òpera de primer nivell al Palau de Les Arts. Estos esdeveniments, lluny de disparar la creació de llocs de treball i d’atraure centenar de milions d’euros com van prometre Camps i Barberá i van secundar els hostalers, han convertit al Cap i Casal en la segon ciutat de les set més poblades de l’Estat on més llocs de treball s’han destruït, només superada per Saragossa.

I és curiosament a Saragossa on s’han invertit unes quantitats de milions d’euros similars a les de València en un gran esdeveniment que ha demostrat ser un forat negre d’endeutament. L’Expo 2008, com indiquen les xifres haurà servit per a modificar l’ urbanisme de la capital manya, però no per evitar la sagnia de llocs de treball.

Així, l’atur va créixer a València un 140% entre març de 2008 i abril de 2010, en concret en vora 35.000 persones. I en este cas no es pot posar l’excusa de l’augment de població, com s’ha fet al conjunt de la Comunitat, posat que el Cap i Casal es manté en un marge de 800.000 habitants des de fa anys.

A Saragossa, que és la capital que s’emporta la palma, l’atur ha crescut un 195%, poc més de 30.000 aturats més. L’Expo 2008, no va ser el revulsiu que s’esperava. Això sí, els milions que es van gastar en este gran esdeveniment encara no es coneixen, una situació similar a la valenciana.

D’esta manera, altres ciutats de l’Estat on el principal argument de desenvolupament econòmic no han sigut els grans esdeveniments tenen resultats de creixement de l’atur molt inferiors a València. És el cas de Màlaga o Bilbao. A la capital malaguenya, que té unes peculiaritats econòmiques molt similars al Cap i Casal, encara que sense Copa de l’Amèrica i Fórmula 1, l’atur va créixer entre març de 2008 i abril de 2010 un 82%.

Bilbao, que tampoc ha basat el seu sector productiu en les inversions en grans esdeveniments encara té un ràtio de creixement de l’atur menor si la comparem a València. Així, a la capital basca es va incrementar els aturats en un 75%, unes 8.000 persones més engreixant les dades de l’atur. Barberá no podrà esgrimir l’excusa que la indústria del Nord afavorix estes dades a la capital basca posat que Màlaga té unes xifres semblants al Cap i Casal i un model de creixement totalment oposat i calcat al de València.

Per la seua banda, València tampoc queda molt ben parada si es comparen els seus índex d’atur amb les dos úniques ciutats de l’Estat que la superen en població. I és que a Barcelona l’augment de destrucció de llocs de treball ha arribat al 110%, 30 punts per davall de la capital del Túria. Madrid, la ciutat que tampoc ha albergat grans esdeveniments en els últims dos anys s’ha quedat en un increment d’aturats del 109% entre març de 2008 i abril de 2010.

Estes xifres tan negatives s’agreugen si tenim en compte que la major part de la inversió en grans esdeveniment si grans projectes de la Comunitat s’ha fet al Cap i Casal. Un circuit que ja supera els 90 milions d’euros, una renovació de la dàrsena que va pujar dels 400 milions i unes despeses a la Ciutat de Les Arts i les Ciències que han tingut un sobrecost de 600 milions d’euros.

Tota esta sagnia de diners, gestionada per Rita Barberá, només ha servit per convertir-se en la ciutat de l’atur. Quants llocs de treball s’hagueren creat si estos 1090 milions d’euros, 181.000 milions de pessetes, s’hagueren invertit en un altres prioritats?

L’informatiu

corrupció, especulació, infopunt, L'informatiu, polítics, València

[València ciutat] Rita paga un crucero de 32.000 euros para las falleras pero niega dinero a los barrios.

La alcaldesa de València anuncia que no hay ni un euro para invertir en los barrios pero se gasta 32.000 en un crucero para las falleras.

Hace dos semanas la alcaldesa de València, Rita Barberá, anunció a todos los ciudadanos de la capital del Túria que debido a la crisis y al gran endeudamiento no habría “ni un euro” para inversión en los barrios. Pese a esta catastrófica fotografía de las arcas públicas de la ciudad, Barberá no escatimará en gastos i volverá a pagar, con dinero público, el tradicional crucero por el Mediterráneo para la Fallera Mayor y su Corte de Honor. En total, 17 viajes.

La oferta pública está valorada en 32.000 euros y las plicas de condiciones especifican hasta el último detalle del viaje, que costará alrededor de 1.882 euros por fallera. Las chicas saldrán el día 31 de agosto desde el puerto de València en dirección a Ibiza. Desde las islas se desplazarán hasta el continente africano para recalar en Túnez i visitar su capital. Posteriormente la comitiva se viajará hasta Sicilia donde desembarcarán en el puerto de Catania.

Tras pasar a Nápoles, bordearán el litoral italiano hasta llegar a Livorno con la opción de realizar una parada en Florencia o Pisa, donde realizarán una visita cultural a estas dos ciudades patrimonio de la humanidad. Una parada en Montecarlo, para conocer el lujo y el glamur y desde la tierra de los casinos de regreso a València el día 7 de septiembre.

Las plicas obligan a las agencias que se presenten a contratar con la naviera MSC Sinfonia i también incluye las excursiones en los puertos de destino. Túnez histórico, Taormina (Sicilia), Pompeya, Florencia (con almuerzo incluido) y las calles comerciales de Montecarlo. Un verdadero regalo para la Corte de Honor y la Fallera Mayor de València.

Aunque la empresa MSC Sinfonia ofrece crucero desde 464 euros, el que proyecta el ayuntamiento por el valor de la oferta pública será de todo lujo. Y no es para menos, en los barcos de que dispone de un centro de talasoterapia (curas con agua de mar), centro de masaje indonesio, rocódromo y hasta un baño turco con aromaterapia. Los cuatro restaurantes (desde el más elegante hasta el más desenfadado) ofrecen una gran variedad de menús europeos. Si el cliente lo desea puede disfrutar de un ambiente con música y espectáculo en el gran teatro Politeama Genovese, que tiene un aforo de 600 espectadores. Además, sus puentes están adornados con cuadros realizados por 80 pintores europeos.

Estas iniciativas propias de épocas de bonanza se contraponen con las constantes demandas de Barberá que ayer aseguraba que si el Gobierno “diera” a València la mitad que a Barcelona “no habría deuda”. Tal vez los cruceros serían por el Caribe.

L’Informatiu