[Estat espanyol] 21D Huelga de consumo

¡¡El día 21 combatamos el capitalismo!

Para mas información os recomendamos que visitéis www.huelgaconsumo.org

************
S’enten que la resistència i el combat al capital i l’estat ha de ser diari i un exercici de compromís i d’esforç social.
L’espectacle com a resistència és roï perque li furta a la gent la ràbia necessària per a alçar-se i fer-se activa front a la misèria quotidiana mitjançant accions inútils i acrítiques que poden ser abastides per la majoria de gent sense supossar una crítica radical al nostre model de societat i de vida.
Un dia de vaga, general o de consum (com la del 29S) supossa un passeig pel parc, una amenaça que no arrivara enlloc, perque demà haurà passat i la oblidarem, es perdrà en la nostra pròpia
autocomplaença d’haver participat en l’espectacle anticapitalista. Les vagues han de ser salvatges i indefinides, fins a aconseguir els objectius. Però el que passa és que no sabem quin són els nostres objectius i no hi ha estratègia col·lectiva, aleshores, amaguem la nostra frustració i el nostre analfabetisme social darrere d’accions espectaculars i sense cap tipus de visió global per tal de sentir-nos millor amb nosaltres mateixes.
L’anticapitalisme no és una postura estètica que es puga agafar un día i abandonar a l’endema, ha de ser una forma d’entendre i enfrontar-se al sistema, teixir xarxes de recoltzament mutu i mostrar mitjançant els fets diaris que els capitalistes estàn acabats i que és hora de enderrocar la misèria social i l’estat per tal de crear un món nou, sense classesn i autoritat.
El sistema pot assimilar vagues d’este tipus sense patir. Els recuperadors dispossats a recollir les deixalles de la misèria voldran gestionar la nostra ràbia en accions inútils i espectaculars que donaràn la impressió de ser ultrarradicals i no serviràn per res, perque demà tots i totes tornarem a viure inmerses en este maremagnum consumista sense cap tipus de consciència. Frustrades per la futilitat de les nostres tentatives d’enderrocar el sistema sense perspectiva i estrategia.
Amb una mica de sort i molta ràbia acumulada volem que un dia d’estos l’espectacle es creme en les barricades de la revolució