Quan millor per a donar una lliçó d’història a la gent sobre la constitució espanyola que el seu aniversari número “a qui l’importa?”. Tota la gent preparant el llarg pont de vacances de qui tinga treball i no estiga a l’atur ni patisca les retallades socials.
El PSOE ha decidit que era hora de mostrar un poc la poteta i demostrar que farà el que faça falta per tal de mantindre el control d’un poble que va demostrar fa temos quin és el seu potencial revolucionari, encara que el estat del benestar haja volgut soterrar la nostra memòria.
La vaga dels controladors ha ficat el govern en escac una altra vegada i esta volta, l’anomenat partit socialista no s’ho ha pensat molt per tal de declarar l’estat d’alarma aL territori. Aquesta mesura repressiva de la constitució és una ferramenta dictatorial, heredada del model franquista i militar de l’estat, i supossa un atac frontal als drets fonamentals de les persones dignes que defensen els seus drets laborals i socials.
Els militars prenen el control dels punts afectats per la vaga i la guàrdia civil, sota l’amenaça de la presó i judicis militars, a punta de pistola, fa que les persones en vaga tornen als seus llocs. D’açò en diuen democràcia.
Una sorpressa per a moltes persones que encara es pensaven que l’estat espanyol era un país de drets i de benestar, per a d’altres, manipulades pels mitjans de comunicació, ja era hora de un poc de mà dura; per a nosaltres, res de nou, només la visibilització de la repressió i el terrorisme d’estat habitual en els carrers i en els llocs de treball.
No hi ha treva en la guerra del capitalisme contra els drets socials i laborals, i en temps de crisi, la precarització de la vida arriba a la gent que es pesnsava que en la seua gàbia d’or, plena de comoditats materials i de frustració, no arribaria mai la misèria i els colps de porra.
Els mitjans de comunicació han bombardejat la opinió pública demonitzant els i les controladores aèries, victimitzant la gent que s’anava de viatge i defensant la mesura de l’estat per constitucional. Hores i hores de debats dels gossos del poder, de tertúlies que no diuen res, de manipulació de la realitat. No hi ha cap entrevista a cap controlador/a, la seua versió de la història no existeix, hi ha només una versió, l’oficial.
L’ombra de la repressió, del anys de les pistoles torna de nou, a poques s’ens escapa que esta mesura és un avís, una mostra d’alló que passarà quan les vagues es tornen més rudes, quan la gent comprenga que la privatització dels recursos públics, l’apuntalament de la banca per part del govern, l’especulació i la corrupció van en una sola direcció, la direcció del poder.
Les ombres del guàrdies civils que van a cavall armats amb l’espasa i reprimint al poble. Els picoletos que baixen pels carrers cap a la gent desarmada amb els fusils a la mà i la sang rega els carrers, i a terra queden els cossos de gent del barri quan la benemèrita es marxa cap a la caserna. El record no tan llunyà de la mort vestida de verd caqui. La memòria comprada al llarg d’estos anys per bens materials que ens han fet pobres d’esperit, torna sota la mirada fosca dels assassins.