INDEX
1.- Quan la crítica ens serveix d’alguna cosa
2.- Qui no arrisca no pisca
3.- Hi ha sumes que resten
4.- Cremarem tots els micròfons
5.- L’autogestió de la misèria o misèries de l’autogestió
6.- Ressenyes

Després de dues vagues generals, d’una no vaga de metro, de la ressaca
indignada… Després de més d’un any d’aparent silenci, tornem a aparèixer
amb aquest tercer número de Terra Cremada.

Lògicament els textos fan referència al context polític en el que ens hem
estat movent aquest temps. Quin partit prendre en aquests moments agitats?
Quan és cada cop més gent la que surt al carrer i per motius tan
diferents, què hem de fer? El fet de plantejar-se les preguntes és
important però tractar de respondre-les en
la pràctica és més important encara. La realitat, com sempre, ens obliga a
haver de pensar, a qüestionar-nos les nostres postures. Perquè quan la
realitat no quadra amb la teoria, la que està equivocada és la teoria.

I un cop més ens toca asseure’ns i discutir, analitzar i escriure; per
veure si amb aquestes poques fulles podem establir certes veritats que ens
ajudin
a aprofundir en la nostra lluita però, sobretot, a trobar a les altres
companyes que estan en el mateix camí.

Més enllà del nostre lent procés, aquest número ha trigat més del compte
per problemes tècnics amb la impremta, que han fet que tot s’allargués més
mesos dels que tocava. De fet, la versió catalana hauria d’haver estat al
carrer al setembre.

Per què en dos idiomes?

Fem una tirada de 1.000 exemplars en cada idioma. L’edició catalana es
distribueix en aquells territoris de parla d’aquest idioma, sobretot a
Catalunya i al País Valencià. La castellana es mou sobretot als altres
indrets de l’Estat espanyol però també, encara que de manera anecdòtica, a
l’Amèrica Llatina i Europa.

Escrivim des de la realitat barcelonina i és per això que decidim publicar
en català. Però sabem que els nostres processos de lluita i les reflexions
sobre aquests poden servir a companyes de llocs ben llunyans. És per això
que també editem en castellà.

Per a nosaltres és un esforç però, sobretot, una inversió de temps que
repercuteix en la durada del procés d’elaboració de cada número.
Esperem que aquesta feina pugui ser valorada per aquelles companyes que
poden llegir la revista en castellà.

L’or de Moscou

La revista ha tingut un cost de 525€ per a cada idioma. L’edició catalana
dels dos números anteriors la vam pagar íntegrament amb les
quotes de les integrants d’aquest projecte. En aquest tercer número uns
200€ provenien de col·laboracions econòmiques d’altres companyes.

Amb l’edició castellana funcionem d’una altra manera: són els col·lectius
interessats en rebre-la/distribuir-la els que posen els diners per a la
seva impressió. Com això, per ara, encara està en procés d’implantació,
del total uns 400€ provenen d’aquests col·lectius i els altres 125€ per
part nostra.

Com podeu veure, a mesura que hi hagi més aportacions econòmiques o més
gent interessada en la distribució la tirada de la mateixa augmentarà i
podran arribar més exemplars i a més llocs.

On es pot trobar?

1.000 exemplars en cada idioma, en realitat, no són tants. És per això que
intentem que arribin, encara que siguin pocs, a com més llocs millor.
El següent llistat és orientatiu: estarà a més espais dels que posem, a
més que pot ser que els exemplars estiguin exhaurits quan vagis a buscar
un. En aquest cas (o si vols distribuir a la teva zona) no dubtis en
escriure’ns per demanar-ne més.

En català:
Barcelona: Banc Expropiat (Gràcia)
Llibreria Rosa de Foc (Raval)
CSOA Llamborda (Guinardó)
Ateneu Llibertari del Palomar (Sant Andreu)
La Teixidora (Poble Nou)
La Revoltosa (Clot)
Can Batlló (Sants)
Manresa
Berga
Terrassa
Sabadell
Granollers
Lleida
Girona
València: Ateneu Llibertari del Cabanyal
Alcoi