Les “ordenances cíviques”, són les recents legislacions que els ajuntaments de les grans ciutats han aprovat, dintre de les polítiques de“tolerància zero” contra tot el que no s’adequa a aquest model d’exemplar ciutat aparador, en la qual els fluxos humans han de ser cosificats i reconduïts cap a la normativització en el consum de buides i falses necessitats que distreguin l’atenció de les coses realment importants.

Aquest procés que va tenir el seu moment decisiu a través de la introducció d’ONG’s i del voluntariat arran dels preparatius de les olimpíades del 92, s’ha vist respaldat per l’ordenança cívica, el decret del burka i del niqab, la regulació del decòrum en el vestir, el binarisme sexual i la transpatologització, la persecució de “manteros” o prostitutes (però no de la prostitució i els seuss proxenetas, ni de la SGAE) i fins i tot l’ordenanció de l’espectre radioelèctric i uns acotaments [1, 2] sobre els espais de llibertat, que posen de manifest tot un seguit de fronteres invisibles que actuen com “ortopèdia social”, i amb les que pretenen normativitzar les nostres conductes, criminalitzant-les amb l’excusa d’hipotètics perills inexistents.
Aquest tipus de polítiques són les que habiliten autèntics “limbes” d’impunitat com els CIE, els FIES, la disfòria de gènere, llei Sinde, etc…, en els que tota llibertat, tot dret, queda en suspens.

Manual del perfecte ateu :: Sexualitat femenina lliure i ninfomaníaca

Stop trans pathologization :: STP 2012 :: BURKA: La insuportable lleugeresa de la xenofòbia institucional :: CONTRADECRET BURKA :: CAMPANYA “estem enREDADES” :: TeKedasDondeKieras