Diumenge antiPapa a Barcelona

Ahir, més de 400 persones van concentrar-se a partir de les 11h del matí a la plaça Universitat per a manifestar-se contra la visita del Papa Ratzinger a Barcelona. Durant més d’una hora les concentrades van estar cantant i cridant consignes mentre els mossos agafaven posicions, a la Ronda Sant Antoni (us haurien de posar un plaqueta commeorativa allà, en plan: Aquí aparquen els que torturen) i en d’altres carrers propers. Un total de 7 furgones d’antiavalots visibles, i desenes de policies de paisà, també molt visibles.

A la concentració no van faltar mitjans de comunicació, de ràdios i teles, tampoc nombroses pancartes, disfresses, i moltes ganes de portar-se malament: Som dolentes i volem ser pitjors, cridàven unes companyes.
Nosaltres, dones feministes de Catalunya, manifestem el nostre rebuig i la nostra indignació per l’arribada del Sr. Ratzinger al nostre país i a la nostra ciutat .Ni l’esperem ni li donem cap benvinguda. la seva presència ens violenta! No li reconeixem cap autoritat, ni política ni moral sobre nosaltres.

Passats dos quarts de les 11h, la concentració va convertir-se en una manifestació per la Gran Vía que va quedar coberta de gent fins arribar a Passeig de Gràcia on es va unir una segona concentració que s’havia convocat a les 12h sota el lema Vine a rebre la mama!

Mentre s’ocupava la rotonda de Passeig de Gràcia amb Gran Via, la activista trans Manuela Trasobares va llegir un manifest on va recordar, no només que no esperem al Papa o que cerquem una ciutat laica, sinó que l’Estat, opressor, capitalista i patriarcal, té i tindrà deferència i complicitat amb la màfia catòlica perquè neixen ambdues institucions amb el mateix fi i interessos, i que no hem de cercar l’impossible, la separació entre Estat i Esglèsia, sinó que cal cercar la destrucció d’ambdos estaments.

Alhora va haver diferències entre les ponents i manifestants ja que el manifest usava expressions i una retòrica, que amb l’excusa de ser trencadora i ridiculitzar, queia en algún moment en l’homofóbia i el masclisme.

Quan ja tocaven dos quarts de dues, la manifestació conjunta va seguir per la Gran Via, tan sols uns pocs metres perquè els antiavalots havíen muntant un dispositiu tallant el carrer i impedint el pas al carrer Pau Claris, per on passava la comitiva del Papa i on les “ciutadanes” l’esperaven amb banderoles, banderes del vaticà i d’altre mertxandatge pagat amb els impostos de les contribuents.
Mentre les manifestants cridàven, a cent metres semblava que visquéssin en el paraís, un munt de cotxes passant a correcuita i de sobte, el papamòvil. La escridassada va anar a més, esperant que des de el paraís se’ns sentís a les que no tenim por de nosaltres mateixes, dels nostres cossos i de decidir sobre les nostres vides de forma autònoma, emocional i racional.

A continuació el petit grup de manifestants que encara quedàven van seguir concentrades en direcció a les Rambles on els mossos d’esquadra van decidir carregar contra el grup i posteriorment retenir-lo uns minuts mentre amenaçaven de possibles multes.

El balanç de la jornada és bastant clar:

Barcelona un cop més s’assegura una de les primeres posicions en el rànquing mundial, cosa que com és de costum, revalora a tots els nivells la ciutat, amb la fatal conseqüència que això comporta per a les “classes populars”.

El discurs laïc-progre de les institucions “d’esquerres” es veu confrontat amb una càlida acollida per part de les seves autoritats, progressistes és clar, cosa que una vegada més demostra la nauseabunda hipocresia i l’oportunisme de la elit política.

I per últim que les escletxes del franquisme segueixen presents i prou vives com per a seguir condicionant a la societat, decidint sobre els nostres cossos, sobre la nostra orientació, sobre les nostres vides.

Més informació a:
http://www.alertasolidaria.org/
http://www.caladona.org/2010/10/2046/
http://www.jonotespero.cat