València i Saragossa han sigut les dos ciutats de l’Estat on més grans esdeveniments s’han produït en el últims dos anys. Lluny de convertir-se en els pols d’atracció de llocs de treball són les dues localitats, de les set més poblades, on més s’ha incrementat l’atur.
Els grans esdeveniments han sigut la punta de llança de les polítiques del Consell de Francisco Camps i de l’alcaldessa de València, Rita Barberá. A més, en concret a la capital del Túria s’han centrat la majoria d’este tipus de projectes que s’han emportat una gran quantitat de milions d’euros que no s’han traduït en la creació de llocs de treball com demostren clarament les dades d’atur extretes del Servei Valencià d’Ocupació (Servef) en el últims dos anys.
Una edició de la Copa de l’Amèrica, dos grans premis de la Fórmula 1 i gran quantitat d’activitats com les dos temporades d’òpera de primer nivell al Palau de Les Arts. Estos esdeveniments, lluny de disparar la creació de llocs de treball i d’atraure centenar de milions d’euros com van prometre Camps i Barberá i van secundar els hostalers, han convertit al Cap i Casal en la segon ciutat de les set més poblades de l’Estat on més llocs de treball s’han destruït, només superada per Saragossa.
I és curiosament a Saragossa on s’han invertit unes quantitats de milions d’euros similars a les de València en un gran esdeveniment que ha demostrat ser un forat negre d’endeutament. L’Expo 2008, com indiquen les xifres haurà servit per a modificar l’ urbanisme de la capital manya, però no per evitar la sagnia de llocs de treball.
Així, l’atur va créixer a València un 140% entre març de 2008 i abril de 2010, en concret en vora 35.000 persones. I en este cas no es pot posar l’excusa de l’augment de població, com s’ha fet al conjunt de la Comunitat, posat que el Cap i Casal es manté en un marge de 800.000 habitants des de fa anys.
A Saragossa, que és la capital que s’emporta la palma, l’atur ha crescut un 195%, poc més de 30.000 aturats més. L’Expo 2008, no va ser el revulsiu que s’esperava. Això sí, els milions que es van gastar en este gran esdeveniment encara no es coneixen, una situació similar a la valenciana.
D’esta manera, altres ciutats de l’Estat on el principal argument de desenvolupament econòmic no han sigut els grans esdeveniments tenen resultats de creixement de l’atur molt inferiors a València. És el cas de Màlaga o Bilbao. A la capital malaguenya, que té unes peculiaritats econòmiques molt similars al Cap i Casal, encara que sense Copa de l’Amèrica i Fórmula 1, l’atur va créixer entre març de 2008 i abril de 2010 un 82%.
Bilbao, que tampoc ha basat el seu sector productiu en les inversions en grans esdeveniments encara té un ràtio de creixement de l’atur menor si la comparem a València. Així, a la capital basca es va incrementar els aturats en un 75%, unes 8.000 persones més engreixant les dades de l’atur. Barberá no podrà esgrimir l’excusa que la indústria del Nord afavorix estes dades a la capital basca posat que Màlaga té unes xifres semblants al Cap i Casal i un model de creixement totalment oposat i calcat al de València.
Per la seua banda, València tampoc queda molt ben parada si es comparen els seus índex d’atur amb les dos úniques ciutats de l’Estat que la superen en població. I és que a Barcelona l’augment de destrucció de llocs de treball ha arribat al 110%, 30 punts per davall de la capital del Túria. Madrid, la ciutat que tampoc ha albergat grans esdeveniments en els últims dos anys s’ha quedat en un increment d’aturats del 109% entre març de 2008 i abril de 2010.
Estes xifres tan negatives s’agreugen si tenim en compte que la major part de la inversió en grans esdeveniment si grans projectes de la Comunitat s’ha fet al Cap i Casal. Un circuit que ja supera els 90 milions d’euros, una renovació de la dàrsena que va pujar dels 400 milions i unes despeses a la Ciutat de Les Arts i les Ciències que han tingut un sobrecost de 600 milions d’euros.
Tota esta sagnia de diners, gestionada per Rita Barberá, només ha servit per convertir-se en la ciutat de l’atur. Quants llocs de treball s’hagueren creat si estos 1090 milions d’euros, 181.000 milions de pessetes, s’hagueren invertit en un altres prioritats?
