Durant l’últim mes el PSPV-PSOE ha protagotnizat una sèrie de succesos que res tenen a veure amb la supossada imatge d’esquerrans que pretenen donar. Alarte, com a representat d’aquest partit polític va prometre als joves saharauis (quan tothom mirava) escoltar les seues exigències i respectar l’ocupació de la seu. Quan els mitjan ja no hi eren la policia va desallotjar-los i tingueren que dormir al carrer. El 19 de novembre España 2000 es manifestava a Benimaclet, uns dies després el CSB Terra era atacat per neonazis i les declaracions de Peralta parlaven d’una “riquesa democràtica”. La corrupció també els esguitava a ells (Angle Luna). I mentres que Zapatero es reunia amb el gran capital espanyol aquest cap de setmana, el candidat a l’alcaldia pel PSPV (Calabuig) afirmava que es podria donar una prolongació de Blasco Ibañez, però consensuada amb els veïns. O siga, tenyir de democràtic la destrucció d’una forma de vida. Açò demostra la utilització i manipulació del PSPV als veïns i veïnes amb fins electoralistes.

Notícia de L’Informatiu

Des que Joan Calabuig va vèncer en el procés de primàries i es va erigir com a candidat dels socialistes valencians a l’alcaldia de València, els seus esforços per desmarcar-se de les línies prèvies defensades pel seu partit en el cap i casal, i per oferir una imatge de candidat amb ofertes en positiu, han sigut més que notables. Una de les primeres campanades la va donar fa unes setmanes quan, enfront de l’oposició total dels portaveus en els Corts del seu partit a la ubicació d’un parc Ferrari en la capital del Túria, ell es va mostrar disposat al fet que la ciutat l’albergara, aclarint, això sí, que sempre que abans s’hagueren donat solucions a necessitats prioritàries (el que és el mateix que dir que no, però d’una manera més elegant). La setmana passada, en canvi, no li va importar capitalitzar el canvi de rumb del PSPV respecte al “pelotaso” de Mestalla, amb la retirada del recurs que haguera paralitzat la seua venda. No obstant això, fins ara no havia oferit un canvi de política tan notable com el que ahir va insinuar en uns desdejunis informatius.

I és que el candidat socialista a l’alcaldia de la ciutat, en un moment del seu discurs d’ahir en Los desayunos de la Agencia EFE, apuntava —segons arreplegava la nota difosa per l’agència— que en la seua visió del futur del barri del Cabanyal “no necessàriament hauria de desaparèixer una prolongació, però caldria replantejar-la per a reduir el seu impacte i acordar amb els veïns com es fa eixa arribada fins al mar”. A partir d’esta declaració, que xocava de ple amb la política de protecció i rehabilitació que ha defensat el PSPV almenys des de l’última dècada (i amb el seu projecte de La Pepri, recentment presentat), la resta de les seues declaracions (“el que necessita el Cabanyal és un pla integral pactat per les tres administracions i centrat en la rehabilitació d’habitatges, i instal·lar activitats i serveis que puguen rellançar el barri”; “en el tema del barri la Generalitat està absent i l’Ajuntament té una actitud despòtica que està en l’origen del problema”, etc.) ja tenien igual. El mal estava fet.

I els veïns quedaven estupefactes. “Jo no sé exactament què és açò d’una prolongació consensuada” comentava anit a l’Informatiu el vicepresident de l’Associació de Veïns del Cabanyal, Vicente Gallart: “Tot el que siga consensuar amb els veïns ho veig com un pas endavant, perquè fins ara l’ajuntament no ha volgut consensuar res; però l’important no és que hi haja més o menys enderrocaments, sinó quin és l’objectiu. Nosaltres la crítica que li fem a l’ajuntament no és que la prolongació tinga més o menys enderrocaments, sinó que no és un projecte pensat per a rehabilitar el barri”. Gallart, el qual afegia que “si l’objectiu que pretén Joan Calabuig és seguir obrint una avinguda a través del barri, poc consens crec que podrà trobar-ne’n”, preferia mostrar-se caut a l’hora de valorar les declaracions de Calabuig arreplegades per EFE. Bàsicament perquè és difícil entendre com es pot fer una “ampliació a mitges”. Potser, afegia el representant veïnal, “se li ha interpretat malament, perquè per descomptat el discurs del grup socialista sobre este tema fins al moment mai ha sigut en eixos termes”.

En l’àmbit polític, les reaccions eren més fortes. D’una banda el PP se centrava únicament a desmentir els atacs de Calabuig que titllaven de “despòtica” la seua actitud respecte al barri. Miquel Domínguez, regidor de Relacions amb els Mitjans de l’Ajuntament de València, assenyalava que el candidat socialista es mostrava “incapaç d’acceptar la voluntat democràtica dels valencians” i incidia, com en tantes altres ocasions, en el seu èxit electoral en les urnes del barri. No obstant açò, en tot moment evitava felicitar a Calabuig per abraçar, encara que fóra parcialment, la prolongació, potser a l’espera que arribara prompte un desmentit o matisació que a l’hora del tancament d’esta edició encara no s’ha produït.

Més dur amb la nova idea del socialista es mostrava el candidat a l’alcaldia d’Esquerra Unida, Amadeu Sanchís: “És un error del PSPV acceptar la prolongació encara que siga consensuada. Nosaltres, com Esquerra Unida, ens mantenim en la idea que el que necessita el Cabanyal és mantenir la seua trama urbana actual, sense cap tipus d’enderrocament, i a partir d’ací el que cal consensuar no és cap prolongació, sinó una rehabilitació. El que jo exigiria al PSPV és que pose damunt de la taula el pressupost que el govern central destinarà per a esta rehabilitació i fer complir l’ordre ministerial”. A més d’açò, Sanchís va titllar les declaracions d'”irresponsables”, tenint en compte que el Tribunal Constitucional encara ha de prendre una decisió sobre la legalitat dels enderrocaments. “Tots hauríem de mantenir les nostres posicions” afegia el candidat d’EU, que no podia evitar sentir-se “perplex” per unes declaracions que, segurament al llarg del dia de hui, encara portaran més cua.