Category Archives: mafia

corrupció, denúncia, especulació, mafia, Mislata, premsa

[Notícies de Mislata] Violència urbanística i extorsió a Mislata

La reorganització urbana que pateix el poble amb les darreres obres d’acondicionament dels carrers forma part d’una campanya d’extorsió de l’alcaldia per tal de justificar la construcció de parkings de mà de LUBASA i per tal de maquillar la “desaparició” de millions d’euros en l’adjudicació d’unes infraestructures que s’ha provat que no eren necessàries i han fet desaparèixer parcs i arbres de les nostres vides.

Vora tres anys de forat a Natra, on hi havia un espai públic engolit per les màquines especuladores del tàndem Corredera-LUBASA i que tants diners ens han costat al llarg d’estos anys.

La construcció de parkings es va amagar darrere d’una falsa prestació pública, d’un servei d’interés general que passà a ser de gestió privada per tal que els beneficis de la seua construcció i gestió anaren a les butxaques d’un especulador que li donarà la seua part a qui signés la seua viabilitat (d’açó en diem especulació).
Tot i la propaganda política i la manipulació mediàtica va resultar que els parkings que es van construir al parc príncep d’Astúries i a l’antic parc de “las dos tetas” no van ser rendibles i no es van vendre les places previstes.
Les conseqüències no es van fer esperar: l’empresa LUBASA es va fer enrere en la execució i va convertir una de les places centrals del poble en un forat, que tot i haver resultat una vergonya pública i reconeguda pel veïnat al llarg de tant de temps, no ha derivat en cap protesta massiva ni en cap acció que siga ressenyable, cosa que mostra el nivell de submissió de la gent que viu en aquesta població.

El cas és que la violència urbanística avui continúa i el forat de Natra camina de la mà d’un forat econòmic a l’alcaldia.

Han anat per feina:

-Sancions econòmiques indiscriminades per part dels agents torturadors de la policia municipal ( cap mesura contra els agents amb sentències judicials per agressions a veïns i/o veïnes)
-Pujada de l’IBI i taxes municipals que han recaigut directament sobre les nostres esquenes.
-Reconstrucció dels carrers del poble i desaparició de un fum de places d’aparcament gratuïtes amb l’excusa de l’eliminació de barreres arquitectòniques i peatonalització del “casc antic” (si és que hi ha alguna cosa al poble que es puga anomenar així)

La “bol·lardització” del poble, la desaparició misteriosa de un gran nombre de places d’aparcament a molts carrers de Mislata respon a una tàctica d’assetjament cap a la gent del poble, extorsionant-nos amb multes i segrestos de cotxes per tal de fer-nos comprar places de garatge als parkings de LUBASA, crear una falsa necessitat i imposar-nos les despeses de la seua fallida aposta especulativa.

Poc a poc els carrers han deixat de ser espais públics gratuïts per a passar a ser uns corredors privatius que ens porten de la casa al treball (si en tens) on només hi ha espai per als aparador comercials en horari de venda.
La por cap a les relacions personals i cap a l’extranger que s’afanen en inocular-nos des de la premsa i la televisió, òrgans de gestió del pensament únic, han fet que els carrers hagen estat tomats militarment per les diverses policies. Ens volen tancar a casa amb pany, han ficat toc de queda per les nits (com quan el Franco, encara que més democràticament). Diariament podem obsevar la razzia contra la migració als nostres carrers. Detenen, regiren i tracten de manera indigna a persones per el seu color de pell o la seua condició social.

Mislata s’ha convertit en una presó. Només nosaltres podem acabar amb aquesta situació de violència institucional a tots el nivells: econòmic, urbanístic, racista, polític…

I tu, què dius?

*** Més informació sobre la violència urbanística del tàndem especulatiu Corredera- LUBASA i el forat de Natra:

Fiscalia Anticorrupció i l’Ajuntament, investigació sobre Lubasa
Mago de Oz, Cortina de fum
LUBASA i la ruïna d’un poble
Metro cuadrado de aparcamiento mislatero a precio de piso madrileño
Natra o l’altra zona 0
LUBASA i Corredera. Com el diners es perden a NATRA.
El PSOE denuncia el pago de 2 millones más a Lubasa en concepto de beneficio industrial por los aparcamientos.
El PSPV alerta del pago de 1,7 millones en intereses para acabar los aparcamientos de Lubasa.
Natra, el video sobre el Forat de la Vergonya.
Forat de Natra, una vergonya increíble.
LUBASA i Corredera, culpables del Forat
Vergonya en la gestió dels parkings a Mislata

Anticapitalisme, Crítica, Dignitat, esports, exèrcit, mafia, multinacionals, SIDA, Sud-Àfrica, tortuga

[Sud-Àfrica] Quins motius tenim per rebutjar el Mundial de Sud-àfrica?

Eufòria o fàstic, el Mundial de Sud-Àfrica està provocant tota mena d’emocions arreu del món relacionades amb el món del futbol i amb les banderes que hi participen.

Des d’una òptica independentista revolucionària el fàstic neix en veure com els ocupants polítics del nostre país exhibeixen a bombo i plateret i sense enrojolar-se ni sentir cap mena de vergonya uns símbols imperialistes, tacats de sang -tal com apunta la imatge-, feixistes. Però independentment de que hi jugui la selecció enemiga, hem de rebutjar el Mundial de Sud-àfrica només per això, o hi ha més motius?

6 milions de persones amb sida

Per alguns Sud-àfrica només és la seu de la Copa del Món de Futbol 2010, i amb prou feines havien girat la vista cap aquell país. Però Sud-àfrica no és una seu esportiva, és un dels països que acumula més virulentament la xacra del continent africà: la sida. Aprofitant el Mundial s’hauria d’haver pogut fer pedagogia al món sobre la situació sud-africana, explicant almenys la situació del país que acull el Mundial, per fer context, però no, no es pot esperar tant dels aficionats al futbol ni molt menys dels que en tenen el monopoli. Sud-àfrica és, només, un territori més on celebrar-hi l’esdeveniment, és sòl. La realitat del país és crua, i com sempre, millor ocultar-la per no remoure l’estómac dels farts del primer món. Però per Sud-àfrica el món és la misèria, els refugiats, l’explotació, l’espoli i la fam, com sol passar amb els oblidats al servei del primer món.

Però allà, la realitat és que gairebé una població com la del Principat sencer, és a dir, sis milions de persones, pateixen la sida. I és que Sud-àfrica és un dels països amb major taxa d’infeccions de VIH. La realitat de Sud-àfrica és una realitat en què els milions es malgasten en un mundial de futbol per entretenir el món, mentre el gruix de població autòctona no té ni accés als tractaments per pal•liar el virus de la sida. A més, segons revela Canal Solidari, 1.400 persones s’infecten cada dia pel virus del VIH, només el 40% dels adults que necessiten tractament antiretroviral hi accedeixen i 1.000 persones moren dia a dia només a Sud-àfrica, el país del Mundial. Dos milions i mig de nens ja han quedat orfes. Ens sona no? Com sempre, uns pateixen misèria i mancances perquè uns altres evadeixin la ment davant d’una pantalla tot gratant-se la panxa. Un cop més, siente la roja, el roig de la sang que vessen les 365.000 persones que moren cada any víctima de la sida. 1.000 persones cada dia sí que senten la maleïda roja.

6.000 milions gastats pel Mundial al món de la misèria

S’estima -perquè no es fa- que Sud-àfrica hauria de destinar anualment 1.500 milions de dòlars en prevenció i tractament del VIH/sida. Doncs bé, el Mundial ha costat gairebé tres vegades més: 6.100 milions de dòlars, -1.100 la FIFA, 5.000 el govern sud-africà- més els que encara es gastaran; quatre anys de tractaments. A causa de la xacra de la sida, l’esperança de vida sud-africana ha caigut nou anys des del 1990, i els nivells de desigualtat són els més alts del món. L’accés a la sanitat reflecteix clarament no només aquesta desigualtat, sinó també el llegat del apartheid, amb clares diferències en funció de la raça.

Tenint en compte que 1.000 persones moren cada dia en part per culpa dels 1.500 milions que no s’inverteixen en tractaments, amb els diners que es gasta el mundial evitarien la mort de més d’un milió de persones que moren perquè aquell que porta aquella samarreta vermella pels carrers de Barcelona s’ho passi bé una hora i mitja i en acabat, si està content, tiri quatre petards molestos per tots els que pateixen la roja, sigui quina sigui. Això sense comptar-hi els 3.800 milions que s’ha gastat el país en adequar infraestructura i construir nous estadis per acollir el Mundial en condicions i agradar els forans cofois. Mentre ells es miren el partit de la selecció espanyola, algú està morint de sida a Sud-àfrica.

A Sud-àfrica per imposició, és clar

La FIFA, l’organisme internacional que ostenta el monopoli del futbol mundial, ha triat Sud-àfrica no pas perquè el govern del país s’hagi oferit, sinó perquè ha fet signar al govern uns contractes per tal de poder albergar el Mundial. Un membre del govern que preferia mantenir-se a l’anonimat, citat per City Press i recollit per La Directa, es referia a la FIFA com “una colla de goril•les” i “uns mafiosos”. El Mundial que la FIFA ha imposat a Sud-àfrica simbolitza la més vil representació del futbol fet negoci.

Hisenda diu no saber quants diners deixarà d’ingressar el govern sud-africà per aquesta imposició de la FIFA, però el Servei de Taxes Duaneres va xifrar en 10 milions d’euros només els béns importats fins l’abril passat.

Entre les imposicions de la FIFA hi ha la remodelació de l’estadi Green Point de Ciutat del Cap, que va tenir un cost de més de quasi 60 milions d’euros i que va haver de ser construït de nou per exigències de la FIFA perquè el camp preexistent de la ciutat quedava massa a prop dels barris marginals. Segons un informe de la FIFA “mil milions d’espectadors no poden veure barraques i pobresa a aquesta escala”. Per altra banda, com que una de les pors més grans de la FIFA era l’alt nivell de criminalitat que hi ha a Sud-àfrica va exigir -a més d’una inversió en seguretat de més de 150 milions d’euros i la contractació de 40.000 nous policies- la creació de 56 tribunals especials, amb fiscalia inclosa, per jutjar de forma immediata els delictes comesos en relació al Mundial.

Si els drets humans ja són escassos a Sud-àfrica, amb aquesta Copa del Món els pocs que hi puguin haver han estat severament violats.

Malgrat tot, no tothom veu només aquesta cara de la moneda, com El Temps, que en un article destaca que el Mundial tindrà un impacte en la història “semblant a l’alliberament de Nelson Mandela i la celebració de les eleccions democràtiques del 1994, que van posar fi al règim segregacionista de Sud-àfrica” o que l’organització de la copa del Món de futbol aportarà a Sud-àfrica un creixement econòmic del 0,5% del PIB. Un dels periodistes esportius més famosos dels EUA, però, s’ha endinsat al mon sud-africà i afirma: “La Copa del Món, lluny d’ajudar a canviar aquesta situació, és només una lupa que amplifica tots els defectes d’aquest sistema post-apartheid”. El creixement del PIB que pugui derivar del Mundial costarà un elevat preu pel país -en inversió pública- i per la població. “El problema és que s’ha hipotecat gran part del pressupost públic en unes infraestructures que reforcen el model de desenvolupament neoliberal en comptes de centrar-se en una aposta social i sostenible”, explica Patrick Bond, professor d’economia de la Universitat de Kwa Zulu Natal.

Per què no veuen que estic trist?
Per què no se n’adonen que el món no és tan bonic.
N’hi ha que passen gana,
n’hi ha molts a la guerra,
i ells sols parlen del seu futbol.

Cançó del noi dels cabells llargs,
Jordi Batiste (Els tres tambors) Intèrpret: Refugi]

Hi ha altres mundials?

Mentre tots els mitjans de comunicació de masses tenen la mirada posada en el Mundial de Sud-àfrica, els que hi estan en contra aviat es desplaçaran al Brasil, on del 19 al 26 de setembre 64 equips competiran a la 8a edició de la Copa del Món dels Sense Sostre, un torneig de futbol que té per objectiu combatre les altes xifres de sense sostre al món. Segons assenyala Canal Solidari, el 73% dels jugadors que han participat en algun de les edicions d’aquesta copa del món han millorat la seva vida, deixant enrere les drogues i l’alcohol, trobant feina educació, casa, reunint-se amb les seves famílies i fins i tot convertint-se en jugadors o entrenadors i creant empreses de caràcter social que ajuden a altres persones sense llar poder canviar les seves vides.

64 països, entre els quals no hi ha l’estat espanyol però sí que hi ha Palestina, per exemple, participen en aquest Mundial alternatiu. Per què no la selecció dels Països Catalans?

detencions, forces de seguretat, Impunitat, infopunt, mafia, premsa, València

[València ciutat] Cinco agentes detenidos por pertenecer a una mafia policial en Valencia

Cinco policías nacionales fueron detenidos el viernes en Valencia en una operación contra la delincuencia organizada tras varios meses de arduas investigaciones. Los cinco agentes están acusados de pertenecer a una mafia policial que presuntamente habría mantenido contactos con varios traficantes que distribuyen sustancias estupefacientes en la ciudad de Valencia, según informaron ayer fuentes jurídicas.
Además, los supuestos policías corruptos también habrían facilitado información a una banda de delincuentes especializados en el robo de empresas por el método del butrón, según se desprende de las investigaciones policiales. Los detenidos, uno de ellos adscrito a la Policía Autonómica, pasarán en las próximas horas a disposición del juez que instruye el caso.
Tras informarles de los motivos de su detención y leerles sus derechos, los agentes fueron incomunicados en diferentes calabozos de Valencia. Dos de ellos se acogieron a su derecho de no declarar al entender que no había pruebas incriminatorioas contra ellos. Después de obtener varias pruebas de la supuesta mafia policial, agentes de la Unidad de Asuntos Internos (UAI) de la Policía Nacional se hicieron cargo de las investigaciones que culminaron con los arrestos practicados el pasado viernes.
Antes de las detenciones, los sospechosos fueron sometidos a una estrecha vigilancia por parte de policías de paisano. Cuatro de los presuntos policías corruptos están destinados en la Comisaría de Tránsitos.
Entre las pruebas que se entregarán en las próximas horas al juez se encuentran varias grabaciones de las escuchas telefónicas realizadas a varios de los detenidos. El juez que instruye el caso ha decretado el secreto del sumario, por lo que la Jefatura Superior de Policía de Valencia y la Delegación del Gobierno en la Comunitat Valenciana no facilitaron ayer ninguna información al respecto.
La operación contra la supuesta mafia policial continúa abierta y en las próximas horas podrían practicarse nuevas detenciones. Uno de los detenidos es un oficial del Cuerpo Nacional de Policía.
En julio de 2008, la sección cuarta de la Audiencia Provincial de Valencia condenó al policía nacional M. G. T., destinado en Valencia, a 12 años de prisión por el robo de 20 kilos de cocaína de la Jefatura Superior de Policía de Valencia. Los hechos delictivos se registraron en julio de 2006. Su cómplice y ladrón confeso del estupefaciente, J. L. A. G., fue condenado ca 10 años de prisión. Este agente ya confesó plenamente los hechos ante el tribunal y aceptó el castigo que la justicia le impuso.
El otro acusado dijo ser “víctima de una venganza”, juró y perjuró no saber nada del tema y aseguró que estaba pasando un infierno de trastornos psiquiátricos desde los hechos. Pero la Audiencia de Valencia no dio credibilidad a la versión ofrecida por el segundo de los procesados. No sólo eso, sino que lo consideró, “sin duda ninguna”, como el inductor e ideólogo del robo de la cocaína.

Las provincias.