Eufòria o fàstic, el Mundial de Sud-Àfrica està provocant tota mena d’emocions arreu del món relacionades amb el món del futbol i amb les banderes que hi participen.

Des d’una òptica independentista revolucionària el fàstic neix en veure com els ocupants polítics del nostre país exhibeixen a bombo i plateret i sense enrojolar-se ni sentir cap mena de vergonya uns símbols imperialistes, tacats de sang -tal com apunta la imatge-, feixistes. Però independentment de que hi jugui la selecció enemiga, hem de rebutjar el Mundial de Sud-àfrica només per això, o hi ha més motius?

6 milions de persones amb sida

Per alguns Sud-àfrica només és la seu de la Copa del Món de Futbol 2010, i amb prou feines havien girat la vista cap aquell país. Però Sud-àfrica no és una seu esportiva, és un dels països que acumula més virulentament la xacra del continent africà: la sida. Aprofitant el Mundial s’hauria d’haver pogut fer pedagogia al món sobre la situació sud-africana, explicant almenys la situació del país que acull el Mundial, per fer context, però no, no es pot esperar tant dels aficionats al futbol ni molt menys dels que en tenen el monopoli. Sud-àfrica és, només, un territori més on celebrar-hi l’esdeveniment, és sòl. La realitat del país és crua, i com sempre, millor ocultar-la per no remoure l’estómac dels farts del primer món. Però per Sud-àfrica el món és la misèria, els refugiats, l’explotació, l’espoli i la fam, com sol passar amb els oblidats al servei del primer món.

Però allà, la realitat és que gairebé una població com la del Principat sencer, és a dir, sis milions de persones, pateixen la sida. I és que Sud-àfrica és un dels països amb major taxa d’infeccions de VIH. La realitat de Sud-àfrica és una realitat en què els milions es malgasten en un mundial de futbol per entretenir el món, mentre el gruix de població autòctona no té ni accés als tractaments per pal•liar el virus de la sida. A més, segons revela Canal Solidari, 1.400 persones s’infecten cada dia pel virus del VIH, només el 40% dels adults que necessiten tractament antiretroviral hi accedeixen i 1.000 persones moren dia a dia només a Sud-àfrica, el país del Mundial. Dos milions i mig de nens ja han quedat orfes. Ens sona no? Com sempre, uns pateixen misèria i mancances perquè uns altres evadeixin la ment davant d’una pantalla tot gratant-se la panxa. Un cop més, siente la roja, el roig de la sang que vessen les 365.000 persones que moren cada any víctima de la sida. 1.000 persones cada dia sí que senten la maleïda roja.

6.000 milions gastats pel Mundial al món de la misèria

S’estima -perquè no es fa- que Sud-àfrica hauria de destinar anualment 1.500 milions de dòlars en prevenció i tractament del VIH/sida. Doncs bé, el Mundial ha costat gairebé tres vegades més: 6.100 milions de dòlars, -1.100 la FIFA, 5.000 el govern sud-africà- més els que encara es gastaran; quatre anys de tractaments. A causa de la xacra de la sida, l’esperança de vida sud-africana ha caigut nou anys des del 1990, i els nivells de desigualtat són els més alts del món. L’accés a la sanitat reflecteix clarament no només aquesta desigualtat, sinó també el llegat del apartheid, amb clares diferències en funció de la raça.

Tenint en compte que 1.000 persones moren cada dia en part per culpa dels 1.500 milions que no s’inverteixen en tractaments, amb els diners que es gasta el mundial evitarien la mort de més d’un milió de persones que moren perquè aquell que porta aquella samarreta vermella pels carrers de Barcelona s’ho passi bé una hora i mitja i en acabat, si està content, tiri quatre petards molestos per tots els que pateixen la roja, sigui quina sigui. Això sense comptar-hi els 3.800 milions que s’ha gastat el país en adequar infraestructura i construir nous estadis per acollir el Mundial en condicions i agradar els forans cofois. Mentre ells es miren el partit de la selecció espanyola, algú està morint de sida a Sud-àfrica.

A Sud-àfrica per imposició, és clar

La FIFA, l’organisme internacional que ostenta el monopoli del futbol mundial, ha triat Sud-àfrica no pas perquè el govern del país s’hagi oferit, sinó perquè ha fet signar al govern uns contractes per tal de poder albergar el Mundial. Un membre del govern que preferia mantenir-se a l’anonimat, citat per City Press i recollit per La Directa, es referia a la FIFA com “una colla de goril•les” i “uns mafiosos”. El Mundial que la FIFA ha imposat a Sud-àfrica simbolitza la més vil representació del futbol fet negoci.

Hisenda diu no saber quants diners deixarà d’ingressar el govern sud-africà per aquesta imposició de la FIFA, però el Servei de Taxes Duaneres va xifrar en 10 milions d’euros només els béns importats fins l’abril passat.

Entre les imposicions de la FIFA hi ha la remodelació de l’estadi Green Point de Ciutat del Cap, que va tenir un cost de més de quasi 60 milions d’euros i que va haver de ser construït de nou per exigències de la FIFA perquè el camp preexistent de la ciutat quedava massa a prop dels barris marginals. Segons un informe de la FIFA “mil milions d’espectadors no poden veure barraques i pobresa a aquesta escala”. Per altra banda, com que una de les pors més grans de la FIFA era l’alt nivell de criminalitat que hi ha a Sud-àfrica va exigir -a més d’una inversió en seguretat de més de 150 milions d’euros i la contractació de 40.000 nous policies- la creació de 56 tribunals especials, amb fiscalia inclosa, per jutjar de forma immediata els delictes comesos en relació al Mundial.

Si els drets humans ja són escassos a Sud-àfrica, amb aquesta Copa del Món els pocs que hi puguin haver han estat severament violats.

Malgrat tot, no tothom veu només aquesta cara de la moneda, com El Temps, que en un article destaca que el Mundial tindrà un impacte en la història “semblant a l’alliberament de Nelson Mandela i la celebració de les eleccions democràtiques del 1994, que van posar fi al règim segregacionista de Sud-àfrica” o que l’organització de la copa del Món de futbol aportarà a Sud-àfrica un creixement econòmic del 0,5% del PIB. Un dels periodistes esportius més famosos dels EUA, però, s’ha endinsat al mon sud-africà i afirma: “La Copa del Món, lluny d’ajudar a canviar aquesta situació, és només una lupa que amplifica tots els defectes d’aquest sistema post-apartheid”. El creixement del PIB que pugui derivar del Mundial costarà un elevat preu pel país -en inversió pública- i per la població. “El problema és que s’ha hipotecat gran part del pressupost públic en unes infraestructures que reforcen el model de desenvolupament neoliberal en comptes de centrar-se en una aposta social i sostenible”, explica Patrick Bond, professor d’economia de la Universitat de Kwa Zulu Natal.

Per què no veuen que estic trist?
Per què no se n’adonen que el món no és tan bonic.
N’hi ha que passen gana,
n’hi ha molts a la guerra,
i ells sols parlen del seu futbol.

Cançó del noi dels cabells llargs,
Jordi Batiste (Els tres tambors) Intèrpret: Refugi]

Hi ha altres mundials?

Mentre tots els mitjans de comunicació de masses tenen la mirada posada en el Mundial de Sud-àfrica, els que hi estan en contra aviat es desplaçaran al Brasil, on del 19 al 26 de setembre 64 equips competiran a la 8a edició de la Copa del Món dels Sense Sostre, un torneig de futbol que té per objectiu combatre les altes xifres de sense sostre al món. Segons assenyala Canal Solidari, el 73% dels jugadors que han participat en algun de les edicions d’aquesta copa del món han millorat la seva vida, deixant enrere les drogues i l’alcohol, trobant feina educació, casa, reunint-se amb les seves famílies i fins i tot convertint-se en jugadors o entrenadors i creant empreses de caràcter social que ajuden a altres persones sense llar poder canviar les seves vides.

64 països, entre els quals no hi ha l’estat espanyol però sí que hi ha Palestina, per exemple, participen en aquest Mundial alternatiu. Per què no la selecció dels Països Catalans?