Fa més de tres setmanes que un moviment social a gran escala s’està movent a l’Estat francès, la reforma de les pensions ha estat el seu punt de partida.

Sabem que s’està fent de tot per fer que l’arma de la vaga sigui el menys efectiva possible. L’estat utilitza, d’una banda, les eines del dret, els obstacles legals i les requisicions; i de l’altra, l’atomització i segmentació que resulta de trenta anys de re-estructuració, per neutralitzar la capacitat destructiva de la vaga. Els dies de protestes massives, amb els seus efectes limitats, tenen com objectiu buscar la seva legitimitat per créixer i anar més enllà del marc imposat pels sindicats.

És a través del bloqueig, especialment als punts estratègics dels sectors de la petroquímica i del transport, que el moviment s’ha atorgat a si mateix els mitjans per intensificar la lluita, malgrat els intents del govern i dels mitjans de comunicació de separar les “bones vaguistes” de les bloquejadores, com s’ha fet des de fa temps entre manifestants pacífiques i manifestants violentes. Però tinguem-ho clar! És la mateixa distinció entre qui té legitimitat per lluitar i qui no, el que és necessari trencar. D’aquesta manera, van ser les estudiants de les universitats, les que, aterrant tot estavellant-se dins del moviment, van practicar bloquejos d’establiments i grans vies, així com disturbis multitudinaris per expressar la seva ràbia contra l’estat i les comoditats.

Per totes aquelles que creieu que la reforma és només una part de la deterioració de les nostres condicions de vida; per totes aquelles que no teniu els mitjans directes per bloquejar la producció però que heu refusat la resignació; per totes les que creieu que és necessari anar més enllà de les separacions categòriques mantingudes pel capital; per totes vosaltres, la pràctica del piquet volador [1] us pot ser útil: reforçant bloquejos que ja existeixen, així com creant-ne de nous on considereu que puguin ser efectius; però sobretot, com una via per trobar-nos i coordinar-nos.

Els sindicats, d’acord amb el govern i els mitjans, sembla que ara xiulen la fi del joc i anuncien que el moviment mai més continuarà. Però la ràbia, difusa i persistent, suggereix el contrari del que aquests publiciten: No és el final de la lluita si no el començament de la seva fi! Ens buscarem a nosaltres mateixes en una trobada per discutir el següent moviment…

Paris: Aneu a la Porte St Martin (Metro Strasbourg-St Denis) per una marxa de protesta sota la pancarta “Vaga, bloqueig, disturbi – totes les edats saquegen la seva caixa!”

Dimarts 19, al CICP, 21ter rue Voltaire, Madame Rue balls. Divendres 19h a l’IPC, 17 Quai de Charente, Metro Corentin Cariou. Les properes cites estaran anunciades sota el títol “Primer round: això continua!”.

[1] NdT: un piquet volador és una tècnica que ha estat emprada arreu de l’Estat francès, però sobretot a Rennes. És l’organització de grups petits que es distribueixen per tota la ciutat i bloquegen activitats, transports o la circulació. Aquests grups són una mescla de tot tipus de persones: estudiants, aturades, sindicalistes, etc.