“Tres tristes torres”. Aquesta consigna resumia fa ara quinze anys les primeres mobilitzacions per salvar el jardí botànic de València de l’amenaça representada pels negocis hotelers. Tres lustres després, el moviment cívic i veïnal de València, encapçalat per “Salvem el Botànic“, continua en la lluita per tal de recuperar l’entorn del jardí com a equipament públic per a tota la ciutat.

La història no ha de resultar estranya per a qualsevol veí del cap i casal. Els projectes especulatius han proliferat durant els últims anys en València, amb la connivència de l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana. Només l’oposició frontal de reductes de la societat civil organitzats en forma de “Salvem”, han impedit una desfeta major.

En el cas del jardí Botànic, la resistència ve de lluny. Tot comença a l’any 1995 quan l’Ajuntament de València aprova una figura urbanística anomenada Estudi de Detall, que preveu tres edificacions de vint altures (per a habitatges i hotel) als terrenys de l’antic pati d’entrada al col·legi de jesuïtes, junt al Jardí Botànic de València.

Davant l’amenaça que suposava aquesta iniciativa municipal, naix la plataforma “Salvem el Botànic” i s’organitza una manifestació que congrega a 10.000 persones en el llit del Túria. Els objectius es fixen amb contundència: preservar l’entorn del jardí -joia científica reconeguda internacionalment- i conservar el perfil urbà del centre històric.

Però l’enemic dona poques facilitats. Antonio Mestre, propietari d’un empori hoteler amb negocis en tot l’estat espanyol, ha insistit durant molts anys en executar els seus drets d’edificabilitat sobre el solar de la discòrdia. El fet de comptar ja amb un hotel molt a prop del solar de jesuïtes, a l’altre costat del riu, li genera suculentes expectatives.

Què es tracta de conservar? El Jardí Botànic de València es funda en 1567 però l’emplaçament actual data de fa dos segles. En els seus orígens va funcionar com a hort de plantes curatives i medicinals; en l’actualitat, s’ha convertit en un àmbit per al coneixement de la diversitat vegetal i la conservació de les espècies amenaçades. Destaca, de fet, per la col·lecció de palmeres, cactus i plantes crasses. El conflicte ha estat, des dels inicis, travessat per una història judicial de sentències i recursos, en els quals “Salvem el Botànic” ha invertit gran part de les seues energies. En 2006 la Generalitat Valenciana va declarar Bé d’Interés Cultural (BIC) el jardí Botànic i el seu entorn, cosa que va implicar una reducció de les plantes inicialment previstes per al hotel.

Tres anys després, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ) dóna la raó a Antoni Mestre, que havia presentat un recurs contra la disminució de les altures establerta en el BIC. D’aquesta manera l’hoteler podia dur a terme la seua idea: una luxosa edificació d’onze plantes i 44 metres d’alt.

“Aquesta decisió judicial va suposar un colp molt dur”, afirma Pasqual Requena, de la coordinadora “Salvem el Botànic”. El cas està, després d’un recurs de l’organització veïnal, a l’espera que el Tribunal Suprem dicte finalment sentència. Aquest interminable litigi no ha impedit, però, la protesta i les mobilitzacions al carrer, de vegades amb fórmules singulars com els lúdics pares noels verds.

Julià de Marcelo, un veterà de les lluites veïnals a València, qualifica de “miracle” que no s’haja construït junt al Botànic “sobretot perquè altres espais de la ciutat s’han devastat”. “S’ha aconseguit la transferència de dos terços de l’edificabilitat de Jesuïtes a d’altres solars de la ciutat, cosa que implica un rescat parcial però també que, gràcies a la permuta, l’hoteler conserve els guanys en altres solars de València”, explica. De la mateixa opinió és Pasqual Requena. “Ha estat un èxit col·lectiu preservar de la construcció l’entorn del Botànic en quinze anys”. I recorda algunes petites victòries, com l’obertura del Jardí de les Hespèrides junt al Botànic o la declaració de Bé d’Interés Cultural (BIC).

Després d’anys de litigi, en quin punt es troba actualment el conflicte?

Salvem el Botànic parla de “paràlisi”. Continua en fase de redacció el Pla de Protecció de l’Entorn del Botànic i el nou Pla General de València, que se tramita en aquests moments, tampoc no introdueix cap novetat que apunte cap a un rescat definitiu del solar de Jesuïtes. I, per si fora poc, s’eternitza la sentència definitiva del Tribunal Suprem.

Mentrestant, Antoni Mestre juga a diferents bandes, sense cap escrúpol. Negocia amb l’Ajuntament de València, després de molts anys de negar-se al diàleg, una solució definitiva i pactada que el beneficie, al temps que ha demanat una compensació de 40 milions d’euros a la Generalitat per “lucre cessant”. El que sembla innegable en aquesta conjuntura és la bona predisposició dels moviments socials. L’urbanista i membre de Salvem el Botànic, Carles Dolç, assenyala uns dels trets que caracteritzen els col·lectius veïnals de la ciutat de València: “Fem sempre propostes en positiu; fa dotze anys que l’Ajuntament coneix nou propostes alternatives a l’edificació del Botànic, impulsades des de la societat civil”.

L’última de totes resulta beneficiosa per al conjunt de la ciutat i, fins i tot, per a l’hoteler. Consisteix en passar l’edificabilitat del solar de Jesuïtes a l’altra banda del riu, on es troba un edifici d’ El Corte Inglés, el Centre Comercial Nuevo Centro i un hotel d’Expogrupo, el titular del qual es Antoni Mestre. Un lloc immillorable perquè l’empresari continue lucrant-se. Dolç assenyala que el fonamental d’aquestes propostes és que no plantegen “problemes socials, humans o territorials en altres llocs de la ciutat i que, en cap cas, suposen una despesa pública”. Nombrosos advocats, arquitectes i estudiants, entre d’altres col·lectius, s’han implicat en l’elaboració tècnica dels projectes.