Acaparadors de portades a premsa, manipuladors de la realitat, ideòlegs de l’espectacle, censors de la plaça de València, repressors i autodenominades autoritats a la “SpanishRevolution” de València, agressors en grup que han portat a la detenció de persones en les rodalies de la plaça, reformistes concienciats, ací teniu dos exemples de eixos supossats agents aïllats que no tenen res a vore amb l’organització i l’assemblea de coordinadores de la plaça diu no tolerar:

El que ix al principi parlant amb el micro, autoproclamat heroi de l’acampada, es dedica a “hacer historia“, és qui va penjar l’event al feisbuc.
Dialéctica pròpia de polític i recuperador, un plaer parlar en d’ell i el seu ego.

Protagonista de diferents enfrontaments a la plaça amb gent que expressava la seua opinió política en un supossat espai de pluralitat, encara que només té cabuda el seu discurs de reformisme de la llei electoral. Exercici de repressió censora digne de “Rebel·lió en la granja”.

Sembla que el documental que s’està gravant amb el nom “diario de una acampada” també és a càrrec de ATTAC TV.

*********************************************

Los lemas que lucen en la entrada del metro de Sol son muy conocidos para históricos activistas como Ricardo García Zaldívar, de 65 años, presidente de Attac España. Su organización ha estado apoyando las ideas contra el neoliberalismo que inundan las pancartas. “Es un movimiento espontáneo, pero que estábamos esperando debido a la marginación de los problemas reales. Se sublevan contra Wall Street y piden que los banqueros vayan a la cárcel. Eso es Attac puro“, explica García Zaldívar.

Llegeix la resta de l’article en Púbico