Persones individuals properes a diversos col·lectius transfeministes, volíem dedicar un dia a parlar sobre com l’Estat, mitjançant les seues lleis i el seu sistema mèdic, s’introdueix a les nostres vides, als nostres cossos. Açò en realitat ja ho hem fet algunes vegades, com a les jornades de l’octubre trans o a diferents activitats dels col·lectius de gènere del Nido. Però ara volíem tornar a centrar-nos en una part més invisibilitzada encara, el cas de les persones intersexuals.
Aquestes persones pateixen la violència del sistema mèdic al moment del seu naixement. Al ser persones que presenten uns genitals que no poden ser encaixats ni com a masculins ni com a femenins (bé perque son ambigus, perque no coincideixen amb els seus cromosomes corresponents, o no poden ser funcionals com un micropenis, o un clítoris hiperdesenvolupat, i així amb desenes de probabilitats) són sotmeses a intervencions quirúrgiques de reasignació sexual molt serioses abans dels 3 mesos. Es veu de nou com l’homofòbia institucional sorgeix a l’hora de denominar uns genitals com a disfuncionals, sols perque no poden funcionar d’una manera heterosexual (la funció única del penis es penetrar una vagina des d’un punt heteronormatiu).
De vegades tenen que “donar la volta” i canviar-li el sexe de nou (més operacions) quan la persona entra en la pubertat i aflora el seu sistema hormonal. De vegades en aquestos casos, esborren tot tipus de documents, records, fotos, que puguin desvetllar que no sempre ha sigut com pensava que era. Pressionen als familiars a no parlar d’eixe moment de la seua vida, entrant en un cercle de mentides i secrets per part de la família i els metges. Un exemple que passa molt a sovint es que la persona cregui que es transsexual, ja que es sent d’un gènere que no s’adapta al seu sexe i descobreix al pas del temps que va nàixer com a “xic” encara que portava uns cromosomes XX.
Algunes famílies no cedeixen front les pressions del metges i els psicòlegs (les pressions socials de que no van a ser acceptats, no podran adaptar-se etc) i deixen que els seus fills decideixen. Cada vegada més, algunes persones intersexuals s’afirmen, i s’impliquen en lluites contra el binarisme “dos sexes-dos gèneres” i contra les intervencions de reassignació sexual a bebés.
