Category Archives: Resisteència

[Llibres] “Treball, precarietat i resistències”

La distri Comú publica el llibre “Treball, precarietat i resistències”
Des de COMÚ us informem que ja us podeu fer amb la nostra darrera referència editorial: el llibre “Treball, precarietat i resistències. Una aproximació local i heterogènia des dels col·lectius de la Plana”. Coordinat entre el nostre company i sociòleg Raül Beltran i el col·lectiu Comú, el llibre pretén abordar aspectes com el treball assalariat, treball domèstic, atur, precarietat, sindicalisme, moviment obrer,… d’una manera local i col·lectiva. Mitjançant les aportacions de la Xarxa Feminista de la Plana, SOV-CNT de la Plana, CGT, COS, Ànima Llibertària, Chema Berro, Nil Rotger, Josep Lluís Blàzquez, Casal Popular de Castelló, Observatori Social de Castelló i Raül Beltrán, ens aproximem a diferents visions i interpretacions del treball, l’actua context de crisi a la Plana, etc. Qüestions que han esdevingut enclavaments centrals de les reivindicacions col·lectives i maldecaps individuals. Termes al voltant dels quals s’han vertebrat una part important de les lluites obreres i agendes dels moviments socials.

A banda de les aportacions de col·lectius i organitzacions, el llibre també es completa amb altres textos d’aportacions individuals. D’entrada, una sèrie de textos a mode d’apunts i reflexions introductòries, que serveixen una mica per centrar-nos amb dades, aproximacions i lectures més personals a la qüestió del treball, precarietat, crisi i misèries relacionades. I per altra banda, tancant el llibre, hem volgut afegir una sèrie d’aportacions orientades més a la memòria d’experiències obreres concretes com són les lluites a les fàbriques de les dècades dels 60 i 70, o els conflictes i situació actual a la indústria del taulell. Aportacions breus i concretes, però que cal considerar com a prou valuoses si atenem a la manca de testimonis escrits o a la desmemòria i silenci còmplice dels mitjans de comunicació locals envers conflictes i situacions d’abusos com els que viuen les i els treballadors de la ceràmica a les nostres comarques.
Per altra banda, volem destacar el fet que el llibre servisca una mica prendre el pols als discursos generats des dels col·lectius de la Plana en aquest 2010, així com per deixar testimoni del que es rondina des dels moviments de base d’ací.

El llibre es pot aconseguir per 6 euros a la Distri Comú i a la barra del Casal Popular de Castelló. També es pot demanar per correu a: districomu@hotmail.com
D’igual manera, si no vas bé de diners, i estàs interessat/da en el llibre, ens ho comentes al nostre e-mail, i t’enviem sense cap problema el PDF del llibre i portades, per a que t’ho imprimisques, li pegues una ullada, o el que vullgues,… En breu ho penjarem també a un servidor -ho estem acabant d’enllestir- per a que s’ho descarregue qui vullga.

També es pot aconseguir ja en altres punts de venda com:
Llibreria Argot | carrer Sant Vicent 16. Castelló.
Llibreria La Ciutat Invisible | carrer Riego 35. Sants, Barcelona.
Restaurant Terra d’Escudella | carrer Premià 20. Sants, Barcelona.
Llibreria El Lokal | carrer de la Cera 1 bis. El Raval, Barcelona.
Ateneu Llibertari Estel Negre | Palau Reial, 9. Palma de Mallorca.

[México] Atenco una nueva victoria contra el sistema.

Atenco una nueva victoria contra el sistema.
Escrito por: Sonrics.
San Salvador Atenco, Estado de México. 2 de julio 2010.
Después de más 30 horas de espera final y 4 años de lucha constante se logra finalmente la liberación de los 3 presos políticos de Atenco recluidos en el penal de máxima seguridad del Altiplano; Ignacio del Valle, Felipe Álvarez y Héctor Galindo por fin están en la calle.
Son las 2:30 de la madrugada, se encienden 4 montones de llantas sobre la carretera Texcoco-lechería; fuegos artificiales iluminan el cielo quieto de San Salvador Atenco, es la señal de que ya vienen; de que va llegando la caravana con los 3 ex presos políticos, lo cual enciende los ánimos entre la población que salió a recibirlos.
Un jubilo pocas veces visto se desata en un pueblo ejemplar para las resistencias globales, lagrimas de alegría brotan de las personas al ver llegar la caravana procedente de uno más de los centros de exterminio mexicanos, mujeres ancianas, jóvenes y niñas se abalanzan sobre el convoy y lloran al ver a sus familiares libres; gritos y consignas encienden el calor que rompe con el frio que se empezaba a sentir en el pueblo, el frio, el miedo y la desesperanza que hace 4 años rondaban estas tierras, hoy se han borrado.
La lucha por la vida que llevaron estas 3 personas y los demás presos políticos que arrojo el salvaje operativo militar los días 3 y 4 de mayo del 2006 hoy cierra un ciclo pero no la lucha, porque como gritaban en el centro de este municipio ¡vamos por la libertad de América (del Valle)! hija de Ignacio y sobre quien se encuentra una orden de aprensión pendiente, después de 4 años y 207 detenidos hoy todos se encuentran en la calle, gozando de lo más preciado para el ser humano, la libertad; sin embargo el caso de América parece vislumbrarse a favor después de la excarcelación de sus compañeros, “tenemos que seguir hasta sacarla de su exilio” gritan los asistentes, que numerosos estuvieron aguardando la hora de ver y sentir la libertad de cerca.
Pasan ya de las 4 de la madrugada y nadie se mueve del centro de Atenco, la emoción crece con cada palabra que pronuncian los oradores convertidos en símbolo y ejemplo de lucha, Héctor Galindo se compromete con el padre de Alexis Benhumea a seguir el caso de cerca para encarcelar a los responsables de la muerte del estudiante universitario, se recuerda a la gente que se ha ido físicamente en estos 4 años de lucha, los nombres de Alexis, Javier, Luisa y Panchito estremecen los corazones valientes de los pobladores de Atenco, “aquí nadie se raja” se oye un voz; Adán Espinoza perseguido político, recuerda cada momento del brutal operativo policiaco y a pesar de haber estado fuera de su pueblo escondido señala “nunca me fui”.
¿Qué sigue? La respuesta es inmediata,” luchar por la libertad de los demás presos políticos del país como Víctor herrera que cumple ya 9 meses de injusto encierro, apoyar a los electricistas del SME, luchar por romper el cerco en San Juan Cópala, caminar junto con los zapatistas, falta mucho, falta encarcelar al gobernador Peña Nieto y a los mandos policiales que orquestaron el operativo; nos damos cuenta a pesar de todo si se le puede ganar al gobierno”.
Felipe Álvarez habla de la dignidad y el amor que se fortalece en la cárcel, “nosotros a diferencia de los otros presos del penal (entre ellos narcotraficantes y asesinos) no nos arrepentimos de haber estado encarcelados por que fue por nuestra conciencia que estuvimos ahí, y lo poco que me queda de vida seguiré luchando por los ideales que dentro del penal se fortalecían día con día”, finalmente sentencio,”la cárcel de máxima seguridad no pudo con los atencos”
Cinco de la madrugada y toma el micrófono nacho, los aplausos y el grito de ¡ni calderón, ni nieto dejaron a nacho quieto! es la bienvenida que se le da, sus ojos se empiezan a mojar y como a quienes le antecedieron en el micrófono la voz se le empieza a quebrar en una mezcla de alegría e incredulidad, “es un sueño que estoy viviendo con los ojos abiertos gracias a todos ustedes, cuando se habla de Atenco, no solo se habla del poblado; sino de la gente solidaria con él de México y de todo el mundo; veo rostros que en el 2002 eran unos niños y ahora son jóvenes que siguen apoyando al pueblo, niños que al salir de la escuela pasaban junto al auditorio y gritaban ¡Zapata vive! Hoy están con el machete en alto.
Trinidad su esposa lo acompaña; nacho agradece a todas las mujeres que lucharon, no por su libertad; sino por la libertad de todos los presos políticos del país y sobre todo por la tierra “que no se vende, se defiende”, agradece a la campaña libertad y justicia para Atenco y las organizaciones sociales pequeñas y grandes que a pesar de sus diferencias nunca cesaron en la lucha por que se hiciera justicia.
Después de ser víctimas de la lentitud de las autoridades del penal del altiplano y de las mañosas argucias legales para no lograr la libertad de los compañeros, finalmente están aquí y la gente los puede abrazar y sentir.
El cielo comienza a clarear, el amanecer se empieza a vislumbrar y la gente se siente, contenta, satisfecha y motivada para luchar por lo que falta, nada los detendrá, la lucha por la tierra continuara porque como dice nacho “la tierra no nos pertenece, nosotros pertenecemos a ella”.
Son las 7 de la mañana la fiesta apenas comienza en San Salvador Atenco.

[Madrid] Los trabajadores del Metro de Madrid paralizan totalmente el servicio. ¡Viva la clase obrera!

Per fi una vaga en condicions, ja era hora!

Quant de temps fa des de la última vaga salvatge a l’Estat espanyol? Ara, sense l’excusa de la dictadura, també enviràn la policia assassina a “negociar”, els interlocutors de la pistola i la impunitat.
Vaga salvatge en Madrit, ni polítics ni policia poden parar la força de les treballadores unides defensant els seus drets. El Metro de Madrit ha tingut que tancar les seues portes en la segona jornada de vaga, demà, dia 30, més.

Felicitats als i les treballadores de metro de Madrit.

Les retallades económiques per als polítics, els banquers i la policia, però amb la guillotina!!

<!– –>

La asamblea de trabajadores ha ratificado en la noche de ayer lunes, la decisión de continuar con la Huelga pasando a ser TOTAL. Únicamente acudirán a sus puestos de trabajo los que se dediquen a labores de mantenimiento de las infraestructuras ferroviarias de METRO, no prestándose ningún tipo de servicios a viajeros.

Cobertura en directo ::

5:20: En las cocheras de Cuatro Caminos (Línea 2) cerca de 40 personas en piquete permanecen en la cabecera de esta línea 2 con el fin de informar a todos/as los trabajadores de la jornada de paros totales en el Metro. Una lechera de la Policia Nacional custodia la puerta de las cocheras.

5:24: Cocheras de Aluche (Línea 5) unas 20 personas se encuentran en el interior de las cocheras de Aluche del Metro de Madrid. Hay una amplia presencia policial con dos furgones de la Policía Nacional en la puerta del intercambiador.

5:28: A los solidari@s se les niega la entrada, y previa autorización del credencial de Metro de Madrid, se permite la entrada a l@s trabajador@s de Metro, estos forman un piquete con el fin de interrumpir los servicios mínimos. Ahora mismo hay un total de 30 personas en piquete en el interior de las cocheras de Aluche

5:31: Fotograf@s del Centro de Medios piden autorización para entrar en las cocheras, y miembros de seguridad privada de Metro de Madrid les deniegan la entrada.

5:35: Alameda de Osuna (Línea 5) 22 personas en piquete. interrumpen los servicios mínimos. Sólo permiten la entrada de los equipos de mantenimiento 5:33: En las cocheras de la estación de Estadío Olímpico (Línea 7) otro piquete numeroso impide la entrada a esquilores 5:35: En Nuevos Ministerios (Líneas 6, 8 y 10) también hay piquetes que han cerrado la entrada a los puestos de trabajo, impiediendo la salida de los trenes. 5:40: En Canillejas (Línea 4) se impide la salida de un tren de reparto del persona, que finalmente tampoco sale. 5:41: Se han realizado asambleas en los todos los centros de trabajo. Los piquetes se matendrán en los mismos hasta las 7,15, momento en el que se paraliza la producción de manera defintiva. 5:43: En las cocheras de Cuatro Caminos (Línea 2) una esquirola ha accedido al puesto de trabajo, para ello la polícia nacional a empujado de forma continúa al piquete que impedia el acceso a las cocheras en esta jornada de huelga en el Metro de Madrid con el fin de que esta esquirola pudiese acceder a las cocheras. 5:45: En estos momentos, desde las cocheras de Aluche, nos informas de que nigún comboy a comenzado sus trayectos.

5.51: Hasta el momento las únicas noticias de Metro de Madrid aluden a una llamada en la que se notifica por parte de la empresa su voluntad de no ceder. L@s trabajadores en huelga reiteran su voluntad de permanenecer en los piquetes

5:55: Igualmente, en la cabecera de la Linea 5 (Casa de Campo), otro piquete esta llamando a secundar el paro general en el Metro de Madrid, ningún comboy se ha puesto en marcha en la Linea 5

6:00: En la estación de Metro de Aluche, un piquete se mantiene en los tornos de acceso, y l@s usari@s habituales del Metro estan siendo testigos del paro total en Metro de Madrid. Nadie accede a los andenes.

6:14: Sólo han salido dos trenes en toda la red de metro de Madrid, en la línea 12.

6:21: El paro esta siendo un exito; por la megafonía del Metro, en la estación de Cuatro Caminos (Línea 2), se esta informando a l@s usari@s que se ha suspendido el servicio de Metro y los acceso (torniquetes) permanecen cerrados.

6:25: En la estación de Cuatro Caminos (Línea 2) un segundo esquirol se da la vuelta ante la presencia de los piquetes. 6:28: En la estación de Aluche (Línea 5) los luminosos del Metro informan: “Huelga de 24h los días 29 y 30 de Junio. Circula el 50% de los trenes”; recordamos que solo han salido 2 comboys en la línea 12, el resto de la red de metro se encuentra totalmente paraliza. 6:30: En Cuantro Caminos (Línea 2) los piquetes han sido un exito. Actualmente, con el servicio de Metro totalmente suspendido, se retíra el piquete de este primer turno.

7:00: La Comunidad de Madrid impotente ante el ÉXITO de la Huelga, ordena cerrar las estaciones de metro.

::Entrevista a Manolo de Solidaridad Obrera después de la asamblea del primer día de huelga de metro::

“Mañana Madrid va a ser un aparcamiento en todas sus calles

Tras la asamblea que ha tenido lugar en la cabecera de Plaza de Castilla, hemos entrevistado a Manolo de Solidaridad Obrera. En esta entrevista, nos ha podido hacer una valoración de la primera jornada de huelga de metro, de la que afirma estar muy satisfechos. Además valora la concentración de Sol, donde miles de personas han respondido a la Asamblea de Madrid, tras tomar la decisión de tirar abajo su convenio colectivo. Tras dicha concentración, cientos de trabajadores han acudido a la asamblea convocada en las cocheras de Plaza de Castilla, donde se ha ratificado lo acordado en la asamblea del 17 de mayo y se ha preparado la huelga total para mañana 29 de junio. Ante la pregunta de cómo se despertará mañana Madrid, Manolo ha contestado “Mañana Madrid va a ser un aparcamiento en todas sus calles, la hora punta será todo el día”.

Escucha o descarga

FUENTE INDYMEDIA MADRID


A partir del uno de julio huelga indefinida en el metro, ellos verán lo que hacen

El Delirio entrevista a Solidaridad Obrera uno de los Sindicatos que representa a los trabajadores de Metro de Madrid. Han anunciado una huelga que empieza a partir de esta noche con motivo de la ruptura unilateral del convenio colectivo, debido al anuncio del gobierno regional del recorte del 5% de los salarios de los trabajadores que están en el sector público a mandato del gobierno Estatal que ha recortado por Decreto Ley los salarios de los trabajadores públicos.Manolo de Solidridad Obrera afirmaba “Ellos saben el estado de animo que hay , que no andamos con paños calientes, ahora nos toca a nosotros hacer algo gordo“. El pasado 24 de junio los trabajadores de metro de Madrid se manifestaron frente a la asamblea de Madrid para pedir que no se aprobará este recorte. El próximo lunes será cuando se decida en el pleno de la Asamblea si se aprueba. “Mientras esten en la legalidad nosotros también, el lunes aprueban el real deecreto y rompen con el convenio nosotros nos salimos de la legalidad y dejamos de hacer servicios minimos”. Solidaridad Obrera ha dicho que de ser así habrá huelga indefinida. En este sentido Solidaridad Obrera ha afirmado en nuestro programa que “A partir del uno de julio huelga indefinida, ellos verán lo que hacen“. Lo que piden es que se les saque de ese decreto y que no hay negociación posible. “No nos queda otra, si permitimos que nos revienten el convenio, pasamos a ser basura, lo próximo será que nos quiten los vacaciones o que los días libres sean la mitad, no nos queda otra que movilizarnos” Para escuchar la entrevista pulsa en el http://eldelirio.wordpress.com/2010/06/27/a-partir-del-uno-de-julio-huelga-indefinida-en-el-metro-ellos-veran-lo-que-hacen/ http://eldelirio.wordpress.com

Aguirre y la policía no logran reabrir el metro madrileño, en huelga total

El portavoz del comité de huelga de Metro: “Somos conscientes del daño a los ciudadanos”

Bordeaux Antiasciste !!

Bordeaux * Estado frances
Por 2ºaño consecutivo, la extrema derecha tradicional y ultracatólica intentará desfilar por la ciudad de Bordeaux (Estado frances)…
http://www.lahaine.org/index.php?p=45824

Más de 1000 personas impiden que los ultracatólicos desfilen por el centro de Bordeaux. Impresionante despliegue policial y cargas….
http://www.lahaine.org/index.php?p=45843

[Barcelona] Què fa por de l’Universitat Lliure La Rimaia?

Rimaia
GEOMORF Escletxa estreta i profunda situada a la part superior d’una llengua glacial, entre aquesta i el glaç de la paret rocallosa d’un circ.

Universitat
1 ant 1 Totalitat, conjunt de totes les persones o coses d’una classe determinada.
2 Institució docent integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, segons els països, on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.

Lliure
1 adj No subjecte al domini d’altri. S’oposa a serf i a esclau.
2 adj 1 No sotmès a un poder extern, a una autoritat arbitrària.

Universitat lliure La Rimaia: espai, físic i abstracte, estàtic i dinàmic, que aglutina individualitats i col·lectivitats, objectius i subjectivitats qualsevols, per tal de transformar la realitat més immediata, a través de l’autoconeixement i la coneixença col·lectiva, constructiva i destructiva, de les persones, variables o no, que en formen part en un determinat moment.

GÈNESIS D’UNA ESCLETXA

Hem nascut de la decisió de construir col·lectivament maneres d’enfrontar la situació present. Una situació compartida, un present cada dia més atomitzat, més precari, més elitista,

Hem nascut perquè la llista sense fi d’incoherències, injustícies i corrupció ens força a actuar. Sentim que no actuar activament avui significa haver legitimat pasivament la perpetuació del desastre. La ciutat governada des dels interessos privats, per al benefici privat -de molt pocs-; l’espai públic neutralitzat políticament, entès com a espai productiu i de consum d’on tot conflicte massa intens ha de ser evaquat i difamat; el centre de la ciutat transformat en parc temàtic per al consum i gaudi del turista -en que a totes i tots ens volen convertir-. Això en un moment de crisi en el que totes les violències estructurals s’intensifiquen: violència urbanística, laboral, educativa, migratòria, de gènere, etc

Hem nascut com una illa més en l’arxipèlag de resistències que recorre les esquerdes d’aquest món glaçat. Volem aprofundir en els espais que s’obren i els espais que ens queden de confluència i autoorganització al barri, a la ciutat, i arreu; volem aprofundir en un coneixement lliure i compartit que ens faci més forts i més sàvies i savis, que ens obri a pràctiques alliberadores, i que posi a les nostres mans eines que ens ajudin a sostenir-nos i a sostenir una altra manera de fer les coses enmig de la hostilitat de la situació present.

Hem nascut per a prendre la veu i els fets, hem nascut per trencar el gel, hem nascut per contaminar i ésser contaminats per maneres de fer i per coneixements sotmesos que s’oposen directament a la lògica del benefici privat i de l’empresa jeràrquica, hem nascut per construir col·lectivament maneres d’enfrontar tot aquest ordre de tristesa. Esteu totes i tots convidats!

La història comença amb les lluites contra l’Espai Europeu d’Educació Superior. Amb Bolonya nosaltres hem après la lliçó; tothom ocupa el seu lloc en el decorat productiu d’una Universitat i el silenci i el pasotisme son el pa de cada dia, aquest procés no és més que la signatura d’un contracte que s’estava complint desde ja fa temps: la Universitat al servei de la societat i la societat al servei de les grans empreses.

La història continua quan moltes de nosaltres, a part d’haver viscut una certa corrosió als instituts o universitats, ens trobem amb un món laboral precari i robotitzant, quan hem tingut la sort de trobar feina.
D’altres també estem cansades de que l’oci impliqui alcoholització i diners, molts diners. O que al barri no ens coneguem amb la cambrera o el forner, i que la presencia policial o la visita a l’Oficina de Treball General siguin els veïns més propers i coneguts.

D’on venim? De tot arreu, perquè no som un grup tancat, ni ho pretenem, volem construir-nos amb qualsevol persona, compartint preocupacions i esperances.

Com que partim de la complexitat del món en què vivim, els nostres camps de treball són diversos i amplis, però el nostre eix més fort és l’educatiu. Prenem com a referència l’educació ja sigui recolzada o de manera autoformativa, per tal de transformar la nostra realitat des de l’aquí i ara. Realitzant una constant crítica a la institució educativa, que moltes vegades quadricula les nostres ments, alhora que fem també una autocrítica per no caure en la negació absoluta a tot allò ja existent. Hi ha moltes coses que no ens agraden i que volem canviar, cooperant, compartint, recuperant espais buits, trencant esquemes obsolets, inventant la manera de relacionar-nos amb el món.
Per això l’experiència educativa que està començant pretén ser també una experiència de coneixença i solidaritat creant una xarxa de relacions a diferents àmbits; tant amb altres projectes pedagògics de caire alternatiu, amb els treballadors i treballadores aturats, que reclamen condicions laborals dignes o que tenen conflictes a les seves empreses, com amb les diferents associacions que funcionen al barri de St. Antoni i rodalies.

PROJECTES EN MARXA.

CURS D’ELECTRICITAT NIKOLA TESLA
El curs pretén aportar les eines per a la preparació i obtenció del grau mig d’instal·lacions elèctriques i automàtiques, també es proposa crear una xarxa de recursos de coneixements, de manera que la gent del barri pugui recórrer a les participants del curs quan els hi calgui un cop de mà.
Les matèries que es treballaran seran: Electrotècnia, Instal·lacions d’interior, instal·lacions especials, instal·lacions domòtiques, instal·lacions de telecomunicació, instal·lacions d’enllaç.

CURSOS PREPARATÒRIS DE FORMACIÓ PROFESIONAL CELESTINE FREINET
Es tracta d’aportar les eines necessàries per a poder presentar-se als exàmens d’accés als cursos de Formació Professional de Grau Superior.
Les classes, que tindran un nivell aproximat al de 4t d’ESO, seran les següents:
Llengua castellana, catalana, anglès o francès (optativa), matemàtiques, ciències de la natura, ciències socials, tecnologia i plàstica.
Es farà una presentació del curs el dia 16 d’octubre a les 19h. Es farà un pica-pica amb presència de totes les professores i els estudiants interessats, per acabar de definir horaris. També es mostrarà l’aula habilitada per a aquest ús.
El curs començarà el dia 19 d’octubre i finalitzarà el 6 de maig, just abans de l’exàmen. Els horaris es distribueixen de dilluns a divendres, als vespres, entre les 20h-20:30h i 22h-22:30h.
L’únic cost de les classes és el dels materials personals que es puguin necessitar.

BIBLIOTECA ESPONTÀNIA
Partint de la base de que el barri només compta amb una biblioteca pública (per a 90.000 habitants), es fa evident la necessitat de dinamitzar la cultura del llibre al nostre barri, I alhora fer-ho en base a la participació popular, per a que aquesta esdevingui no tan sols un servei sinó principalment un procés d’aprenentatge i col·laboració intergeneracional.

Què tenim?
Documents: 1150 llibres, selecció de revistes, fanzines i altres documents.
Temàtica: Apartat de tema pedagogia i ensenyament en general. També abarquem diferents temes polítics : països catalans, independentisme, anarquisme, ciència política… Així com una gran selecció de llibres de psicologia, filosofia, història, art. ..
Servei de prèstec: És gratuit amb un sistema de prèstec
Altres serveis: Sala de lectura amb taula, cadires i ordinadors amb connexió a internet.

CREACIÓ-EXPOSICIONS
Qualsevol persona que vulgui mostrar al barri les seves creacions, en el format que sigui, (fotografia, quadres, il·lustracions, escultura…) pot disposar de l’espai per exposar durant un temps. Passa’t per la teteria a comentar-nos-ho!

TETERIA
La teteria és un espai on podreu trobar la tranquilitat que manca en una ciutat estressant com Barcelona. Aquí podreu degustar una gran varietat de tès i sucs naturals, en un entorn acollidor, caracteritzat per la seva senzillesa i comoditat. Un lloc on compartir experiències i idees en un ambient de distensió.

CURS DE FOTOGRÀFIA
Curs de tècnica fotogràfica bàsica. Volem experimentar amb la fotografia artística i amb el fotoporiodisme, amb l’objectiu de que els alumnes puguim expresar les seves inquietuts i els seus sentiments mitjançant la fotografia.
Horaris: Cada dimats d’11 a 13h.

PROJECTES BETA.
Aquests projectes encara estan per construïr, ja sigui per manca de gent, o manca d’infraestructura. Si teniu ganes de saber més, pregunteu a la teteria!

CURS D’HISTÒRIA DE LA VIDA QUOTIDIANA
Volem aprendre i expressar la història mitjançant les persones, per això estem preparant un curs d’historia a través dels individus, les seves experiències i els sentiments amb els que les han viscut. Per això vindrà gent de diferents edats i estils per explicar la nostre història desde diferents vessants individualistes.

TALLER D’ESTÈTICA
L’estètica com a afectació del món, un nosaltres com un nervi sensible, patològicament sensible, i els músculs són els nostres instints, la raó es troba dins d’aquella classe de nervis que tot ho barreja i diferencia de manera altanera, si bé volguès declarar-se, però no pot fugir de la seva naturalesa animal.
Va haver-hi un temps en que l’home va planejar la seva fugida del món, en aquesta empresa es van condemnar els cossos i els desitjos, pretensions del cel i l’eternitat. Ara en canvi, l’establiment explota el món de l’estètica com la seva forma de subsistència, la pornografia, l’era dgital, la impremta a color, la televisió, internet, la publicitat abrasiva són els dispositius estètics que reventen els nostres sentits.

El taller d’estètica és un espai comú per analitzar les nostres relacions amb el món. Aprendrem com dominar les tècniques de la voluptuositat tals com el disseny i l’edició de video en un únic sentit: fer un curt-circuit als missatges dominants, amb el ple domini d’una reflexió política de l’estètica.
El taller només començarà quan existeixi gent interessada. Ho fem, ho vivim, ho sentim?

HACKLAB
Per anys, mesos i dies, les nostres xarxes i comunitats d’individus han estat intercanviant saviesa, dissenyant mons, experimentant amb joguines i dispositius. Som l’expressió d’un miler de pensaments, som migrants entre la Ciutat i la Xarxa; busquem un lloc per als nostres intercanvis i pràctiques per a poder obrir espai-temps discontinus.

HABITACIÓ SUBJECTIVA
L’habitació subjectiva és un espai obert a experiències i a reflexions, a accions i pensaments íntima i políticament relacionats amb la vivència del cos i del gènere, dues característiques que compartim universalment però que vivim i expressem amb particularitats ifninites.
Des del treball col·lectiu, a partir de les individualitats i de la biopolítica. Treballarem entorn les opressions i els reptes que compartim; amb tots els materials al nostre abast, des del feminisme clàssic a la pospornografia, des del situacionisme a l’acció directa, des de la reflexió teòrica al desig. Crearem un espai a partir del qual subvertir o reafirmar imposicions i llibertats.
L’habitació subjectiva s’anirà desenvolupant per si mateixa, en reformulació constant, i pretendrà sempre trobar noves maneres de portar la reflexió a l’acció i l’acció a la reflexió; la paraula al fet i el fet a la paraula. El canvi al cos i a l’entorn, la transformació a través d’allò quotidià però també d’allò polític.

PRÀCTIQUES PIRATES – ESTUDIS ESTRATÈGICS
Presentem una investigació sobre els pirates a l’inici i al final de l’edat moderna, com a expressió polemològica i figura de transició. La pirateria com a pràctica econòmica. La pirateria com a pràctica política de base contemporània de zones i èpoques on la pacificació imperial esdevé insoportable o insostenible. L’edat d’or de la pirateria: “practicar el comunisme, difondre l’anarquia”. Expressió de l’agudització del conflicte entre “formes de vida”. Milers de pràctiques pirates escombren metròpolis oceàniques.
Es durà a terme des del febrer fins al maig.

COL·LECTIUS QUE FAN ÚS DE L’ESPAI.

58 I MÉS
El col·lectiu 58 i + parteix dels desallotjats del Rectorat el 18 de març que estan engegant una campanya per denunciar la repressió que els i les estudiants van patir l’any passat pel sol fet de denunciar un sistema universitari que amb el Procés de Bolonya, només ens fa avançar cap a la decadència del coneixement crític i el sotmetiment a criteris empresarials en el si de la universitat, tant en funcionament com en estructura. La millor arma per silenciar les veus és la imposició i la repressió. Nosaltres però, tenim consciència individual i col·lectiva de la seva estratègia, i per tant no permetrem que trenquin el teixit solidari. Som insubmissos, rebels i sí, volem alterar l’ordre públic perquè volem destruir l’ordre antidemocràtic establert.

DÁTE CUENTA
Creat el 1999, el nostre objectiu és donar a coneixer realitats desateses pels mitjans de comunicació, o bé perquè no ineteressen, o bé perquè no tenen temps d’explicar-les de forma exhaustiva, mitjançant eines diverses, com la fotografia, el video i el disseny gràfic i web. Tots els projectes es tracten des de dins i amb implicació per donar un punt de vista lliure, senzill i original. Periodisme gràfic lliurel realitzat des d’una organització sense ànim de lucre.

PRIMERA TROBADA DE LLUITES PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA I POPULAR
Des del Grup d’Estudi de la Universitat Pública juntament amb organitzacions i sindicats que treballen amb la defensa de l’educació pública i popular estant preparant la “1ª trobada de lluites per l’educació pública i popular” que es durà a terme el 31 d’octubre.

UNIVERSITAT LLIURE LA RIMAIA
Gran Via de les Corts Catalanes 550
Barcelona Mira també:
http://larimaia.org/

[Alemanya] Fallece el último superviviente de la resistencia Antinazi de Hamburgo.

Hamburgo * Rep Alemania
Karl-Heinz Schnibbe, era el último superviviente del grupo de resistencia contra el nazismo de Hamburgo, liderado por el joven Helmuth Hübener, falleció este fin de semana en EE.UU a los 86 años de edad.
Schnibbe, nacido en enero de 1924, fue expulsado de las juventudes hitlerianas por insubordinación, al no querer cumplir órdenes. Fue entonces cuando se unió al grupo de cuatro adolescentes Antifascistas que se movían en torno a Helmuth Hübener, el más joven miembro de la resistencia contra el régimen de Adolf Hitler, que fue ejecutado en la guillotina a la edad de 17 años, en octubre de 1942 en Berlín. Fueron perseguidos y detenidos por repartir panfletos contra el régimen nacionalsocialista en la ciudad portuaria de Hamburgo (al norte de Alemania).
Condenado a cinco años de cárcel, Karl-Heinz Schnibbe fue puesto en libertad en abril de 1945, pocas semanas antes del final de la guerra, y obligado a alistarse en la Wehrmacht, el ejército germano, aunque poco después fue hecho prisionero por tropas estadounidenses. En 1952 emigró a la localidad norteamericana de Salt Lake City, donde trabajó como pintor y tapicero y, en 1991, publicó el libro autobiográfico “Jóvenes contra Hitler; El grupo Helmuth Hübener en Hamburgo 1941/1942.
Schnibbe visitó por última vez Alemania en 2006 y acudió al memorial berlinés de Plötzensee, el lugar donde fueron ejecutados Hübener y otros miembros de la resistencia Antinazi como el conde Stauffenberg, el autor del más conocido atentado frustrado contra el Führer.

Deseo y resistencia (1977-2007) Treinta años de movilización lésbica en el estado español

deseo y resistencia portada del libroEn los últimos años han aparecido diversos libros sobre la historia del movimiento LGTB en España. Lo que no se suele reconocer es que estos libros tenían poco de “L” y aún menos de T o de B. Al final la historia del movimiento de gays, lesbianas y transexuales siempre queda reducida a un movimiento de chicos, con alguna referencia marginal a las lesbianas y a las trans. El libro que Gracia Trujillo acaba de publicar viene a llenar un hueco muy significativo: la aportación fundamental de las lesbianas no sólo al movimiento LGTB, sino también al movimiento feminista español. Un artículo de Javier Saez

Gracia Trujillo es una de esas valiosas personas que ha nutrido su amplio bagaje intelectual y académico de las experiencias de una militante bollera, feminista y queer de base, que ha intervenido directamente en las políticas del feminismo y el lesbianismo español desde hace muchos años, y eso se nota en el libro. No estamos ante un tratado de sociología académica salido de un despacho universitario, sino ante el testimonio de una militante y activista, que además nos aporta entrevistas con otras activistas clave del movimiento bollero, como Empar Pineda o Fefa Vila, entre otras.

Trujillo traza en este libro las complejas relaciones del incipiente movimiento lesbiano español posfranquista, con el movimiento feminista, y también su evolución posterior con el resto del movimiento LGTB, el reciente movimiento queer, y con otros movimientos sociales de izquierda de los últimos 30 años. Pero la riqueza de este brillante estudio radica en que por primera vez el acento se pone en las lesbianas, en sus luchas diversas, en sus militancias, alianzas, disensiones, diferencias, deseos, y gracias al admirable trabajo de documentación realizado, la autora nos presenta también fanzines, revistas, carteles, flyers, todo un archivo gráfico de activismo que por fin ve la luz.

Trujillo no sólo es capaz de hacer una cartografía muy precisa y rica del movimiento de liberación de las lesbianas, sino también de su influencia en la política general: la representación del cuerpo de la mujer y del cuerpo bollero, la violencia machista, la homofobia, la lesbofobia y la transfobia, el aborto, el divorcio, el matrimonio, el trabajo, la construcción social del género, los movimientos nacionalistas, la guerra, son cuestiones que han cambiado y se han transformado gracias al esfuerzo de miles de lesbianas, muchas de ellas anónimas, que han estado en la vanguardia del movimiento feminista y de muchos otros movimientos sociales, y que han sido capaces de organizarse y de hacer política.

Por fin contamos con un ensayo rico, variado, divertido a veces, muy bien escrito, sobre esta amalgama de grupos y asociaciones de lesbianas que desde hace más de 30 años han contribuido al cambio social.

Un ensayo que nos transmite un mensaje que ya nadie podrá silenciar: el bollerío es político.

Javier Sáez


Deseo y resistencia (1977-2007): treinta años de movilización lesbiana en el Estado español.

Autora: Gracia Trujillo

Editorial EGALES, Madrid, 2008.

[Barcelona] La Rimaia resisteix davant l’ordre de desallotjament

La Universitat Lliure La Rimaia, situada al número 550 de la Gran Via, està duent a terme una campanya contra el seu desallotjament. Dimecres passat, dia 12 de maig, la secretaria judicial va presentar-s’hi per comprovar que els okupants no se n’havien anat; un procediment habitual en la via civil. L’assemblea de l’espai okupat va convocar un esmorzar solidari per a rebre la funcionaria, que se’n va tornar per on va venir.

Val a dir que La Rimaia actual va ser ocupada el mateix dia en què van desallotjar-ne la seu anterior, situada tan sols dos carrers enllà. L’okupació va inaugurar-se en la mateixa manifestació com a resposta al desallotjament fa uns quants mesos.

Ahir va dur-se a terme una jornada de suport a la Universitat Lliure, en la qual, al llarg de la tarda, van actuar diversos grups, com At Versaris, La Pegatina o Elèctrica Dharma des de les finestres del primer pis de l’edifici.

Cap a les 21:30h les persones que s’hi havien congregat van decidir prendre la Gran Via fins que van acabar els concerts, a les 23h. S’estima que hi havia vora mil persones sota La Rimaia. Els concerts van alternar-se amb intervencions de membres de La Rimaia i amb crits de “La Rimaia es queda al barri”.

Després del concert, es va decidir d’anar en manifestació per la Gran via, Diputació i Creu Coberta fins al barri de Sants, on s’estava desenvolupant una jornada pel 13è aniversari de Can Vies. La manifestació, espontània, va ser seguida per unes 500 persones, i la policia no va intervenir-hi en cap moment, per bé que va deixar-se veure força, especialment quan es va passar pel davant de la seu del districte, on van desplegar-se uns quants membres de la unitat d’antiavalots de la Guàrdia Urbana.

Tot va acabar amb aplaudiments en arribar a la plaça on s’estava duent a terme la jornada, i la gent estava animada i contenta per com havia anat tot plegat.

La lluita contra el desallotjament de La Rimaia continua. D’alguna manera, sembla que la gent no restarà impassible davant els continus desallotjaments dels Mossos. Cal destacar que en les últimes setmanes s’han desallotjat diverses cases okupades recentment i s’han detingut les persones que hi havia dins. Així mateix, la setmana passada van desallotjar tota una illa de cases al barri de Vallcarca.

—————

Més informació:

http://larimaia.org/
http://nosaltresoells.org/

[Girona] Acampada de resistènciess: trobada antindustrial en defensa del territori

Aquesta és la convocatòria de presentació de l´ACAMPADA DE LES RESISTÈNCIES: Trobada anti-industrial en defensa del territori , que es realitzarà la segona setmana de juliol en algun indret de les comarques gironines.

Enfocament: Des d’una panoràmica amplia de l’espectre anti-industrial, diferents col•lectius ens estem organitzant per realitzar una trobada que contribueixi a l’extensió de la crítica i la lluita anti-industrial i ajudi a articular i a fer visibles les lluites de defensa del territori i les persones davant del capitalisme industrial.

Una acampada que serveixi per conèixer-nos, compartir eines i coneixements, potenciar la coordinació i el suport mutu, etc. per mitjà de xarxes informals de contactes, grups d’afinitat, coordinacions puntuals entre activistes i col•lectius d’arreu.

També es vol promoure el debat i la reflexió col•lectiva des de l’òptica anti-industrial, tan a nivell teòric com estratègic, i promoure l’acció directa com a eina per a l’extensió i la intensificació de la lluita.

A part , volem que aquest encontre ajudi a visibilitzar i incidir en un conflicte concret rellevant a Catalunya.

Convoquem a totes les persones que se sentin afins i interessades en la proposta, independentment de la seva experiència prèvia en la matèria o la seva filiació militant. Estem oberts a la presentació de propostes i activitats que s’inscriguin en l’àmbit de la lluita anti-industrial.

Dates: del 6 al 12 de Juliol 2010. Els dos primers dies per muntar, i l’últim per desmuntar.

Lloc: algun indret a la província de Girona… A la següent reunió es donarà més informació.

Continguts: S’està preparant un programa que aprofundeixi en la crisi tecnoindustrial i apunti a la posada en pràctica de l’acció directa, amb predomini de tallers i activitats participatives, vivencials, d’intercanvi.

Principis: la convocatòria parteix d’una pràctica autogestionària dins un posicionament antipatriarcal i antiautoritari.

(Font: http://acampadaderesistencies.blogspot.com/)

[Cabanyal-València] Cabanyal, t’ estime, sencer i viu


Acció de pancartes al voltant de la ciutat

Si vols manifestar la teua solidaritat amb el barri del Cabanyal i donar suport a qui defensa la seua conservació, rehabilitació i recuperació pots conseguir una pancarta com la que veus en la imatge i posar-te-la en un lloc que siga ben visible.
El Cabanyal es una part de la nostra ciutat i de la nostra història que no podem abandonar en les mans destructores i especuladores de Rita Barberà i el Partit Popular. És el moment de fer visible el suport social de tota la ciutat a la lluita per un barri del Cabanyal que estimem, que volem sencer i viu. Un grup d’amics hem fet estes pancartes que es venen a un preu de 2 euros i es poden conseguir a:

Ca Revolta – C/ Santa Teresa, 10 – Ciutat Vella- València – Horari: a partir de les 18h.

La TaVernaire – C/ Denia, 18 – Russafa- València. Matí: dijous i divendres de 12 a 16h.- dissabte i dumenge 10 a 16h. Vesprada: de dimarts a diumenge de 19 a 24h. Agraïm a Ca Revolta i La Tabernaire la seua col·laboració en la venda de les pancartes. I a Paula Cabildo y barriodelcarmen.net per deixar-nos el dibuix.

Fuente: BARRIODELCARMEN.NET – Manifestar la teua solidaritat amb el barri del Cabanyal

——————————–

Repoblar el Cabanyal- Sergi Tarín (L’ informatiu)

A l’alcaldessa li cou El Cabanyal. Els veïns que s’oposen als enderrocs, capitanejats per Salvem, li han infringit una severa derrota als tribunals. El Constitucional ha suspés cautelarment el pla destructor en dos ocasions. Fa poc se sumà l’Audiència Nacional amb un auto que valida l’ordre del Ministeri de Cultura, que frena les demolicions. El pròxim pronunciament arribarà d’ací cinc mesos, quan el Constitucional dirimisca si seguix o no amb la paralització del projecte. Els experts vaticinen que tot continuarà com ara, ja que una decisió a favor de les excavadores xocaria jurídicament amb l’Audiència Nacional. I la nova cita ja no serà fins d’ací tres anys, que és el temps que el Constitucional sol tardar a resoldre assumptes d’este tipus.

Estem, per tant, davant d’una llarga treva. Una distensió que arriba després de les batalles del 6 i el 8 d’abril, on l’alcaldessa aconseguí arrapar sis cases com a botí de la ignomínia. Un fet dolorós tot i que irrisori davant la victòria de Salvem. Victòria jurídica, però sobretot moral. La seua resistència ha esdevingut símbol. Tothom parla del Cabanyal, del comportament inexplicable d’un ajuntament que abomina del seu patrimoni i que utilitza la violència contra els ciutadans que el defensen.

Però, ¿què passarà quan es rebaixe la febrada política i el barri desaparega dels diaris? El Cabanyal retornarà llavors a les seues decrèpites rutines: la no inversió, l’èxode de veïns assetjats per la inseguretat i la droga, la degradació consentida per un ajuntament entestat a matar o deixar morir els carrers. ¿Seran els socialistes valencians, tan dividits, tan desanimats, els qui posen en marxa un veritable pla de rehabilitació? ¿Acabarà la Policia Nacional amb la droga que corca el vell enclavament mariner? ¿La mateixa policia que reprimí els veïns que protegien les cases?
Ara per ara hi ha prop de 200 immobles tancats. La majoria amb propietaris que no volen vendre, almenys al preu que paga el consistori. 200 edificis que podrien ser habitats. Que deurien ser habitats. És una demanda antiga de Salvem: repoblar el barri, plenar d’oxígen ciutadà un espai viciat per l’especulació. En les últimes setmanes ha crescut la llista amb gent disposada a traslladar-se al Cabanyal. Són estudiants, professionals, activistes polítics…

Però els propietaris, no volen llogar les cases tot i que molts estan a favor de la rehabilitació. A Barcelona es vorien obligats. Ací, malauradament, fan un involuntari joc brut a l’ajuntament.

És urgent, és vital, que les cases buides tornen a ocupar-se. Bé pels seus amos o bé per nous inquilins. És el que més mal faria a l’alcaldessa. Un Cabanyal viu, jove, estudiantil, conscienciat. Un barri on s’acabara amb la degradació a força de normalitat. La normalitat de trepitjar els carrers, de comprar als comerços, de recuperar el teixit social. El meu nom està en la llista de Salvem. Qui més s’apunta?

[Alemanya] Nuevo exito de los bloqueos Antifascistas en Alemania…

Unos 250 nazis detenidos en la marcha cortada por decenas de miles de Antifascistas en Berlin.
Similares bloqueos de l@s compañer@s Antifascistas contra las marchas nazis se produjeron en otras ciudades del país, como Würzburg, Schweinfurt, Rostock y Erfurt, y en bastiones de la extrema derecha en Sajonia, como en Zwickau y Hoyerswerda.
Ante el exito de la militacia Antifascista, un portavoz policial reconoció que nunca antes se había producido algo parecido.

Berlín * Rep Alemania
Unos 250 nazis fueron detenidos en Berlín cuando pretendían realizar una marcha con ocasión del 1 de Mayo, mientras decenas de miles de manifestantes Antifascistas bloqueaban diferentes movilizaciones ultraderechistas convocadas tanto en la capital como en otras ciudades alemanas.
El poderoso contingente policial dispuesto para la jornada (7.000 agentes sólo en Berlín) detuvo a prácticamente la totalidad de los 300 nazis que intentaban desfilar por un barrio del oeste, para zafarse de las acciones de bloqueo que salpicaron el recorrido inicialmente previsto en el este de la ciudad.
La manifestación nazi había sido convocada por el NPD y debía discurrir por Prenzlauerberg, en el este, donde miles de Antifascistas se apostaron en las calles, puentes y tejados para salirles al paso.
Entre los contramanifestantes Antifascistas estaba el vicepresidente del Parlamento, del Partido Socialdemócrata (SPD), Wolfgang Thierse, vecino de ese barrio, quien participó activamente en las acciones de bloqueo.
La policía acabó llevándose al político, de 66 años, con los brazos en alto, tras requerirle, repetidamente y sin éxito, que levantara la sentada en la que participaban con centenares de vecin@s del barrio.
Paralelamente, en Erfurt y Würzburg (este y sur de Alemania) se producían acciones parecidas de protesta contra otras tantas manifestaciones de nazis.
En la marcha del NPD en Berlín se esperaban hasta 3.000 nazis, pero finalmente fueron apenas fueron unos 500 los que desfilaron por el recorrido previsto, mientras por el oeste acababan detenidos casi todos los manifestantes de la marcha no autorizada.

[Paterna] 1 de Maig: Dinar i festa de solidaritat amb el tancament de la plataforma d’aturats

Aturats es tanquen a l’Ajuntament de Paterna
A les 15 hores, al costat de l’Ajuntament de Paterna, al coetodrom. Després, festa amb Impresentables.
Reserves fins dijous 29 d’abril al 963922088 o al c/e revolta(0)revolta.org.

Des del passat dilluns 29 de març a la nit (durant la realització del ple municipal de Paterna), i de forma indefinida, un grup de companys de la Plataforma d’Aturats de Paterna estan tancats a l’Ajuntament reclamant el compliment de les promeses que l’alcalde, el senyor Lorenzo Agustí, del PP, els va fer.
El que demanen els companys és una ajuda de poc més de 30.000 €, per tirar endavant una cooperativa d’agricultura ecològica a l’horta de Paterna, que donaria faena a 20 companys treballadors de la construcció aturats.
Pots donar suport enviant correus electrònics a l’Ajuntament de Paterna, difonent la seua situació i fer aplegar materials (menjar, mantes…) al tancament i a Ca Revolta. A més, tots els dies hi ha convocada una ASSEMBLEA INFORMATIVA A LES 19.30 H

Llegiu-ne més: Aturats es tanquen a l’Ajuntament de Paterna

Fuente: BARRIODELCARMEN.NET